Jaume Guardiola: "Necessitem les noves tecnologies per tenir desenvolupaments industrials propis"

El Cercle d'Economia és una institució veterana de la societat civil catalana, fundada l'any 1958. Porten uns 65 anys d'història i és una institució que renova els seus presidents i juntes directives cada tres anys. Hem parlat amb Jaume Guardiola i Romojaro (Barcelona, 1957) president del Cercle des de 2022, un títol que, segons ell, exerceix amb "un gran honor perquè he estat vinculat a la institució des de molt jove". A través de l'entrevista hem pogut conèixer la seva visió sobre diferents aspectes vitals pel desenvolupament de la societat, com els principals reptes econòmics en l'àmbit autonòmic, la situació industrial a Catalunya i la relació del Cercle amb institucions com Enginyers Industrials de Catalunya. 

Quins han estat els canvis més substancials de la seva presidència dintre del cercle?

El cercle vol ser la continuació d'un llegat. El que el diferencia de la resta d'institucions és el seu prestigi, el seu llegat i la seva capacitat d'influència. Qualsevol president, jo i els que m'han precedit, sempre hem tractat de reinterpretar aquest llegat als temps que vivim. Els darrers presidents hem tractat de modernitzar la institució. Hi ha tot un debat sobre què és la societat civil, com s'ha anat transformant. Quan va començar el cercle d'economia, els socis empresarials eren una mica la petita burgesia catalana, que era capaç de canviar les coses.

Avui dia això és una mica diferent. El concepte d'empresa ha canviat. Hi ha nous jugadors i hi ha una nova economia molt diferent, més basada en l'emprenedoria. Tractar de connectar amb tots aquests mons que componen la nova societat civil del segle XXI és el propòsit més diferenciador. Però el concepte que hi ha darrere és que els nostres predecessors s'han guanyat un prestigi, que quan el cercle opina els agents socials i polítics i econòmics del país escolten al cercle. És molt important preservar aquest llegat i reinterpretar-lo, diguem-ne, en el segle XXI.

Quins han estat els grans reptes durant aquesta presidència?

El repte principal és tractar de ser escoltats. El cercle té opinions que poden ser crítiques amb l'evolució del país. Ens preocupa moltíssim el fet que l'economia espanyola està entrant des de fa ja bastants anys en un estancament en temes de renda per càpita. Ens vam equivocar amb el model de creixement del principi del segle, basat en el sector immobiliari, i després la parada econòmica que es va produir amb la crisi financera a conseqüència d'aquest boom va provocar una situació en la qual s'ha perdut aquesta convergència real en termes de benestar cap a Europa. 

L'única manera de sortir d'això és amb una millora de la productivitat. No hi ha consensos polítics o transaccions polítiques, és a dir, grans acords, i avui tenim un país amb una progressió política que fa impossible que es facin aquestes grans reformes. Això ens preocupa molt i la nostra funció, diguem-ne com a cercle, és estar recordant permanentment als actors polítics i als actors econòmics aquesta necessitat de seure per arribar a acords. Aquest és el gran repte del cercle.

Quina és actualment la relació del cercle amb una institució com Enginyers industrials de Catalunya?

És una molt bona relació i molt històrica. En realitat, el cercle amb tota la resta d'actors del que és una mica el mapa de la societat civil, com les patronals, Foment i Pimec, les noves associacions que han sorgit al darrer temps, com Femcat o com Barcelona Global, tenim una relació estupenda. També amb els col·legis professionals més importants, els que tenen més pes a la vida econòmica, com és el col·legi d'economistes o el col·legi d'enginyers. Nosaltres els veiem com a fonts d'expertise.

