Joan Mas: "Estem aportant valor a l'ecosistema tecnològic del país"
Catalunya té cada vegada més reptes tecnològics que professionals compromesos com Joan Mas es troben disposats a enfrontar. Director del CIDAI i enginyer de telecomunicacions per la UPC, Mas ha treballat durant deu anys al centre de recerca de l’Agència Espacial Europea a Holanda, en els projectes ENVISAT i METOP, dos satèl·lits d’observació de la Terra. A Eurecat, és el director de la divisió de tecnologies digitals, impulsant desenvolupaments en àmbits com Data Analytics i Big Data, Ciberseguretat, etc., per aplicacions multisectorials com Salut Digital, Indústria 4.0 o Recursos. L'entrevistem amb motiu dels deu anys de l'AI & Big Data Congress, organitzat pel CIDAI i Eurecat en el marc de l’Estratègia d’intel·ligència artificial de Catalunya, un esdeveniment que s'ha consolidat com un referent en temes d'intel·ligència artificial i dades.
Deu anys de Congrés. Què han significat per a vostè?
Aquests deu anys han servit per reflectir l'evolució del món de la tecnologia, en particular en el món de la ciència de dades i la intel·ligència artificial. Per tant, si fem un històric i repassem els continguts que hem anat desenvolupant podem veure quines han estat les fites i evolucions més rellevants que han marcat la innovació en aquestes tecnologies. Si ens remuntem al 2015, aquell període coincidia amb el "hype" del Big Data i l'inici del concepte de transformació digital, basat en la importància de les dades, considerades com el petroli que havia d'alimentar una economia dirigida per les dades. Això s'acompanyava amb el desenvolupament de nous i més potents algorismes per explotar aquestes dades amb diferents objectius per millorar els processos empresarials o crear nous productes i serveis en l'esfera digital. A l'inici, doncs, amb el nom de Barcelona Big Data Congress, el certamen se centrava en qüestions relacionades amb el tractament de les dades i com treure'n profit des del punt de vista de negoci, i com evolucionava la computació en el núvol per donar resposta a aquestes necessitats que començaven a aflorar. En paral·lel, van anar aflorant cada vegada amb més força totes les tecnologies que es poden col·locar sota el paraigua de la intel·ligència artificial, com l'aprenentatge automàtic o l'aprenentatge profund, i a partir del 2020 vam decidir canviar el nom del congrés, vam afegir-li les sigles AI i, avui, el coneixem com l'AI & Big Data Congress. Amb aquest canvi de denominació, vam posar la intel·ligència artificial al costat de les dades, un dels ingredients essencials sense el qual la IA no és possible.
Quins han estat els principals reptes al llarg d'aquestes edicions?
Quan comences a plantejar-te l'organització d'un esdeveniment d'aquestes característiques, el principal repte és intentar oferir uns continguts que siguin atractius i despertin l'interès de l'audiència a la qual et dirigeixes. I quan un esdeveniment d'aquestes característiques es converteix en un referent a Catalunya, el repte és encara més gran.
Cada inici d'any comencem a preparar la nova edició del congrés que normalment té lloc a la tardor. A partir d'aquí, posem en marxa un comitè de programa i definim les línies, tendències i temàtiques que volem destacar. Aquest any 2024, per exemple, uns dels eixos principals ha estat al voltant de la IA generativa, els seus fonaments i aplicacions. També ho ha estat la sostenibilitat de la IA, l'aplicabilitat i la regulació. La nostra responsabilitat és, doncs, identificar les noves línies d'interès i portar ponents rellevants en cada edició, i aquest és un dels punts complicats a què ens enfrontem cada any. A partir d'aquí, es desencadenen tots els mecanismes per a l'organització pròpia de l'esdeveniment. A l'AI & Big Data Congress posem en marxa un call for proposals, és a dir, una crida oberta adreçada, sobretot, a empreses i a start-ups amb l'objectiu que ens expliquin els seus projectes. Després, el comitè de programa avalua aquests projectes seguint uns criteris objectius basats en el nivell d'innovació, operativitat, escalabilitat, resultats i altres, a partir dels quals es fa la selecció.
Quina ha estat la novetat d'aquesta edició del certamen?
Hem volgut anar un pas més enllà i mostrar com es pot usar de manera efectiva en diferents sectors d'interès. Per exemple, s'ha presentat una ponència en què s'ha explicat com la intel·ligència artificial generativa es fa servir en el sector financer. O s'han exposat algunes plataformes que permeten dissenyar i implementar aplicacions d'IA generativa de manera senzilla, el que es coneix com a "as a service". També s'ha parlat sobre com la intel·ligència artificial i, en particular, la IA generativa pot ser compatible amb la sostenibilitat. La IA és una tecnologia que necessita molts recursos de computació que tenen un consum energètic molt elevat i, per tant, amb un impacte ambiental important. L'objectiu d'aquesta ponència era oferir alternatives perquè la IA redueixi l'impacte ambiental, alternatives futuristes que passen per usar comunicacions òptiques a nivell dels xips dels ordinadors o instal·lar els centres de processament de dades en satèl·lits orbitant la Terra.
