Distribuït i centralitzat, democràtic i participat i amb cohesió del territori. Així vol que sigui, el Govern, el nou model energètic de Catalunya, un full de ruta que ha presentat aquest dimecres el president de la Generalitat, Pere Aragonès, i la consellera d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, Teresa Jordà. Amb el títol, ‘Compromís 2030, Horitzó 2050’, Aragonès i Jordà han volgut mostrar el compromís de l’executiu en actuar contra l’emergència climàtica.
Canvis en el decret 16/2019
El primer pas per complir els objectius serà la modificació del Decret de les Renovables (Llei 16/2019) la setmana vinent mateix, el text que regula actualment el desplegament de les instal·lacions eòliques i fotovoltaiques. Amb el nou decret s’introduiran criteris de priorització per fomentar l’autoconsum i el tràmit dels projectes que connectin a mitja tensió o siguin inferiors a 5MW.
També es volen posar les bases per a cohesionar territorialment el model energètic. S’introduirà l’obligatorietat de presentar l’acord del 50% de la superfície ocupada en la presentació dels projectes de renovables, i es deixa enrere, així, el model on els projectes es presentaven sense cap coneixement dels propietaris dels terrenys i dels ajuntaments. El decret també introdueix l’obligatorietat d’acreditar l’oferta de la participació de com a mínim el 20% del projecte a població i administració. El nou decret, a més, augmenta la disponibilitat de sol en afegir els sols urbanitzables, desenvolupats i no desenvolupats.
Però les mesures del full de ruta de la transició energètica a Catalunya van més enllà:
- La creació de la Xarxa d’Oficines Comarcals de Transició Energètica (OCT). Seran tècnics que el Govern situarà a cada comarca per donar suport als municipis en els projectes d’energies renovables i per a garantir i coordinar la participació activa del territori. El desplegament de la xarxa es farà els propers mesos.
- L’aprovació del Pla Territorial Sectorial de les energies renovables a Catalunya. S’iniciarà de forma immediata i servirà per tenir planificades les infraestructures energètiques que necessita el país. Hauria d’estar aprovat el segon semestre de 2023.
- La Llei de Transició Energètica en coherència amb els objectius de la Llei del Canvi Climàtic que ha de potenciar un nou model energètic sobirà, democratitzat, sostenible, 100% renovable i de proximitat.
- Creació d’una energètica pública. Hauria de poder produir energia, especialment en els espais de proximitat on els grans promotors no tenen l’interès, participar en la propietat de noves plantes de veneració renovable, ajudar i participar en el desenvolupament de comunitats energètiques renovables i ciutadanes i entrar en la gestió pública de les centrals hidroelèctriques quan en caduquin les concessions. Hauria de tenir capacitat d’influir des de l’administració en el sector de l’energia.
- L’impuls de l’Estratègia de la Bioenergia de Catalunya per a l’aprofitament de la biomassa o el biogàs. És una font d’energia que compleix l’objectiu d’arrelament al territori i de treball associat al món rural malgrat no ser la font d’energia que més suma al pool energètic.
Escepticisme i preocupació
Des de la Comissió d’Energia d’Enginyers Industrials de Catalunya es veu amb “escepticisme” la modificació del decret i posen en dubte que sigui l’eina “capaç” de separar les queixes “justificades” de projectistes i promotors de les queixes dels ecologistes que s’han instal·lat en la “cultura del no a tot” i “no al costat de casa meva”. En declaracions a Fulls d’Enginyeria, Josep Maria Montagut, president de la Comissió, ha manifestat preocupació per la possibilitat que el nou decret generi “més inseguretat” a la incitativa privada del sector renovable de Catalunya i “allunyi” inversors i enginyers catalans de reconegut prestigi arreu del món.
Montagut recalca que el Govern també té el repte, a curt termini, de donar sortida a les més de 600 peticions de nova generació renovable que suposarien duplicar en 5 anys l’actual potència instal·lada de renovables. Montagut recorda que avui, aquesta font només representa el 9% de la demanda d’energia elèctrica a Catalunya. Per això, defensa que aquest ha de ser “el treball central” de la gestió del Govern.
Des de la Comissió d’Energia demana un esforç perquè totes les noves regulacions s’apliquin “en positiu” tant per disminuir la conflictivitat i discernir projectes més “especulatius” dels que realment tenen voluntat per implantar-se” i aposta també per fer un bon acompanyament tècnic que garanteixi aquests implantacions. Valoren positivament alguns canvis com ara l’augment de facilitats per als projectes de menys de 5MW i, malgrat tot, veuen amb bons ulls que el Govern s’activi davant el retard que pateix Catalunya amb renovables.
