Una sola caixa amb un implant, la informació tècnica del pacient, la placa i tot l’instrumental específic que necessita un cirurgià per realitzar una operació de pròtesi. És un mètode que redueix temps quirúrgic, perquè l’equip mèdic s’estalvia triar la pròtesis durant el procés, i fer-lo ineficient, i reduir els riscos de rebuig, ja que la fabricació de l’implant s’ha fet tenint en compte les característiques i l’anatomia del pacient. S’ha aplicat en més de 1.000 cirurgies digitals que han gestionat des de Taylor Surgery, una spin-off de l’Hospital Parc Taulí de Sabadell que incorpora la impressió 3D i la digitalització en el procés d’implantar una pròtesis. Són una companyia amb enginyers biomèdics i metges que han comprovat com es donen, d’aquesta manera, un 50% menys d’errors i s’hi dedica menys temps i menys diners. Per tant, suposa “un gran estalvi” per al sistema sanitari.
El cas de Taylor Surgery és un exemple d’èxit en la implantació de tecnologia en el sector de la salut. El seu fundador, Ferran Fillat destaca que són la primera plataforma que fa cirurgia digital gràcies a l’expertesa dels seus equips. Per la seva banda, l’enginyera biomèdica Núria Monill, reivindica el coneixement que es genera a través de la imatge mèdica per fer una proposta al cirurgià que l’ajudi a resoldre cada cas.
Fillat i Monill han estat un dels projectes que s’han exposat aquest dimecres a 2a Jornada Anual del GIPS “Tecnologia i salut: present i futur” organitzada pel Grup Interdisciplinari de Professionals vinculats amb la Salut (GIPS). La impressió 3D ha estat una de les tecnologies que s’han abordat al llarg d’aquesta sessió que ha repassat diverses solucions que dona precisament l’enginyeria en el camp de la salut, com és també la computació.
Per exemple, la pediatra Anna Gallet, presidenta de la Societat Catalana de Pediatria i membre de la xarxa COPEDI-CAT, ha aportat la seva experiència de “simbiosis” entre metges i biofísics per tal de controlar malalties infeccioses. Arran de la COVID-19 van iniciar contactes amb el BIOCOM-SC - Biologia Computacional i Sistemes Complexos per l’estudi per determinar si els infants eren vectors de transmissió en la pandèmia. Tot i que els resultats no van incidir en la decisió d’imposar o no la mascareta a les aules, van servir per poder-se fer altres preguntes. El mateix grup va col·laborar durant la posterior epidèmica de bronquiolitis. Gallet té molt clar que “les prediccions funcionen”, ja que els models elaborats els van donar una data de finalització d’aquesta epidèmia i es va complir. Enric Alvárez, del BIOCOM, ha explicat que també s’ha utilitzat enguany quan es van començar a detectar més casos del normal d’estreptococ A.
Entrenament per videojocs i robòtica
L’enginyeria industrial també col·labora en altres projectes com ara el disseny de videojocs per a l’entrenament de professionals sanitaris. Tal com ja vam explicar en aquest reportatge, Virmedex és una spin-off del Centre de Recerca en Enginyeria Biomèdica (CREB) que ha començat a comercialitzar els jocs virtuals per entrenar els professionals per fer servir CPB, la màquina que s’utilitza per fer intervencions a cor parat. Dani Tost, enginyera industrial, ha explicat la seva experiència i ha defensat la importància dels treballs i projectes que surten de l’àmbit universitari a través dels TFG i TFM que, elaborats, donen lloc a noves eines i solucions.
De la universitat també ha sorgit Robsurgical, una companyia liderada per Josep Amat i Alícia Casals que s’està fent un lloc en la robòtica quirúrgica. Casals ha destacat que el projecte surt de la necessitat dels professionals de la medicina que els va anar a buscar per millorar les eines del moment. Ara, amb el Bitrack tenen com a repte millorar el robot de quatre braços tal com expliquem en aquest article.