Així mateix, com que formalment ha entrat en vigor la llei europea de la intel·ligència artificial, la coneguda AI Act, s'ha explicat de manera molt didàctica com influirà aquesta nova regulació a les empreses que desenvolupin sistemes d'IA. També s'han proposat metodologies que s'han de posar en marxa per tal que la tecnologia sigui compatible amb aquesta llei i prevenir les empreses perquè es preparin per al compliment de la normativa.
També és director del CIDAI. Quin ha estat el rol de l'organització en el context tecnològic actual?
L'objectiu del CIDAI és fer que la innovació basada en les tecnologies d'IA arribi a les empreses. El CIDAI s'emmarca dins de l'estratègia catalana de la IA, coneguda com la CATALONIA.AI. Hi ha diferents actors que participen en el CIDAI, que compta amb el suport institucional de la Generalitat de Catalunya i la col·laboració d'empreses i centres tecnològics com i2CAT, CVC, BSC, IDEAI-UPC i està liderat per Eurecat.
El CIDAI és l'impulsor de l'AI & Big Data Congress i, per tant, això ja demostra el compromís del centre amb la innovació i el seu paper de difusió. A part del congrés, el CIDAI també organitza tallers i materclasses tractat diferents aspectes relacionats amb la IA, ja siguin estrictament tecnològics, d'estratègia, d'aplicació als negocis, etc. Amb aquestes activitats s'estableix un networking o efecte xarxa molt interessant, i són llavor de noves iniciatives i projectes. Amb aquestes i altres activitats creiem que el CIDAI està aportant valor a l'ecosistema tecnològic del país.
Respecte Eurecat, considera que està impulsant el desenvolupament tecnològic a Catalunya?
Totalment. Eurecat és un centre tecnològic i, en conseqüència, el seu ADN és impulsar la tecnologia aplicada. No és només un centre especialitzat en tecnologies digitals, sinó que també en aplicacions industrials, biotecnològiques i de sostenibilitat. És multidisciplinari, molt transversal i les tecnologies digitals ocupen un pes important dins del seu conjunt. Nosaltres desenvolupem coneixement en l'àmbit digital i l'apliquem en molts sectors, des de la salut al turisme, o des de la indústria a l'agricultura, pràcticament a tots els sectors fonamentals de l'economia catalana. I la nostra presència amb 11 seus distribuïdes pràcticament al llarg de tot el país ens dona una gran proximitat a les empreses d'arreu de Catalunya.
Pel que fa a l'ecosistema industrial i tecnològic de Catalunya, què ha de fer per ser competitiu en un nou entorn digital?
Penso que va una mica per sectors i també per la idiosincràsia particular de cada empresa. Moltes vegades la innovació està molt lligada amb l'ADN de l'empresa i també, moltes vegades, la innovació és una necessitat per mantenir-te o esdevenir més competitiu. La innovació implica també una certa capacitat de risc per part empresarial, i també disposar del coneixement expert per aplicar-lo en els diferents àmbits i processos empresarials. Aquí el talent i la formació dels equips empresarials juguen un paper important. Per tant, cal fomentar aquests aspectes, cultura de la innovació, capacitat d'assumir un cert nivell de risc i disposar del talent. Des de l'administració pública hi ha instruments que intenten donar suport a aquests aspectes.
Què li podria demanar a l'administració per permetre un desenvolupament tecnològic adient?
Una de les coses a demanar-li seria el coneixement el més expert possible en els diferents àmbits per tal de prendre les decisions més encertades en cada àrea. També li demanaria una presa de consciència de les problemàtiques reals de l'empresa per tal de prendre mesures que vagin en la direcció d'ajudar a resoldre-les. Per exemple, la manca de talent digital que patim actualment, i que les empreses el pateixen sovint, hauria de desencadenar els mecanismes per part de l'administració per tal de reduir-la, per exemple, ampliant titulacions i capacitats formatives en les universitats. En aquest mateix sentit, una major agilitat en els tràmits administratius relacionats amb els instruments d'impuls a la innovació ajudaria les empreses i incrementaria la seva confiança en la utilitat d'aquests instruments. Evidentment, això aplica a tots els àmbits administratius, siguin autonòmic, estatal o europeu.
Què poden fer els enginyers en aquest context?
Els enginyers es troben al centre de tot aquest procés. Moltes vegades els enginyers acaben fent una feina que no és estrictament tecnològica, però la seva visió professional, dona una certa racionalitat i una certa capacitat a l'hora de decidir prioritats i de deixar de banda el que no és important. Cal reivindicar la figura de l'enginyer com a expert tecnològic, però que, a la vegada, és capaç d'implementar solucions innovadores. Els professionals de l'enginyeria es troben al nucli de tota aquesta cadena de valor de la qual hem parlat.
Però en moltes ocasions és positiu que aquests perfils es complementin amb altres perfils amb una base més humanista per acabar de tenir una visió global del context, amb l'objectiu que la tecnologia es posi al costat d'altres elements per avançar harmònicament. Per exemple, ara que intel·ligència artificial i ètica estan totalment unides, cal posar a treballar conjuntament enginyers amb experts del món del dret, la psicologia o la sociologia, per poder entendre quin és l'impacte de la feina dels enginyers, més enllà de l'estricta tecnologia.