És cert que els enginyers tenim una major orientació a treballar a l'empresa i la indústria que llicenciats o graduats en altres perfils més científics com químics o físics, casos en què veiem més fàcil que es puguin dedicar a l'educació o la investigació. És per això que avui ens està costant tant trobar enginyers que es vulguin dedicar a la recerca?
Els nostres graduats o màsters en enginyeria pensen que la recerca és quelcom que es fa a la universitat o en centres de recerca (institucions que sempre són un gran misteri per aquells que no hi treballen o col·laboren). A més, moltes vegades consideren que a la recerca poden guanyar menys diners que a l'empresa/indústria (cosa que moltes vegades és certa) i que no està ben avaluat en el currículum quan es busca feina (encara és cert en el segle XXI?). Molt pocs graduats o màsters en enginyeria consideren que una etapa de recerca (com fer la tesi doctoral) pot ser una gran formació per a ells. Per què?
No vull ni puc avaluar si l'empresa/indústria catalana encara considera que tenir una etapa de recerca en un currículum no és valuós, vull pensar que això cada cop és menys cert i que realment aquesta formació en un futur candidat a la incorporació en una empresa/indústria és molt valuosa.
El que és totalment cert és que la Comissió Europea ha reconegut que el futur d'Europa passa per a una societat basada en el coneixement com a única eina que tenim per lluitar amb altres grans potències mundials. A més, destaca la innovació com a veritable eina de competitivitat de les nostres empreses. La Generalitat de Catalunya també ha reconegut aquesta necessitat i una eina que ha creat per a fer passos en aquesta direcció és el programa de Doctorats Industrials.
"Cal aconseguir que alguns dels nostres graduats o màsters en enginyeria dediquin una etapa de la seva formació a la recerca."
Però, qui fa la innovació a l'empresa/indústria? Cal tenir algun tipus de formació per a poder treballar en un departament d'innovació a l'empresa/indústria? I per a mi la següent pregunta seria, els enginyers també podem formar part d'aquests departaments, no? O encara pensem que només perfils més bàsics són els adequats per aquests departaments?
En avaluar com podem formar els nostres graduats i màsters en enginyeria en innovació tombem la vista un altre cop a les universitats i veiem que una forma clara seria tenir algun perfil de recerca en els màsters de la universitat o aconseguir que més enginyers fessin la tesi doctoral. Aconseguir que els nostres enginyers tinguin un perfil més proper a la recerca i la innovació, doncs, és positiu per aconseguir una empresa/indústria catalana més innovadora. Si estem d'acord en aquest concepte, tots veurem que cal aconseguir que alguns dels nostres graduats o màsters en enginyeria dediquin una etapa de la seva formació a la recerca.
Penso que també caldria entendre millor la gran relació que hi ha entre la recerca i la innovació. Entendre millor què vol dir R+D+I, o sigui recerca, desenvolupament i innovació, i veure que són tres etapes de la creació i desenvolupament de productes i serveis, on les fronteres entre l'una i l'altra no està tan clara i on totes les institucions estem o hem d'estar involucrades (des de la universitat, els centres de recerca, els centres tecnològics i l'empresa/indústria) hem de treballar conjuntament per a aconseguir èxits, i aconseguir-los amb la velocitat necessària. Per tant, si estem d'acord que totes les institucions hem de treballar conjuntament i totes hi tenim el nostre paper, veiem que enginyers amb coneixements i formació en recerca són valuosos en totes les etapes?
L'única forma que l'empresa/indústria catalana continuï essent altament competitiva és que sigui altament innovadora, així doncs, per què costa tant trobar enginyers que es vulguin dedicar a la recerca, encara que sigui per una curta etapa de la seva vida que sigui part de la seva formació?
