Jordi Garcia: ''Seria molt intel·ligent apostar pels 'green jobs'''

L'enginyer industrial Jordi Garcia, Power Products a Schneider Electric, creu que es pot apostar per reconvertir els llocs de treball que es perdran en turisme cap als 'green jobs'. Seria un pas més cap a la transició energètica per la qual cal, segons Garcia, regulació i incentius a les empreses per a què apostin per a la digitalització i transformació energètica. En aquesta entrevista als Fulls d'Enginyeria després d'una conferència als Enginyers Industrials de Catalunya, Garcia analitza els reptes del sector per millorar l'ús de les energies i per assolir la transició energètica per assegurar la sostenibilitat del planeta.

 

Quins reptes té sobre la taula el sector energètic en un moment tan complicat com l'actual?

Els reptes que tenim sobre la taula són els coneguts per tothom. Arran de les necessitats de posar en marxa mesures per garantir la sostenibilitat del planeta a llarg termini, hem de fer alguna cosa amb l'energia. Des d'Schneider considerem que el 80% de les emissions de CO2 venen de la utilització de l'energia i alguna cosa hem de fer. I d'aquí ve la transició energètica: no és res més que utilitzar l'energia d'una manera diferent, tant des de la seva generació com utilització. Ens suposa uns reptes importantíssim des de molts punts de vista: tecnològic, econòmic i personal. En les tres àrees s'han de prendre decisions i tenir iniciatives per poder donar realment resposta a aquesta necessitat que li diem transició energètica però que és assegurar la sostenibilitat del planeta.

I això com es fa?

L'única manera d'aconseguir els  objectius que hem marcat com a societat, tant els ODS de l'ONU, com el Green Deal de la UE que al final es transposa a la Ley de Transición Energética y Cambio Climático és utilitzar les energies renovables molt més del que estem fent ara . Per assolir el nivell que necessitem i reduir emissions, hem de ser molt més elèctrics. L'us d'energia elèctrica, sense incloure vehicle elèctric, s'ha d'incrementar a Espanya un 30% i duplicar les renovables, termosolar i eòlica, però sobretot fotovoltaica.

I la integració de tantes energies renovables no es pot fer de manera centralitzada, com estem acostumats. Si realment volem anar al mix de renovables, mantenir aquest esquema no és possible. Hem d'anar a la generació descentralitzada que també serà renovable i per les empreses, que al final hauran d'invertir en aquestes fonts de generació, ens fan falta incentius i regulacions. Si jo soc una fàbrica he de tenir un interès a integrar renovables, m'ha d'impactar al compte d'explotació. Si em perjudica el negoci,  no ho faré. Per això tenim dues àrees, les de sostenibilitat, les companyies han de ser més sostenibles per atraure talent i revaloritzar-se en els mercats. Per tant, cal tenir el context adequat perquè a les empreses els resulti rendible fer inversions en renovables i sumar-se a la transició energètica.

I estem preparats per aquest canvi?

La tecnologia ja hi és. Aquesta és la bona notícia. Podem fer el que necessitem. El que ens falta és regulació i incentius per a inversió .I avui en dia, amb la situació de constant evolució i molt ràpida de tecnologies i regulacions, és molt difícil que les empreses tinguin tot el coneixement per posar en pràctica tot el que necessitem desplegar, en quant a microxarxes, digitalització de diferents processos, etc. Per tant, això només es pot fer a través de la col·laboració de diferents empreses que aportin expertís en diverses àrees de coneixement. Això que les empreses tenen un coneixement que és exclusiu i saben fer-ho tot, cada cop va a menys. L'avantatge competitiva ve de la col·laboració d'empreses i per això fan falta persones, capaces de col·laborar, de fracassar en intents, etc.

I per incentius i per al treball col·laboratiu, quina ha de ser la funció de l'administració?

Efectivament. Per aquí anava. En els últims dos anys han sortit un parell de reials decrets relacionats amb l'autoconsum com en la transició energètica. Estàvem esperant amb candeletes el tema de la Llei de Transició Energètica i Canvi Climàtic, que ja la tenim aquí. I ara falta concretar. Concretar en regulacions i incentius. Encara és molt aviat per saber si les iniciatives que pugui prendre  des de punt de vista pública el govern, impactaran en transició energètica és d'esperar que si perquè efectivament entrem en temps en què les administracions han de prendre part per revitalitzar l'economia i per sortir de la situació de crisi que tenim, i una bona sortida és tenir inversions que ja ens serveixin per a situacions de transició energètica. Des d'Schneider ho veiem amb optimisme: comencem a tenir el marc regulatori, amb el COVID-19 hi haurà d'haver ajudes publiques per incentivar l'economia  i és d'esperar que les ajudes vagin en la línia de transició energètica.

Europa també haurà de continuar invertint en aquesta línia, amb el Green Deal sobre la taula per revertir la crisi que ha generat la COVID-19?

