La revolució tecnològica actual va de la mà del 5G i la connectivitat de coses i persones i del canvi que això provocarà a les ciutats. Són tecnologies que ja s’estan estenent i les operadores calculen, per exemple, que aquest 2022 només el 5G arribarà a tenir mil milions d’usuaris arreu del món. Així ho explica Jaume Figueras Solanilla, CTO d’Iberia Market de Nokia en la jornada ‘Interrelació de la connectivitat de les ciutats i la seva sostenibilitat’ organitzada per la Comissió de Societat Digital d’Enginyers Industrials de Catalunya. L’ètica en l’ús de la tecnologia i les dades, la bretxa digital que en pot derivar o la translació en l’eficiència energètica són alguns dels temes que desgrana en aquesta entrevista a Fulls d’Enginyeria.
Fa temps que parlem de 5G però encara no el gaudim al 100%. Quan i què n’hem d’esperar?
El 5G ja està en desplegament, tot i que en funció del país està més o menys avançat. Aquest 2022 la idea és arribar als mil milions d’usuaris 5G al món. Per tant, totes les operadores ja hi estan apostant. És una realitat. Però tindrà una entrada al mercat durant un període de temps més o menys estès i s’aniran incorporant nous usos a mesura que vagi madurant la tecnologia. Ara bé, si algú em pregunta quin mòbil s’ha de comprar, li diria un mòbil 5G.
I què canviarà amb el 5G?
És una generació nova de telefonia mòbil que aporta un canvi molt significatiu. No nomes creix en capacitat de comunicació, que és el que històricament ens ha facilitat la tecnologia com a usuaris, sinó que creix amb dos eixos nous. Per un costat, la connectivitat massiva de dispositius. És a dir, podrem connectar qualsevol cosa. Per l’altre, la baixa latència, és a dir, des que s’envia una dada fins que es transforma en una acció, passa molt poc temps. Aquests dos eixos són nous. El fet de poder connectar massivament qualsevol tipus de sensor ens facilita que puguem digitalitzar-ho tot, un procés productiu, la nostra realitat a casa, la quotidianitat de la roba que portem... Qualsevol cosa pot estar connectada. I la baixa latència ens permet entrar amb molta interactivitat, per exemple, control remot de drons, vehicles, robots, de trens, o aspectes com la realitat augmentada, la barreja entre dades i vídeo real capturat per una càmera.
I això com transformarà les ciutats?
Les ciutats són els hubs de desenvolupament. Són àrees on, per la seva naturalesa, hi ha molta gent vivint i col·laborant i desenvolupant activitat social i econòmica. Per tant, són llocs amb talent científic i tecnològic té lloc. Aquestes zones, a l’estar hiperconnectades, faran un salt quantitatiu. Per això creiem que són zones que es beneficiaran de les capacitats que brinda el 5G i les evolucions del 5G. Però cada ciutat és diferent i és un món. L’agenda política i estratègica de cada ciutat farà que tingui prioritats diferents. Cada ciutat ha d’escollir com utilitzar aquestes eines.
No hi ha marxa enrere possible, no?
No. És una evolució de progrés, com en altres èpoques de la història. Tornar enrere no té sentit, el que hem de fer és que les tecnologies es posin al servei de la societat d’una forma coherent i raonable i que en traguem el costat bo que té tota eina. Hem d’utilitzar-les amb criteri i amb correcció. Però no donar-li l’esquena a un desenvolupament que ens permetrà desenvolupar-nos com a societat.
Hi ha qui ho veu un problema per a la privacitat. És un dels reptes més importants?
Sí. La privacitat és un punt molt important, però hem de distingir les tecnologies de connectivitat de l’ús que se’n fa de les dades. La connectivitat ens permet que puguem transportar les dades, que puguem connectar sensors i persones, i que existeixi aquest enviament. Però l’ús de les dades és una altra qüestió. Què fer o deixar de fer amb elles és un cavall de batalla que hem de cuidar i regular molt bé. Les dades es poden utilitzar amb benefici d’usuaris o per interessos que poden ser lícits però no alineats o coneixedors de les persones o coses que estan monitoritzant.
Durant la jornada a Enginyers Industrials de Catalunya també vau abordar el concepte de bretxa digital i els col·lectius que en poden quedar fora. Com se soluciona?
Efectivament, el 5G i les seves evolucions venen a accelerar el procés de digitalització, però si no som una mica prudents a l’hora d’evitar les bretxes digitals podem aprofundir-les més. De bretxes digitals n’hi ha moltes. Una és òbvia, que és la territorial. No és el mateix viure a una ciutat que viure en una zona de baixa densitat de població. Les lleis de mercats no funcionen igual, i de fet, als llocs més rurals fallen perquè no hi ha un retorn de la inversió clar. Hem de fer que aquestes tecnologies s’universalitzin independentment d’on visquin les persones perquè sinó tindrem societats de primera i societats de segones. Les societats de primera seran les urbanes on el mercat funcionarà i a les de segona, on el mercat està deixat de la mà de deu, el seu ostracisme tecnològic serà més profund. Però hi ha altres bretxes, com la de l’educació. Aquestes tecnologies necessiten que els usuaris tinguin un determinat coneixement. L’educació malauradament ha anat de la mà del poder adquisitiu i sense mitjans de compensació hi haurà gent que podrà transmetre els coneixements als seus fills i nets per poder dur a terme us efectiu i altres no. Si això passa, evidentment, hi haurà gent tecnològicament viable i gent amb cert analfabetisme digital. I serà una societat partida i això ho hem d’evitar.
I en aquest cas, la responsabilitat és de les companyies, de les administracions o de les dues?
Jo crec que els poders polítics han de dur a terme la cohesió social i han d’estar els qui han de liderar i establir les regles del joc on es mouen mercats i persones i les societats. L’empresa privada hi ha de col·laborar, evidentment, i ha de treballar i ajudar, però té unes lògiques diferents. El seu rol no és prendre aquesta responsabilitat, ho han de liderar són els poders públics.
Però si que s’ha de tenir en compte que les tecnologies generin impacte a la societat...
Efectivament, aquesta és la responsabilitat de les empreses. Al final, hem de poder fer que la tendència que els negocis siguin sostenibles vagin de la mà al progrés social i econòmic de la societat. Hi ha empreses i empreses. Algunes ho tenen molt clar, i ho desenvolupen. Altres, no. Els consumidors i els poders públics han de ser conscients d’aquests posicionaments i haurien de banalitzar o ajudar, segons les empreses. És també responsabilitat de tots nosaltres veure els posicionaments dels diversos proveïdors per donar-los suport o no, per influenciar en el mercat. També hi ha altres reptes molt importants. La societat està molt globalitzada. I això també és un repte perquè parlem d’empreses basades a altra punta del planeta, i per tant, el retorn és molt indirecte. Però la tecnologia, si la mirem amb perspectiva, quan se n’ha fet un ús raonable ha estat revolucionari i ha ajudat al progrés de las societat. Jo hi confio bastant. Sempre hi ha èpoques de canvi amb molta turbulència però s’acaba assentant amb un progrés que té un guany efectiu molt important.
Estarem més controlats o més segurs amb ciutats connectades?
És una bona pregunta. Més controlada o més segura? Sí, tindrem més informació i sí, tindrem més control. Això és dolent o és bo? És una discussió ètica o moral.
Darrera la tecnologia sempre n’hi ha, no?
Sí, en l’ús de la tecnologia. Poso un exemple: imaginem que el cotxe és capaç d’autodenunciar-te quan no condueixes bé o quan aparques malament. És una realitat factible d’aquí pocs d’anys. Des de punt de vista personal a molta gent no li agradaria però socialment és un benefici, malgrat que suposi un augment de control i una pèrdua de llibertat. El límit és molt fi. Socialment hi ha les dues tendències, amb la COVID-19 ho hem vist, és paradigmàtic. Per un costat volem que la societat sigui autoresponsable i forçar els individus des del grup perquè és un benefici global, i per altra, tenim individus que volen gaudir de la seva llibertat. Aquestes dues tendències, individu versus al grup, se seguiran succeint, i jo crec generaran múltiples casos de conflicte, on posem la frontera. En el cas del cotxe: m’ha de denunciar o ha de ser còmplice? Les fàbriques d’automòbil seran més liberals o antiliberals? Quina política assignarem a l’ús d’aquest coneixement? Aquesta és la frontera i no serà única perquè potser amb el cotxe és més fàcil de tractar, però i les dades mèdiques? Et compres un rellotge que tenen nivells de sucre, oxigen en sang, dades biomètriques... és raonable que vagin a la meva salut, a la marca del rellotge, a Google?
És tot un debat, sempre a l’ordre del dia. Com actualment l’energia i el seu preu. Més connexions també implica més despesa energètica?
Evidentment, sensoritzar, processar, muntar el 5G - que a més creix en freqüències i pe tant, la mida de les cel·les i els radis cada cop són més petites i hem d’augmentar emplaçaments. Té un consum net superior. Necessitarem més energia per fer funcionar aquetes infraestructures. Això està clar. Però les dades que n’extraiem, ens permetran ser més eficients. Per exemple, anant amb un cotxe interconnectat aniràs a aparcar on hi hagi un buit i no malbarataràs els recursos per buscar un espai. I quan ho mires en global, encara que hagis d’aportar energia per fer aquestes xarxes, tot farà que l’ús energètic sigui menor. Això és un fet. A banda, vivim un canvi de paradigma energètic on ni l’energia serà un problema ni es malbaratarà perquè serem molt eficients a l’hora de consumir-la.
