Li agradaven les estructures i, per això, abans de triar estudis, va dubtar entre arquitectura o enginyeria. Finalment es va decidir per l’enginyeria industrial i ara és un dels pocs enginyers industrials que ha desenvolupat la seva carrera professional gestionant la majoria dels projectes d’oci més importants dels darrers 20 anys a Catalunya. Ignasi Guasch és director executiu d’Intamin Amusement Rides, on ha arribat des dels seus inicis a PortAventura i el seu pas per diferents empreses on ha pogut fer disseny d’atraccions i de parcs temàtics. En aquesta entrevista a Fulls d’Enginyeria, Guasch ens explica com ha arribat a ser el màxim responsable d’una empresa que sempre treballa per fer atraccions “de rècords”. Alhora, reflexiona sobre el sector, que sembla no tenir sostre, i tots els seus reptes com també fa el recent Grup de Treball d’Enginyeria de l’Oci a Enginyers Industrials de Catalunya.

Intamin és l‘empresa líder del sector de muntanyes russes al món. Actualment n’és el co-director executiu. Ens podria explicar una mica en què consisteix la teva feina? 

Ara mateix soc el director executiu a l’empresa i reporto a la propietat. Però vaig començar com a enginyer portant un dels projectes amb l’operador Universal Studios, ara fa deu anys. A l’acabar-lo, em van encarregar la gestió del departament de muntanyes russes. I des de fa un parell d’anys que he assumit la direcció executiva de la companyia. Ara sí, porto tota l’operativa.

És una feina de gestió però has passat per etapes diferents...

Quan estàs d’enginyer de projecte has de portar tot el projecte, des de signatura del contracte amb el client fins l’entrega i fins i tot el període de garantia. En aquest sentit som responsables de tot de l’enginyeria, de la producció, de tot l’enviament, de la instal·lació, de la posada en marxa... I tot aquest procés l’hem de supervisar dins el marc del contracte amb pressupost i temps fixats. La part més interessant, per mi, sempre és l’enginyeria i la posada en marxa. Has de pensar totes les solucions tècniques i perquè és moment de comprovar-ho tot.

A l’empresa actual, hi va anar a parar després d’anys portant projectes de parcs temàtics. Per què el canvi cap a les muntanyes russes?

He treballat gairebé en totes les posicions en aquesta indústria. La primera feina va ser a PortAventura, com a enginyer molt jove per portar la part tècnica d’una nova muntanya russa. Després vam ser comprats per Universal Studios i aleshores vaig fer de client, comprant atraccions, per exemple. Més endavant vaig passar a treballar per una empresa de disseny. És un món petit on sempre hi ha els mateixos jugadors i facilita poder saltar d’un costat a l’altre, professionalment. Jo ja coneixia Intamin. De fet, els havia comprat a traccions com la caiguda lliure Hurakan Condor o el Furius Baco quan estava a PortAventura, i quan em van oferir possibilitat de venir a Intamin, vaig valorar que era un altre punt de vista del negoci. Potser és el més interessant des de l’enginyeria, perquè desenvolupes el producte des de zero. Per un enginyer, treballar a Intamin és com un nen estar a un xiquiparc. És una indústria molt atractiva.

És la fase que li agrada més?

Totes tenen la seva gràcia. Quan estàs com a client en una empresa, treballes amb la filosofia d’aquesta empresa, els dissenyadors i proveïdors treballen per a tu. Quan estàs com a dissenyador comences a tenir diferents clients però Intamin és molt potent i tenim vint o trenta projectes alhora i has de treballar amb totes les normatives i maneres de fer de tots els clients. Tècnicament és molt atractiu; m’agrada molt pel ventall de maneres de fer i de treballar.

Va començar, però, a PortAventura, com valora aquesta etapa?

És el parc de casa. Li tinc molt d’afecte al parc i a la gent. Vaig entrar-hi perquè Vicenç Veses em va dir que hi havia aquesta possibilitat. Per tant, estic en aquesta indústria gràcies al parc i ho valoro. Sempre hi he mantingut el contacte. Hi he estat a dins, de director de projectes i ara com a proveïdor d’atraccions.

En aquell moment, com van enfocar els projectes?

Ho recordo amb molta dificultat. Jo era un enginyer sense cap experiència però de fet, ningú no en tenia. El parc s’acabava d’obrir i d’un equip de quatre persones jo era l’únic enginyer. Però les experiències dolentes serveixen per aprendre molt, i això és el que vaig fer. 

Com veu el sector dels parcs temàtics actualment? No està tot inventat, ja?

No, no. Creix constantment. Primer, en territori. Hi ha països que no tenen res i hi ha el ‘boom’ de l’Orient Mitjà, Aràbia Saudí on no hi havia res però ara s’està fent. I altres mercats com l’americà, que està consolidat, busca productes diferents. Es presenten instal·lacions molt més complexes i elaborades. Cada vegada es volen coses més diferents i el negoci està creixent constant. En deu anys, hem crescut més del doble, literalment i no sembla que això hagi de parar.