Ja estem veient que va per sectors. El sector turístic està molt afectat, diguéssim que aquests llocs de treball entorn del turisme no serà fàcil recrear-los al mateix sector. Probablement el turisme no tornarà al ritme que estem acostumats, no serà així. Però es podrien reconvertir aquest sector o els llocs de treball destruïts cap als green jobs, que tenen a veure en inversió en temes de transició energètica. Potser no tindrem més recursos especialitzats, però potser sí recursos de menys qualificació per poder reconvertir llocs de treball. Seria molt intel·ligent apostar per aquesta via perquè mates dos ocells d'un tir, crees ocupació i vas direcció correcta per sostenibilitat.

És fàcil poder reconvertir els treballadors del sector turisme en sector energètic verd?

Segur que hi ha possibilitats, hi ha moltes coses a fer en aquest sentit. Es poden crear feines de tot tipus, no només per enginyers qualificats, sinó que es necessitarà  mà d'obra menys qualificada per dur a terme diferents projectes.

També s'ha parlat molt les darreres setmanes de l'oportunitat que suposa pel vehicle elèctric la crisi del coronavirus. Quins reptes queden en aquest sentit?

Al final el vehicle elèctric és una variable molt important de la transició energètica. El que estem veient, amb emissions, de CO2 a l'atmosfera en la part de transport a Espanya, el 26% de les emissions de CO2 a Espanya són a causa del transport, i passant tot aquest transport elèctric, les reduiríem moltíssim. Per tant, vehicle elèctric és un habilitador brutal de sostenibilitat i transició energètica, però és una variable més. Quan diem que cal descentralització de fonts de generació és per ser molt més ràpids en introducció de renovables i evitar pèrdues a les xarxes de transmissió i distribució. I el vehicle elèctric és súper important. S'està parlant que el 2040 es deixaran de vendre cotxes de combustió interna, i el 2050 parar-ne la circulació. Per tant, la infraestructura que s'ha de construir amb punts de recàrrega és brutal i això s'ha de fer tant a nivell públic com a nivell particular. Darrere del vehicle elèctric que ja de per si contribueix a la sostenibilitat al transport, té una altra vessant no menys important, que és la de fer emmagatzematge, quan un cotxe està carregant i no es tocarà durant vuit hores, es pot utilitzar de bateria. Per tant, en temes de transició energètica, el vehicle elèctric hi pinta molt. Aquí hi ha oportunitat  de negoci molt gran perquè no només és la venda de punts de recarrega sinó adequar tota la instal·lació elèctrica tant de l'usuari final com de la xarxa de distribució o del transformador de mitja tensió.

I en tota aquesta transició energètica, el consumidor final quin paper juga?

Al final els usuaris finals també serem molt rellevants dins la transició energètica. De moment no ho som perquè som molt petits. Ha de sortir una figura que ja se'n comença a parlar i avui dia només poden fer les distribuïdores, i s'ha de regular perquè pugui anar a més, que és la de l'agregador de la demanda. Serà un ens que agruparà consumidors per arribar a una sèrie d'acords de subministraments amb els consumidors  i a la vegada proporcionar-los avantatges econòmiques. Conforme la xarxa es carregui més amb més renovables, el repte tecnològic és la interrompibilitat de la xarxa, és a dir, que els recursos energètics són discontinus. I per tant, cada cop més ens haurem d'adaptar a la capacitat de generació que hi hagi i això ens permetrà gaudir de preus més avantatjosos. Avui en dia es pot fer només amb grans consumidors, grans empreses amb contractes d'interrompibilitat, on la companyia li demana a l'empresa que deixi de consumir perquè hi ha un problema de generació i això està primat. A escales més petites, això no passa, però arribarà a passar. Hi haurà un agregador de la demanda, que podrà negociar amb distribuïdores o amb l'operador del sistema. O sigui, a nivell particular acabarem participant d'aquest mercat elèctric molt més flexible. A Alemanya ja està passant, en certes regions on la figura de l'agregador està consolidada.

Quins avantatges suposa?

Podries gestionar quan poses la rentadora, per exemple, en funció del preu de l'energia d'aquell moment. És molt potent i això pot arribar i arribarà però fa falta desplegar la figura, que és molt complexa, i serà una de les claus de la transició energètica. Donarà moltíssima flexibilitat al mercat, i al final tot això reverteix, notant des del punt de vista particular però si a les empreses, a tenir una economia més competitiva perquè fem molt més eficient en quant a generació i ús de l'energia. A Espanya tenim sol i tenim vent i metres quadrats i això ben portat hauria de ser un avantatge competitiu, respecte altres països que han de tirar de combustibles fòssils o nuclear. Tenim els ingredients per fer-ho bé, però ens falten els incentius per fer-ho bé. 

CAPTCHA
This question is for testing whether or not you are a human visitor and to prevent automated spam submissions.