La connexió de la mina i la rampa de Cabanasses

Fa unes setmanes, ICL Iberia va connectar la rampa i la mina de Cabanasses, una peça clau del projecte industrial Phoenix que ha de permetre duplicar la producció de la mina de Súria i passar de 500.000 a 1 de tones de potassa a l'any. Així, s'ha acabat d'excavar els més de sis quilòmetres de galeries, cinc d'elles en el traçat principal, fins arribar als 900 metres de fondària on s'ha materialitzat l'anomenat ''cale'', en argot miner.

D'aquesta manera, s'ha creat un nou accés a l'explotació subterrània de la mina de Cabanasses que s'afegeix als dues existents a través dels Pous II i III, construïts durant la dècada dels 50'. La rampa, doncs, suposa una millora ''qualitativa i quantitativa'' molt important pel futur de la mina. Segons explica l’enginyer d’ICL Iberia, responsable de la construcció de la rampa, Francesc Xavier Caballero als Fulls d'Enginyeria, aquesta fita permetrà:

  • Incrementar la seguretat. El nou accés facilitarà la gestió de les emergències.
  • Reduir significativament l’emissió de gasos C02, entre d'altres gràcies a l'eliminació del pas de camions pel centre del municipi de Súria.
  • Incrementar significativament la capacitat de producció de la mina, eliminant un dels colls d’ampolla més importants en l’extracció del mineral de la mina que actualment, es fa a través del Pou III que està al límit de la seva capacitat.
  • Incrementar el cabal de ventilació per assegurar l'augment de producció en condicions segures i més confortables pels treballadors i treballadores.
  • L’accés de maquinària a la mina pels seus propis mitjans, optimitzant els costos operacionals i de manteniment.
  • Connexió directa de l’explotació amb la planta de tractament del mineral a través de cintes transportadores. Això farà que l’operació de la mina sigui més sostenible.

La rampa es va començar a excavar el 2012 en el marc del pla industrial Phoenix. S'ha fet a través d'empreses contractistes especialitzades en obra civil, construcció, instal·lacions i enginyeria, però sempre sota la direcció i la supervisió de l'equip d'ICL Iberia. Més de 500 persones han treballat al llarg d'aquests vuit anys en el projecte que, a més de la infraestructura en sí, requereix també l'equipament i les instal·lacions necessaris per fer-la operativa. Inicialment s'havia d'acabar el 2018 però la complexitat ''enorme'' de la infraestructura ha anat retardant els terminis.

Complexitats tècniques

El túnel és de més de cinc quilòmetres, comparable en longitud al túnel del Cadí, però va des de la superfície, on s'hi ubica la planta de tractament del mineral, fins als 900 metres de profunditat, on es connecta amb la mina de Cabanasses de Súria. És un pendent mitjà al voltant del 19% i amb zones de fins un 21%, que es va definir com a pendent límit per a la maquinària durant l'execució i per l'operació futura.

gràfic RampaA més s’ha hagut de construir aproximadament un quilòmetre més de galeries auxiliars, bypassos i cavernes per rebre les subestaciones elèctriques i resta d’equipaments. Aquestes cavitats, de grans dimensions suposen una gran complexitat en l'execució i en la gestió a nivell organitzatiu, de prevenció, logística, etc. a causa de la gran quantitat d’activitats simultànies a la mateixa infraestructura: un sol accés i amb pendents pronunciats de fins el 21%.

Totes aquestes complexitats han estat resoltes per l'equip del projecte, el suport dels serveis tècnics d’ICL i gràcies a la col·laboració i assessorament de diversos experts mundials en l’àmbit geològic-geotècnic i en excavació de túnels, com pot ser el prestigiós enginyer expert en geotècnia. Dr. Evert Hoek, investit doctor honoris causa a l’UPC de Manresa, en una de les seves visites a Catalunya. Tot i estar jubilat, aquest professional d'origen sudafricà però establert al Canadà, ha participat de manera activa en l’assessorament del projecte de la rampa.

Les característiques de la mina

La mina de Cabanasses (a Súria, Barcelona) està situada a la conca potàssica de la Catalunya Central. La geologia està formada per materials sedimentaris sobre el jaciment de les evaportites que conformen els nivells salins. El massís que s’ha hagut de travessar per connectar la superfície amb les capes salines és, en general, de pobres característiques geomecàniques, baixa resistència, afectat per grans coberteres, a més d’importants variacions pròpies de les zones de falla com en la que ens trobem. La conca està afectada per la orogènia del Pirineu i que conjugat amb les capes salines suprajacents, donen lloc a la presència d’importants accidents tectònics que han suposat per ICl Iberia a haver de fer canvis importants del traçat per adaptar el disseny a les millors condicions geològiques i la complexa hidrogeologia, que va comportar aportacions d’aigües soterrànies d’infiltració en un moment determinat de l’excavació, i que han requerit de l’aplicació de tècniques de tractament i control durant l’avanç de les excavacions i en les fases posteriors. Una de les fites més remarcables n'és l'encreuament de la falla del Tordell, on es van haver d’aplicar tècniques de presosteniment.

La rampa dins el projecte Phoenix

La construcció de la rampa de Cabanasses és una peça clau del projecte Phoenix ja que segons expliquen els responsables d'ICL Iberia, els permetrà consolidar l'activitat productiva a Súria. Es preveu que durant el primer semestre d'aquest 2021 estigui a ple rendiment, quan s'acabi la instal·lació de les cintes transportadores.

El Pla Phoenix és un projecte ambiciós de modernització i ampliació industrial amb l'objectiu d'assolir una mineria sostenible sota criteris d'economia circular, demostrant el compromís de la companyia amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de l'ONU. La companyia ha invertit més de 400 milions d'euros en diferents projectes, des d'alguns de restauració fins a la construcció de la rampa a la mina de Cabanasses, a punt d'acabar. També s'hi inclou la nova terminal portuària al Port de Barcelona, ja en ple funcionament i operativa, que permet passar de les 800 mil tones anuals de càrrega a un total de 4 milions. A Súria també hi ha en ple funcionament la planta de cristal·lització més moderna del món que produeix sal vacuum d’alta puresa i potassa blanca, productes per a mercats molt exigents.

The content of this field is kept private and will not be shown publicly.
CAPTCHA
This question is for testing whether or not you are a human visitor and to prevent automated spam submissions.