“No em sentia preparat per liderar un equip, però crec que part de la gràcia és llençar-se a la piscina i anar aprenent sobre la marxa”. Yago Lorenzo, director de +Positive a Veolia 1 va passar d’un dia per l’altre a ser director de projecte amb projectes molt acotats a liderar tota una àrea que requeria molta gestió al voltant del personal. Durant el temps que porta al capdavant d’aquest equip veu que la seva formació en enginyeria l’ha ajudat a l’hora de definir processos i procediments i a definir una visió o estratègia perquè l’equip pugui seguir-te. Entrar en aquest vessant l’ha fet renunciar a allò més tècnic però el balanç és positiu.
El cas de la Marina Jiménez, no s’allunya massa d’aquesta realitat. És actualment responsable de la gestió de projectes a ACUAES i veu el lideratge molt més que una simple posició que, a més a més, es pot exercir de diferents maneres i projectes. “Jo m’he adonat que no ho he buscat, però sí que n’he tingut ganes i he dit que sí a tot sempre”, reconeix Jiménez, que igual que Lorenzo, creu que la preparació “ja vindrà”. “Cal atrevir-se i dir que sí”, aconsella. També és enginyera i aquesta condició creu que l’ha ajudat a tenir la ment estructurada per arribar als objectius. “Estem entrenats per solucionar problemes, focalitzar objectius i gestionar amb pressió”, diu Jiménez, “el 70% dels moments són tensos”. Per això, creu que no val la pena “entrenar” totes les competències toves que veu “molt més difícil que els números i els excels”, per gestionar bé les persones, ja que dona molta importància a les habilitats transversals i al rol de facilitador que fa el líder.
Tots dos han assumit posicions de lideratge de joves, abans dels quaranta anys, igual que David Blánquez, que ho ha fet des de la seva pròpia empresa on ha instaurat una jerarquia horitzontal per tal de resoldre els reptes d’una empresa emergent de salut com la seva. “Quan comences a tenir tot un conjunt de gent de diverses especialitats a càrrec t’adones que tens responsabilitat en prendre decisions i aconseguir que l’equip segueixi la teva línia”, diu Blánquez. Per Blánquez, l’avantatge dels enginyers que poden liderar és que tenen la capacitat d’adaptar-se a les novetats, però reconeix que les habilitats de comunicació no es treballen prou a la carrera. “A vegades no ens sabem explicar i és un problema amb el qual ens trobem sovint”, diu l’emprenedor.
Lorenzo, Blánquez i Jiménez han compartit la seva experiència a “Liderar abans dels 40: enginyeria, influència primerenca i noves regles del joc”, una jornada organitzada per la Comissió de Lideratge Empresarial i conduïda, també, per una líder jove i enginyera, Marina Arnaldos i membre de la Comissió, que exposa que l’imaginari col·lectiu identifica el lideratge amb “un senyor, de mitjana edat i en un despatx”. “Volem demostrar que el lideratge és molt més que això i que es troba a tots els espais sense que ningú no ho demani”, diu Arnaldos.
La joventut com a escull
Si liderar ja és un repte de per si, liderar quan encara no tens 40 anys és, encara, més complicat. