Les hèrnies discals són un problema de salut recorrent. El 30% dels adults amb dolor lumbar el pateixen. Es dona quan un disc entre vèrtebres es fa mal bé, expulsant part del seu nucli contra la medul·la espinal. Aquesta pressió provoca un intens dolor a l’esquena, i pot generar també problemes seriosos de mobilitat. Actualment, 1,6 milions d’aquests casos s’operen. La cirurgia consisteix en treure el material del disc expulsat, però sense solució per tancar la incisió feta. Així, un 27% dels pacients pateixen una nova hèrnia. La solució actual, passa per buidar molt material del disc, reduint-ne la seva funcionalitat i causant dolor lumbar crònic a mitjà termini i s’ha de tenir en compte que un 37 % dels pacients, en general, és població encara molt activa.
En una entrevista als Fulls d’Enginyeria, l’enginyer industrial Lluís Chico, Director i soci promotor de NEOS Surgery, una companyia del sector ‘medtech’, ha exposat aquesta situació i ha explicat el dispositiu mèdic que ha dissenyat la seva companyia per solucionar-ho. Actualment, només dues empreses tenen solucions en fase clínica per tancar el disc i resoldre l’hèrnia, una als Estats Units, i NEOS Surgery a Europa.
L’aposta de la companyia passa per implantar una barrera que evita que el material continuï sortint del disc. Chico, membre de la comissió d’Enginyeria de la Salut d’Enginyers Industrials de Catalunya, ha explicat que a través d’una cànula s’introdueix l’implant que, un cop dins el disc, s’expandirà i actuarà de barrera. Per fer-ho possible, es treballa amb materials biocompatibles i amb propietats especials com ara la memòria de forma. I és que han de ser capaços d’estar deformats ‘’a la mínima expressió’’ i ‘’fer-se molt amples quan entren al disc’’.
Així, tant l’implant com l’instrumental estan dissenyats ad hoc per intervenir una zona tan delicada com la columna vertebral. De fet, la cànula – de només 10 mil·límetres – és mínimament invasiva, flexible i fabricada amb impressió 3D per tal de ‘’salvar’’ la medul.la espinal, que és adjacent als discs intervertebrals.
Actualment el producte està en fase d’assaig clínic. S’està implantant en sis hospitals universitaris de Catalunya, Madrid i Canàries, i de moment, els seus responsables estan ‘’molt satisfets’’. És un procés llarg que requereix d’un seguiment i supervisió externa molt exhaustiu. Per fer-ho possible, NEOS Surgery ha aconseguit 2 MEUR de l’EIC Accelerator de l’European Innovation Council. Aquest és un programa de la Comissió Europea que aposta per invertir un gran pressupost en poques empreses amb molt de potencial. De fet, de les més de 4.000 propostes presentades en la darrera edició, només 38 empreses europees (2 a tota Espanya) han aconseguit suport econòmic. Per Chico és doncs ‘’un doble premi’’ perquè suposa finançament i tot un reconeixement al potencial de la tecnologia i, alhora, a la feina feta fins ara, que inclou el seu primer producte comercialitzat, un tancament cranial sense instrumental.
Reconeix que el procés de posar al mercat global un producte innovador és molt intens i probablement la fase més difícil. El tancament cranial ja s’està venent a Europa però també a mercats ‘’complexos’’ com Estats Units, Japó, Xina o alguns països de llatinoamèrica. És un producte que els dona ‘’credibilitat’’ en el segment dels tancaments quirúrgics implantables i en haver aconseguit ‘’barrejar’’ dos mons no sempre connectats: l’enginyeria i la cirurgia. Chico explica que ara ja no és estrany que els mateixos cirurgians els plantegin problemàtiques per aconseguir resoldre-les a través de la tecnologia que desenvolupen empreses com NEOS Surgery, on bona part dels treballadors que conformen la plantilla són enginyers.
La regulació, l’escull del sector sanitari
Un dels esculls més grans que es troben les empreses com NEOS Surgery a l’hora de posar en marxa els seus projectes és la complicada i exigent regulació del mercat sanitari que, a la vegada, és diferent a cada país. Per aconseguir vendre el tancament cranial al Japó, explica Chico, van passar 4 anys des de la seva aprovació a Europa. L’estàndard CE, sovint, no és suficient per traspassar fronteres i, en aquest sentit, Chico creu que el coneixement que ha acumulat la seva companyia en aquest àmbit els posiciona com a referent al territori. L’experiència regulatòria i de comercialització internacional, sumada a l’equip i a la seva capacitat d’innovació i protecció a través de patents, són els ‘’tres grans actius’’ que defensa Chico de NEOS Surgery.
Generar indústria al territori
Un dels motors de NEOS Surgery és poder generar indústria de valor afegit al territori. Amb oficines a Cerdanyola del Vallès i a San Sebastián (spin-off d’Eurecat i Tecnalia), la companyia procura buscar prop de casa els productes que necessita i propiciar així, intercanvi i xarxa en el sector. Per exemple, en la fabricació d’un dels components de l’implant, han estat claus les aportacions i experiència d’Avinent, una de les empreses catalanes referents en tecnologia mèdica en el camp dental. ‘’Hem de ser globals per vendre, però locals per desenvolupar y produir’’, defensa Lluís Chico.
Com en qualsevol indústria d’alt valor afegit, el sector de la tecnologia mèdica i de la biotecnologia té barreres d’entrada enormes, requerint alts nivells d’inversió amb retorns a llarg termini. La pandèmia però, diu Chico, ha acabat demostrant que cal apostar en local per aquesta indústria, doncs és estratègica en moments de crisis a banda de ser ‘’font de riquesa i benestar’’. I afegeix: “És una indústria de béns exportables d’alt valor afegit que busca oferir solucions eficients per a fer sostenible el sistema sanitari (resolent problemes clínics no coberts i reduint les re-operacions en el nostre cas)”. Les fites aconseguides i l’evolució del teixit industrial local els ‘’anima’’ i per això, creu que és important fer xarxa entre els enginyers del sector salut, tant a través del col·legi com d’associacions com CatalanioBIO & HealthTech de la qual NEOS Surgery n’és actualment vicepresident.
