La pandèmia de la COVID-19 ha posat la ventilació i la qualitat de l'aire dels espais tancats al centre del debat. La transmissió d'aquest virus a través dels aerosols, és a dir, les gotes de molt petit grandària que queden suspeses a l'aire, n'ha estat la causa. Totes les investigacions apunten que aquesta és la forma de contagi per coronavirus més habitual i ha deixat en un segon terme la via directa – perquè amb les mascaretes queda bastant reduïda- i sobretot la via del contacte. Els darrers estudis han posat de manifest que el contagi a través de les superfícies és realment una via ''poc rellevant'' i que per tant, el perill es concentra en la inhalació d'aerosols en proximitat amb altres persones amb qui es comparteix l'aire d'una habitació.
Així ho ha explicat Jose Manuel Felisi, investigador de MESURA, en una jornada organitzada per la Comissió de Canvi Climàtic i Economia Circular d'Enginyers Industrials de Catalunya. Per Felisi, que és coautor de les Guies de ventilació del IDAEA-CSIC per al Ministeri de Ciència, cal centrar-se en garantir, doncs, una bona ventilació per poder minimitzar al màxim el risc de contagiar-se, en aquests moments, de COVID-19, però també de qualsevol altra malaltia tal com la grip que es transmet a través dels aerosols.
Però com sabem si una habitació està ben ventilada? Felisi ho té clar: amb només 90 euros de despesa en una aparell per mesurar la concentració de CO2 es pot comprovar si un espai té la ventilació correcta o no. ''Això farà posar vermell més d'un'', assegura Felisi, que està convençut que la crisi sanitària de la COVID-19 ja ha fet canviar la mentalitat de la ciutadania i que demanarà aquests controls en espais com bars, escoles o botigues, i que aquest control es podrà fer des de mòbils particulars.
Felisi també ha recalcat que els mesuradors de CO2 tampoc cal posar-los a tot arreu, però si en els llocs que se saben ''clau'', i reconeix que, en aquesta línia, encara ''falta recorregut''. En aquest sentit, ja hi ha moltes empreses com LABAQUA, que han treballat en lligar aparells de mesura amb aplicacions que permeten directament qualificar la “salubritat de l’aire”.El director de qualitat d’aquesta companyia, Ignacio Valor, explica que considerant el valor estàndard de respiració en oficines de 12,5 litres per segon i persona, això representa més de 10 Kg d'aire al dia i que han començat a arribar a moltes empreses on poden mesurar els paràmetres necessaris per conèixer la qualitat de l'aire.
Tot i que el RITE admet ambients entre 800 i 1000 ppm de CO2 (IDA2 500 ppm per sobre de la concentració exterior), Felisi defensa que hi ha una correlació entre la concentració de CO2 i la concentració d’aerosols pel costat de la seguretat: la concentració de virus en els aerosol decau mentre que la del CO2 és acumulativa i cal garantir que als espais no se superin els 700 ppm de CO2 per evitar els contagis. Per demostrar aquesta afirmació, posa d'exemple les escoles que, sense ventilació mecànica forçada en la gran majoria de casos, han aconseguit mantenir els nivells de contagi als seus interiors tan sols obrint portes i finestres.
Per aquest motiu, l'investigador creu que aquesta situació representa ''una oportunitat'' pels enginyers que hauran d'afegir el vector salut i salubritat al confort i eficiència energètica a l'hora de projectar edificis i instal·lacions on es prevegin concentracions de persones. ''Als enginyers i a les empreses que ho incorporin'', ha recalcat, ''us pujarà la reputació''.
En aquesta línia, l'enginyer industrial Martí Urpinas creu que el marc normatiu no es compleix en molts casos i recalca que només el 15% dels edificis a Catalunya tenen ventilació mecànica. Considera, a més, que s'hauria d'incloure que qualsevol equip de ventilació hauria de poder funcionar el 100 % amb aire exterior (el conegut com “free cooling”). Creu que tenir en compte primer la salut té un cost ''relativament baix'' i per això, aposta per aquest tipus d'infraestructures en edificis com ara els centres sanitaris o fins i tot els centres comercials. A més, també fa especial èmfasi amb la necessitat del manteniment de totes aquestes instal·lacions , ja que és normal que pel seu ús pot acabar amb un mal funcionament al cap dels anys.
La salut, rendible
Tant Felisi com Urpinas han constatat que la inversió en salut és un vector que surt a compte a les empreses i les administracions i, altra vegada, la situació actual ho ha posat de manifest. Els dos ponents han coincidit que invertir en salut és rendible. ''Els mestres no s'estan contagiant de la grip comuna'', diu Felisi. I creu que aquesta situació ha de ser el punt de partida d'una reflexió sobre l'impacte de la salut en els entorns laborals. ''El vector salut no és una despesa'', conclou, perquè ''evita baixes laborals''. Urpinas creu que ho és, rendible, per l'empresa però també per l'estat.
El transport públic i la COVID-19
La qualitat de l'aire en espais tancats com el transport públic ha estat posada en entredit durant els darrers mesos. Malgrat les campanyes per explicar les mesures que es prenen, hi ha una situació ''de desconfiança'' entre els usuaris i per això, el tècnic de Renfe David Ventero, creu que s'ha de fer entendre a la població tots aquests esforços que s'han fet. En aquest sentit, reconeix que hi ha hagut una inversió, tant econòmica com de recursos, en la desinfecció dels espais i superfícies, que encara està al protocol. Les mascaretes s'han fet obligatòries i es comprova que tots els usuaris en facin l'ús adequat, i s'han calculat les taxes de ventilació que s'ha de fer en cada cotxe. Es calcula, segons les indicacions oficials que calen entre cinc i sis renovacions cada hora. Ventero ha garantit que es du a terme tant amb els sistemes de ventilació forçada com amb la ventilació natural – en aquest cas, sobretot a en les línies de rodalies. Ventero ha assegurat que d'aquesta manera, la concentració de CO2 dins els combois no supera mai els 1.000 ppm.
