Fa uns mesos que la mobilitat, la contaminació i el canvi climàtic s’han convertit en el focus de les notícies. A tot això, s’hi han de sumar els canvis regulatoris que estem vivint i viurem en el futur, amb les lleis del canvi climàtic que implantaran zones de baixes emissions en pràcticament la totalitat dels municipis de l’àrea metropolitana, les noves taxes al CO2 emesos pels vehicles i, l’alliberament dels peatges, que ha canviat de forma dramàtica l’ús de les autopistes del nostre país.
Aquest doncs, és un bon marc per tornar a analitzar què està passant a Barcelona i la seva àrea metropolitana, donant continuïtat als anteriors articles sobre contaminació atmosfèrica que ha elaborat el grup de treball de Contaminació Atmosfèrica i Canvi Climàtic de la Comissió de Canvi Climàtic i Economia Circular d'Enginyers Industrials de Catalunya des de l’any 2020, a portes de l’aplicació de les zones de baixes emissions (ZBE) i havent passat la situació de restricció de transit degut al confinament domiciliari.
Si observem les dues gràfiques, fent una visió general als darrers quatre anys, podem diferenciar:
- Una etapa precovid, on les mitjanes dels valors del NO2 i del PM10 es mantenien en uns valors alts i superen àmpliament els valors recomanats per la OMS,
- La incidència de la COVID-19 (indicat pel requadre) amb uns valors baixos de contaminació, donada la incidència en la circulació i, per tant, en les emissions dels vehicles.
- Recuperació de la mobilitat i augment dels valors de la contaminació.
En el mateix sentit hem destacat dos efectes de les polítiques de l’administració que han tingut sobre les dades de pol·lució:
Per una banda, l’entrada en funcionament de la ZBE al gener 2020 que té un comportament de reducció de la concentració en NO2 (gas emès principalment pels vehicles dièsel). Per l’altra, l’anul·lació dels peatges al setembre 2021, on s’observa un increment de la pol·lució del NO2.
De les gràfiques extretes de https://contaminacio.barcelona/ on obtenim les mitjanes anuals des de 2005, observem la disminució gradual de la concentració de contaminant NO2 i PM10.
Observem però que les dades estan allunyades dels valors recomanats per la OMS i tot el camí que ens queda per poder respirar un aire saludable a Barcelona.
Pel que fa els dos gràfics contraposant, els anys per veure l’efecte de la contaminació respecte als mesos de l’any, veiem com ja es denota uns índexs semblants al 2018 i 2019 a finals de l’any 2021, quan la normalització del transit era evident. Per una part estaríem afectats per un menor utilització del transport públic (efecte covid) però també afectaria les restriccions de les ZBE.
Només l’any 2020 hem estat, alguns mesos, en llindars del límit considerat per la OMS com a concentració saludable.
Les gràfiques de les estacions de mesura de trànsit de Barcelona, per altre part, mostren a l’Eixample com segueix essent la zona més contaminada, sobrepassant els límits legals de la UE en els darrers mesos de l’any, el que de seguir la tendència, ens portarà a ser la primera estació que incomplirà la normativa en el 2022.
Seguiria Gràcia-Sant Gervasi com a l’estació més contaminada, seguida de prop de totes les altres, amb un comportament molt semblant i totes elles allunyades del límit suggerit per l’OMS com a aire saludable.
|
|
Si entrem a estudiar les dades a la zona metropolitana, incidint sobre l’eix del transport Sud-Nord ens trobem els gràfics anteriors.
Es molt interessant veure com la contaminació afecta a tota l’àrea sense límits municipals, amb índex semblants de NO2 al barri de l’Eixample i Sant Vicenç del Horts.
A la zona metropolitana Nord, és molt clara la incidència de l’anul·lació en els peatges sobre les gràfiques de contaminació per NO2. Veiem una situació de creixement de contaminació en totes les estacions de mesura, arribant a ja sobrepassar els límits legals anuals de la UE pel NO2.
Pel que fa la zona metropolitana Sud, incloent Sant Vicenç, es troba molt afectada pel creixement de la circulació a la B-23 i A-2. La segueixen de prop les estacions del Prat del Llobregat i Viladecans.
En la imatge extreta del projecte Copernicus de la UE, veiem la incidència del NO2 sobre la zona metropolitana i amb incidència especial en els eixos de trànsit de vehicles.
Mesures per implantar
Les polítiques regulatories actuals estan alineades amb les mesures marcades per la Unió Europea, totes elles encaminades a la disminució dels contaminants estudiats en el present article, causants, tant del canvi climàtic com de greus malalties i morts prematures.
Per tant, des de la Comissió de Canvi Climàtic i Economia Circular s’insisteix que es necessari seguir incidint en les mesures que redueixin la circulació a l’àrea metropolitana, causants de la major part de la contaminació que patim. Es recomanen els següents punts:
- Seguir avançant en la millora i el desenvolupament del transport públic, reforçant el intermetropolità,
- Seguir avançant en el desenvolupament de les vies segures per ciclistes i zones amigables per caminar,
- Continuar amb l’agenda de zones de Baixes emissions (ZBE) , incloent cada vegada més localitats de Catalunya,
- La ZBE no es canviar-se de cotxe, si no reduir la mobilitat del vehicle privat,
- Avançar en la reducció de l’exposició a contaminació dels espais escolars,
- Eliminació de les zones de aparcament en superfície, incloent motos en vorera i adaptar el espai al vianant i a zones amb vegetació,
- Avançar en la implantació de cada vegada més zones verdes que absorbeixin el CO2 així com evitar les anomenades “illes de calor”,
- Incidir en la transició cap a una mobilitat menys contaminant, especialment en els vehicles de repartiment,
- Regular l’ús que fan els camions de les rutes rapides (autopistes) sobretot les d’àmbit metropolità,
- Promocionar les plataformes de vehicles compartits,
- Avançar en la implantació del teletreball, mesura sense cost i amb alt impacte ambiental positiu.
-----
i) Em exclòs l’estació de mesura de l’Observatori Fabra, per evitar distorsions a la baixa donada la seva situació geogràfica allunyada del espai habitat de Barcelona.
ii) S’estableix la mitjana mòbil a 14 dies per tal de suavitzar les corbes i evitar efecte cap de setmana.
iii) Dades extretes per Vicenç Garcés de la xarxa de vigilància i Prevenció de la contaminació Atmosfèrica.
iv) MD: Mitja dinàmica a 14 dies.
v) Articles precedents de la temàtica:
