Un dispositiu per ajudar a utilitzar els coberts i altres utensilis a les persones que pateixen malformacions a les mans. Això és uHandle, un prototip elaborat amb impressió 3D que han ideat un grup de sis enginyers de l'ESEIAAT de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) com a projecte de l'assignatura de Tecnologia de materials i que, un cop han comprovat que pot ser útil a un ventall ampli de gent, estan pensant de tirar endavant a nivell professional.
La proposta universitària, fa dos anys, va ser pensar una iniciativa amb impacte ''real'' i els seus impulsors, amb Andrés Pérez i Roger Palau al capdavant, van indagar sobre els problemes que tenia la gent que no podia fer servir utensilis per malformacions o mancances, com per exemple, els malalts de lepra.
Arran del projecte, els joves van fe runa primera iteració del prototip, per tenir un element funcional, i han acabat anant''més enllà'' del que se'ls demanava, i entre d'altres recompenses, van ser premiats a la fira 4YFN en el marc del MWC del 2019 on hi participaven equips d'arreu del món. A partir d'aquí, l'equip de sis enginyers van decidir anar a provar el prototip – i en van dissenyar diferents iteracions- sobre el terreny: van viatjar a l'Índia, un país amb un alt índex de persones amb lepra. Un cop allà, es van adonar que a banda d'aquest col·lectiu també podia servir per menjar a altrespersonesa mb dificultats, o per pintar o per rentar-se les dents... Així, el setembre de l'any passat es van presentar al concurs de la Creu Roja i van resultar, també, guanyadors.
En una entrevista als Fulls d'Enginyeria, Andrés Pérez, ha explicat que això els va animar a començar a planificar la seva constitució com a empresa. La seva intenció és moure-ho per entitats locals, com ara casals d'avis o residències, on puguin trobar persones a qui els seria útil. Roger Palau reconeix que ''per experiència'' estan convençuts que hi ha gent gran que no pot agafar un cobert, per exemple, i per això, es volen enfocar cap aquest sector de la població, amb problemes de mobilitat, artrosi o artritis. La crisi del coronavirus però, els ha obligat a deixar el projecte aturat tot i que confien que al setembre podran intentar avançar, ''si tot va bé''.
El dispositiu consta d'una estructura, que serviria per encaixar-hi el cobert, elaborada amb impressió 3D. Aquesta peça s'agafa a la mà a través d'unes cintes de tela i es lliguen amb un velcro. És doncs, un disseny senzill que segons els seus ideòlegs es construeix amb el preu d'un cafè. Per ells, és important mantenir un preu reduït per poder ''expandir-ho'' al màxim de persones possibles, sobretot d'hospitals i residències.
L'equip, format per enginyers estudiants, actualment, de màster al voltant dels 24 anys, té la intenció de poder dur a terme al projecte fins que ''es pugui mantenir per ell sol''. Valoren també que el seu projecte permeti posar la tecnologia ''al servei de les persones''. Per Palau, val la pena ''fomentar la igualtat i facilitar la inclusió'' de les persones que tenen aquestes afectacions a la seva vida quotidiana.
