Aquests dies, mentre escric aquestes notes, s’està debatent el nou model energètic de país. O això es diu, perquè de fet, no sé què hi ha a debatre si tenim una llei, la Llei 16/2017 del canvi climàtic, que fou aprovada per absolutament tots els partits del parlament (excepte un que es va abstenir). I vull entendre que els nostres partits representen la ciutadania d’aquest país nostre i per tant amb l’aprovació unànime de la llei, tots vam quedar ben representats i aprovàrem per tant, el full de ruta: el 2030 volem que la meitat de l’electricitat generada sigui produïda amb sistemes que usin fonts renovables, volem tancar les nuclears i volem que el 2050 Catalunya sigui un país neutre en carboni, que vol dir sense emissions. I ara el que toca és portar la llei a terme.
I és tant l’interès, que des del 2017 que es va aprovar, un munt de mocions i preguntes parlamentaries venen interpel·lant al Govern sobre el seu capteniment per dur-ho a terme. També nosaltres ho demanàvem, tal com recull aquest article. És per això que es va aprovar -també amb una important majoria- el DL16/2019 d’impuls de les renovables. Han transcorregut 18 mesos i ja el canviem. Comparteixo que el DL16 va quedar coix i cal esmenar-ne aspectes importants (també els enginyers ens en vam fer ressò) però no tinc tan clar si cal girar-ho tot com un mitjó. El DL24/2021 aprovat pel Govern i convalidat el passat dia 30 de desembre pel nostre Parlament ja ha estat motiu de posicionament del nostre col·legi i associació. L’ acord unànime a la Llei 16/2017 és el que vam trobar també amb el DL16/2019 amb 131 vots favorables, però no així en relació al Decret Llei 24/2021 aprovat amb només 70 vots positius. Bàsicament atribueixo la davallada de suport parlamentari d’un decret a l’altre en que passem d’un model que es basava en avaluar projecte a projecte l‘afectació sobre el seu entorn i la normativa sectorial que vetlla per la protecció de cada àmbit, a un model on es fa passar per un mateix raser a tots els projectes. Això al meu entendre, si bé es pot pensar que facilitarà les coses a totes les parts, comportarà problemes perquè en un país tan petit i amb una orografia complicada possiblement sigui arriscat marcar normes generals. Paradoxalment, allò no reglat queda a discreció de l’administració fet que provoca completa incertesa als promotors i afectats i sobretot inseguretat jurídica i perquè no dir-ho, també indefensió al treballador públic que haurà d’avaluar. Segons els redactors del DL24, això es resoldrà amb procediments interns i indicacions donades per la Conselleria. Però tots sabem que allò que no es publica al DOGC no val per a res.
El DL neix en dos actes: El Parlament el convalidà el passat 30 de desembre, però amb acord de revisar-lo aprofitant la Llei d’acompanyament dels pressupostos. Per tant veurem com acaba mutant.
Aquest DL24 ja ha estat motiu de posicionament del nostre col·legi i associació però permeteu-me traslladar-vos el meu anàlisi, tal com avui està aprovat: Del DL16/2019 va quedar pendent resoldre el conflicte territorial arribant a la pau territorial sense renunciar a la transició energètica, calia posar remei a temes relatius a la tramitació que van quedar indeterminats, calia incorporar tots els criteris tècnics, de tramitació, ambientals, agronòmics, paisatgístics i culturals que va anar aprovant la ponència i calia donar-los rang de llei (tot i que ja es venien aplicant!), calia encara donar major facilitat en la tramitació d’instal·lacions de gran autoconsum i calia aclarir el posicionament d’agricultura (abast dels estudis edafològics) i posicionar-se sobre l’agrivoltaica.
Tot això motivà la necessitat del DL24/2021 però aquest decret ha anat més enllà, la setmana vinent, en els 4.000 caràcters d’espai que disposo, hi entraré en major detall.
