Jeroni Farnós és enginyer químic per l’IQS i per l’ETSEIB i després d’una llarga trajectòria professional al sector de l’enginyeria, és president de la Comissió d’Indústria Química d’Enginyers Industrials de Catalunya. Durant els quaranta-dos anys duna vida professional intensa i activa, la gran majoria en les indústries de processos com la química, petroquímica, refinatge, gas, farmàcia, alimentació, energia o medi ambient, Farnós ha contribuït a fer realitat projectes que han aportat benestar material per a la societat així com a les persones. Però sobretot ha ajudat a desenvolupar l’empresa Technip Energies Iberia conjuntament amb l’equip humà que hi ha al darrere. En l’actualitat, col·labora a difondre coneixement concretament en el camp de la descarbonització o la transició energètica per contribuir a una indústria química sostenible i a una economia circular més sostenible davant la necessitat de donar solució a reptes i necessitats del sector.

En quin punt ens trobem ara mateix al sector indústria del Camp de Tarragona i cap a on ens hem de dirigir?

La indústria química del Camp de Tarragona és un pol de referència del sector a Catalunya, Espanya i el més important del Sud d’Europa. Els resultats publicats recentment són positius pel que fa a la producció i facturació, exportació, inversió en R+D+I, aspectes laborals, així com altres factors, i amb unes perspectives favorables a mitjà termini. D’altra banda, el sector pateix l’impacte dels elevats preus de l’energia i les tensions sobre les matèries primeres. Aquests són aspectes que requereixen solucions a curt termini. En l’àmbit estratègic destacaria els grans reptes del sector que són la descarbonització i aconseguir més sostenibilitat dins una economia circular, mantenint la competitivitat fonamental per aquest sector.

Quins són els canvis imminents pels quals caldrà una rellevant adaptació en la indústria i perquè seran crucials?

La transició energètica i obtenir un grau elevat de descarbonització són una prioritat per a fer front a l’emergència climàtica, sempre respectant els acords internacionals. Assolir ser més competitius com a Indústria a escala europea, tant a mitjà com a llarg termini. La majoria d’empreses del sector tenen objectius clars al respecte.

Quin tipus de transformació ens espera i com afectarà aquesta a l’economia?

La sostenibilitat és prioritària per al sector i ja estem veient projectes concrets molt significatius al Camp de Tarragona. En aquest sentit, amb inversions considerables en diferents graus d’avançament com ara la nova planta de clor de Covestro; l’Ecoplanta de Repsol; Agbar (Grup Veolia) i Enerkem, juntament amb molts altres desenvolupaments i iniciatives en la majoria d’empreses que formen el complex petroquímic tarragoní.

A Tarragona, estem davant les portes del canvi a la Vall de l’Hidrogen verd, un moment de transformació.

La Vall de l’Hidrogen de Catalunya és una iniciativa energètica de país per consolidar un ecosistema integrat entorn de l’hidrogen com a vector energètic amb múltiples entitats i empreses que han de permetre desplegar una sèrie de projectes i activitats a partir de l’hidrogen verd produït amb les seves energies renovables.

L’hidrogen és la gran promesa energèticament parlant. Com encaixarà i què en podem esperar?

La transició energètica i la descarbonització comporten molts aspectes que han d’estar coordinats en el temps i enllaçats entre ells per ser efectius. Molt breument, són prioritaris l’eficiència energètica en tots els seus àmbits; el desplegament efectiu de les energies renovables; l’electrificació amb xarxes intel·ligents; els sistemes d’emmagatzematge; els gasos renovables i, efectivament, l’hidrogen com a vector energètic resultat de les energies renovables. Està previst que tingui un paper molt destacat per al seu ús a la indústria, algunes solucions per a la mobilitat i per a emmagatzematge d’energia, entre algunes.

Quin valor li dones a la ciència i a l’enginyeria per a la qualitat de vida del territori

Personalment, he viscut el desenvolupament d’Espanya i concretament el de Tarragona i per això valoro i admiro tot el que s’ha aconseguit pel que fa a infraestructures, benestar material i progrés social que encara pot millorar en el futur. Aquest progrés, es deu en bona part a les persones que ens han precedit, al talent i al treball i també de forma molt important a l’aplicació de la ciència i l’enginyeria que són la base del progrés material, al qual hem d’unir la bona gestió i els valors humans i socials.