Avançàvem la setmana passada que el que hem pogut veure en aquest DL24, si bé dóna sortida a alguns d’aquests temes el nou DL24 és ple de sorpreses:
Desapareix la ponència renovable que tenia la funció d’explicar, ser transparent i sobretot informar el territori abans que ningú. Crec que es va confondre l’aprovació prèvia de projecte amb l’autorització definitiva del projecte -que no té res a veure- i això va crear un alarmisme gran. Però si desapareix la ponència prèvia ara no es podrà fer el primer cribratge de projectes i fer caure els projectes que ja d’inici presentin incompatibilitats. En canvi el DL24 demana d’inici el mutu acord de propietaris. Crec que és molt correcte exigir-ho però molt perillós fer-ho d’inici: imagineu tot de promotors a la cacera del propietari de sòls sense ni haver entrat un paper a l’administració ni saber si el projecte que faran serà viable. Amb el DL24 es diu que ara els projectes es faran “compatibles amb el territori i el medi ambient”, cosa que no entenc perquè tot projecte des de fa una colla d’anys, sempre ha requerit que superés favorablement una Declaració d’Impacte ambiental, gens fàcil d’obtenir.
De fet i el que a mi em sembla més greu és que aquest DL24 posa barreres als projectes mitjans (de fins a 50MW) però no pas pels grans que es tramiten a Madrid. I és que no s’és del tot franc quan se’ns diu que volem projectes petits i limitem els de més de 5MW però no se’ns explica que a partir dels 50MW els projectes es tramiten a Madrid. I em temo que aquests poques barreres trobaran.
Un altre punt interessant és quan es parla sobre la solidaritat comarcal: “tenir en compte criteris de solidaritat intercomarcal per assolir els objectius a nivell global”. Cada comarca ha de procurar per la seva autosuficiència. Hi estic d’acord. Però, volem fer competir comarques i acabar fent un mercadeig? Si ens posem així, crec que caldrà mirar aquesta solidaritat amb tot: turistes que aporta una comarca a les altres, bens que es produeixen en una comarca i es consumeixen en una altra, gas que es processa en una comarca i s'usa a l'altra...
També es diu que aquest DL24 facilita la participació del territori. En primer terme els propietaris són només una part del territori. I els veïns? On juguen en aquest nou DL? Sí, es facilita la participació de la ciutadania en els projectes. Ho comparteixo. Però compte! Si cada MW costa 1M€, quina participació podrà fer la ciutadania si ens cal una inversió de 10.000M€ en renovable en 8 anys (2030)? No podem confiar que la ciutadania posi el capital. Agradi o no, caldrà el sector empresarial i no es pot deixar la responsabilitat només en el ciutadà. A més, el DL no conté mecanismes per afavorir aquesta inversió (ni ajuda a ciutadans, ni inversió pública). Em sembla positiu que DL exigeixi 30% de projectes d’autoproductors locals i comunitats d’energia. Però compte! Si no cobrim aquest percentatge, pregunto: es limitarà la resta del 70% de potencial renovable i no se’l deixarà créixer? Com el govern impulsarà aquesta transició energètica pública?
Si per mi fos, esmenaria algunes coses del DL i sobretot hi afegiria alguna mesura que considero important: La distribució de l’ingrés per l’impost sobre les instal·lacions i línies elèctriques que avui està recaptant la Generalitat per distribuir-la a les comarques que més renovable hagin implantat per afavorir projectes de desenvolupament social i econòmic que afavoreixi els veïns i les seves empreses. També afegiria la proposta d’obligar que els Ajuntaments reinverteixin l’ICIO en el propi projecte. D’aquesta manera asseguraríem la participació local en instal·lacions d’energies renovables i realment la planta renovable seria de la ciutadania.
Jo és que, permeteu-me la gosadia, però mentre anem rumiant estem a les portes que ens caiguin 5 MATs com catedrals portant-nos l’energia verda d’Aragó. Ja en serem ja de verds, ja la farem ja, la transició energètica perquè l’electricitat que usarem serà descarbonitzada però serà a base de MATS. I haurem fet la pitjor de totes les opcions de fer transició. I es que si hem de tenir MATs, que sigui perquè vehicula renovable produïda a Catalunya i així almenys generem riquesa a casa: tindrem ICIO, BICE, IAE, ingressos per arrendaments i segur que alguns llocs de feina haurem creat al territori.