Quan diu que creix en complexitat és tècnicament o en experiència?

Tot una mica. Quan fas un projecte complicat també és més complex, perquè ho has de coordinador més amb clients i dissenyadors. Per això, la tecnologia a nivell de desenvolupament de projecte és cada vegada mes complexa. Ara, per exemple, treballem amb models 3D online on totes les parts treballen en paral·lel. És una manera de fer edificis molt complexos, amb moltes interferències i tot coordinat.

I els és fàcil trobar personal per treballar al sector?

Un dels problemes que tenim és que costa trobar enginyers amb experiència en dissenyar atraccions. Ho han de saber fer tot, tenint en compte que una màquina ha de ser fiable i segura, i que portem aquestes màquines a territori desconegut. A Intamin sempre fem rècords: la més ràpida, la més alta, la més... i has de fer servir tecnologies que potser no s’han provat en aquests camps. Per això, necessites enginyers que tinguin experiència i no es troben. Sortits de la universitat sí que n’hi ha amb ganes de treballar al món de les muntanyes russes però han de passar molts anys abans no poden tenir valor dins la indústria. Has de passar per experiències bones i dolentes. Això és el més difícil, perquè aquest món està creixent molt...

I què cal fer, doncs, per treballar en aquest sector?

Cada vegada més, la tendència és especialitzar-te en algun aspecte. Per exemple, el disseny de trens, el disseny de fluxos de l’aigua en les atraccions aquàtiques o els sistemes de control... estan molt valorat. Necessitem aquestes especialitzacions. Un enginyer que vol fer muntanyes russes farà de director de projectes però depens de les persones que tècnicament et donen solucions. I per això, l'especialització és un dels aspectes que més es valora. I sobretot ara que les atraccions són cada vegada més complexes. La indústria ha canviat molt. Tenim moltes interfícies, il·luminacions, xous, temps... Necessitem especialistes per fer un bon producte.

Però aquesta manca és a nivell internacional?

Si, perquè és una industria relativament petita i no n’hi ha.

I per què creu que no n’hi ha prou?

No és coneix gaire la indústria, evidentment. I els qui la coneixen són enginyers joves que en són fans d’aquesta indústria que volen dissenyar atraccions. Però dissenyar atraccions són moltes coses alhora, molts subsistemes. A vegades el que necessitem no és el que se’ns ofereix.

Cap a on creu que va el sector de l’oci i l’entreteniment al futur? 

Nosaltres tenim una gran competència: el món digital. Els enginyers industrials són més de hardware però el món digital està prenent molt temps de la gent per passar a l’oci, mons virtuals... De moment, tothom té més recursos i temps d'oci i tots podem créixer una mica. Crec que a la gent el que li agrada és poder compartir una experiència física amb amics i família que queden com un gran record als cervells. Per sort, el món virtual no pot competir en això.

Així no hi ha tanta competència...

Sí, perquè això és un negoci i la gent decideix on gastar els diners. Des del nostre punt de vista, com a proveïdors, hem de fer un gran esforç per competir i donar experiències millors per superar les del món virtual. La veritat és que s’està arribant molt lluny.

Voldríem també que ens fes un petit balanç personal de la carrera. En el seu cas, per què va dedicar-s’hi?

Quan vaig començar enginyera industrial no pensava per a res treballar en atraccions però al final, la vida t'hi porta. Ara, en canvi, hi ha més opcions perquè els nois joves puguin estudiar i entrar en aquesta indústria. Quan jo vaig entrar-hi de seguida vaig veure que seria molt difícil sortir-ne perquè realment t’enganxa, l’entorn de treball és agradable, viatges... Tot plegat ho fa una feina molt atractiva. Em sento molt afortunat!

Per què enginyeria industrial?

Tenia referents a la família, un germà, en Vicenç Veses, etc. Però l’arquitectura també em cridava l’atenció. Va ser una decisió al 50%. De fet, pensava fer estructures i m’hi vaig especialitzar. Sempre m’ha agradat construir, fer coses físiques, era amant dels legos, etc. I vaig acabar estudiant estructures a enginyeria i he acabat fent muntanyes russes, que també són estructures.

Comentava abans la manca de talent al sector però hi ha manca de vocacions, també? Com creus que es pot revertir?

Jo veig que els joves es preocupen molt de com serà la feina quan surtin de la universitat. Molts no ho saben i es troben perduts. Per tant, els qui diuen que volen fer atraccions necessiten que algú els guiï perquè hi ha moltes especialitzacions. Potser és el que manca, explicar exactament què pots fer quan surts... Els programes de mentoring ajuden a solucionar aquest buit a través d’empreses i fins i tot es pot fer abans d’escollir la carrera. A Suïssa es fa. Els nens visiten empreses perquè és important tenir el contacte i la idea de saber com es treballa i què es fa com a enginyer. Penso que això falta i que tot és molt teòric.