Fa uns dies vam tenir un acte aquí al Cercle sobre l'aigua, va venir un economista de la universitat i un enginyer de camins perquè és qui realment és capaç d'explicar la situació real que tenim avui amb la sequera i les coses que no s'han fet bé i les coses que s'haurien de fer. Nosaltres busquem sempre aquestes habilitats. El cercle en si mateix no genera coneixement. El coneixement que utilitzem és el coneixement extern i aquest expertise, amb molts dels temes que toquem, ve dels enginyers. Dins dels nostres socis i dins de les nostres assistències trobem una permanent presència d'enginyers amb temes com l'energia, l'evolució de les renovables, l'aigua, infraestructures i tot el tema de l'autonomia estratègica industrial europea. En definitiva, l'expertise està en mans de qui realment ho té i el Col·legi d'Enginyers és imprescindible per al cercle d'economia.

Què demanaria a aquests enginyers?

En general, a totes les institucions que representem, jo crec que ens hem de comprometre. Una de les coses que a vegades sents és que les noves generacions no tenen el nivell de compromís en transformar la societat que tenien les antigues. Crec que hem d'incrementar el compromís en la societat civil. El que hi ha a les noves generacions és menys confiança a la política i per això aquesta interacció és menys evident. Però crec que això no vol dir que no tinguin compromís i el que s'ha de buscar és les fórmules perquè realment hi hagi aquesta implicació. Aquesta sí que seria una demanda en general.

Crec que tota la societat civil ha d'activar-se més. Perquè quan la política falla, i jo crec que estem en un moment que això està passant per la polarització i per la incapacitat de trobar punts de trobada, la societat civil ha d'activar-se. Jo crec que en aquest sentit sí que el que demanaria a la nostra institució i a totes és aquesta capacitat d'activar-se com a institució i d'activar la gent més jove i això és un compromís. Pressionar la política.

Com percep la situació al sector industrial?

Ens trobem en un moment com si ara l'haguessin descobert. Ara el món està en una fase que no es podria dir de desglobalització, perquè és una paraula massa forta, però sí de certa regionalització de la globalització, de tal manera que hem descobert una mica la necessitat de tenir els processos industrials bàsics propis, amb autonomia, no tenir tanta dependència. I clar, això és una situació una mica sorprenent, perquè hem fet el canvi contrari durant molt de temps, però també és una gran oportunitat. I en concret a Catalunya això és una oportunitat una mica doble, perquè és qui té més base industrial. El territori d'Espanya que té clarament més pes industrial és Catalunya.

Aquesta és una nova autonomia estratègica europea per revertir camins que s'han fet, vinculat a les noves tecnologies per tenir realment desenvolupaments industrials propis. Això per Catalunya és una gran oportunitat que hauríem d'aprofitar, i per tant fabricar enginyers. Aquí de sobte hi ha molta falta de professionals i realment els enginyers tenen per davant una bona perspectiva. I tant de bo es pogués assolir aquesta capacitat de generar més talent en el món de l'enginyeria per assolir aquests reptes. S'ha d'estimular això una mica l'interès per l'STEM, per l'enginyeria i les ciències, no només en l'àmbit d'Espanya, sinó a escala europea.

Actualment, nota una manca de perfils tècnics en l'àmbit directiu?

Sí, jo crec que ho sentim tot el dia, que a les empreses no troben els perfils que demanen. També estic veient, a part del cercle, amb la presidència de la Fundació ESADE, cada vegada més dobles titulacions amb elements vinculats a l'STEM, vinculats al desenvolupament tecnològic i la intel·ligència artificial. Jo crec que això és perquè ja va unit, i costa molt de veure directius de futur, fins i tot els que estiguin en àrees menys vinculades al món industrial, que no tinguin un cert domini de la tecnologia. La tecnologia penetra tots els segments.

Avui es necessita la tecnologia per desenvolupar-se professionalment bé en qualsevol àrea. Crec que tothom necessita, almenys, entendre bé el terreny de joc. És una de les altres reformes estructurals que es necessiten per tenir millores de productivitat. És un dels temes que també al cercle li dedica molta atenció. Aquesta és la tendència, vincular més el món de l'empresa amb tots aquests canvis tecnològics. El món de l'empresa i el món de la tecnologia estan vinculats per definició. Abans potser els perfils eren més especialitzats i crec que aquestes barreres una mica artificials s'estan desdibuixant per la tecnologia.