La intel·ligència artificial, cada vegada més present
En una època on els algoritmes i la intel·ligència artificial i el deep learning són cada vegada més presents, moltes empreses del sector de la salut hi aposten per fer-se un lloc al mercat. És el cas de Share4rare, una plataforma basada en dades que vol arribar als pacients de malalties minoritàries. L’algoritme agafa informació dels usuaris i l’analitza per aportar noves evidències a la investigació. Eulàlia Baselga, metgessa dermatòloga, cap del servei de dermatologia de l’Hospital Sant Joan de Déu, considera que és important iniciar aquesta recerca en malalties menys freqüents per poder millorar la qualitat de vida de pacients afectats de patologies que “no mouen indústries”. Share4rare és un exemple, però al llarg de la jornada d’aquest dimecres s’ha posat sobre la taula un estudi amb IA per a la investigació de la diabetis tipus 2, que serveix per detectar ‘clústers’ i avançar-se a algunes complicacions de la malaltia, o també l’aplicació de la IA per a l’anàlisi d’imatges histopatòlogiques pel diagnòstic del càncer de mama, a través del programa Digipatics.
Innovació en salut
“La innovació tecnològica en enginyeria de la salut és molt més gran que la que pot digerir el sistema”. Així ho ha manifestat l’enginyer industrial Marc Pérez Pey, president de la Comissió d’Enginyeria de la Salut d’Enginyers Industrials de Catalunya i membre de la Comissió Gestora del GIPS, en la seva intervenció en una de les taules rodones, on ha lamentat que el sistema de compra pública, actualment, no és eficient i que aquesta situació limita la incorporació de la tecnologia puntera al sistema i “un fre” a la innovació de la tecnologia sanitària.
En declaracions a Fulls d’Enginyeria, Pérez Pey, ha manifestat que actualment hi ha un problema amb el model de finançament i que el sistema té “la inèrcia” de comprar tecnologia obsoleta i productes obsolets perquè no és capaç d’avaluar l’eficiència de la tecnologia”. Per això, assegura Pérez Pey, és necessari un canvi de processos. “Si tu incorpores una màquina molt potent i no transformes tot el procés, no canvies la manera de treballar i no formes els professionals, aquella màquina no et genera l’eficiència per la qual està dissenyada”. Reivindica doncs, que els enginyers industrials saben fer aquest procés a les fàbriques i, per tant, també als hospitals. Tot i que ha reconegut que costa, veu que cada vegada més els professionals del sector sanitari aprenen el rol de l’enginyer en infraestructures, dissenys, inversions i processos. “Fa molts anys que hi ha la figura de l’enginyer de processos industrials, ara s’ha incorporat als hospitals”.
Pérez Pey ha compartit taula rodona amb , metgessa epidemiòloga i presidenta de la Comissió de Deontologia del CoMB, Magda Campins, que ha reconegut que la pandèmia ha permès fer un salt en innovació i en “intel·ligència epidemiològica” per poder veure la necessitat de recollir dades per poder analitzar-les i treure conclusions i prediccions.
Formació transversal en medicina i enginyeria
L’enginyeria biomèdica és una de les carreres amb la nota de tall més alta. Segons Josep Maria Font, enginyer industrial i biomèdic, director de l’Escola de Doctorat de la UPC i cap del grup de recerca BIOMEC, CREB-UPC. Barcelona és un “gran ecosistema” que ofereix graus diversos en temes diverses, també de enginyeria biomèdica. Fa autocrítica, però, i reconeix que el món de les tecnologies en salut és “molt dinàmic” i que caldria que les universitats fossin més !”adaptables” als canvis. Per la seva banda, Antoni Trilla, metge epidemiòleg, degà de la facultat de medicina i ciències de la Salut de la Universitat de Barcelona, ha manifestat la satisfacció que dona a la universitat la confluència dels estudis d’enginyeria biomèdica i s’ha mostrat convençut que coincidir en un mateix espai pot donar fruits. A més, ha assegurat que el jurament hipocràtic que fan els enginyers biomèdics de la UB és un “gran pas” perquè acceptin les regles del joc del món sanitari.
El GIPS
El Grup Interdisciplinari de Professionals vinculats amb la Salut (GIPS) és una iniciativa que va posar en marxa l’any passat el Consell de Col·legis de Metges de Catalunya per promoure la interacció dels professionals perquè siguin capdavanters en innovació clínica i recerca centrades en les necessitats dels pacients. Busca, doncs, la confluència de professionals sanitaris i d’altres camps, com l’enginyeria, i per aquest motiu Enginyers Industrials de Catalunya en forma part i ha participat en l’organització d’aquesta segona jornada anual, al costat de la Universitat Politècnica de Catalunya, Xartec Salut, Bioinformatics Barcelona https://www.bioinformaticsbarcelona.eu/i l’Àrea d’Innovació i Emprenedoria del Col·legi de Metges de Barcelona.
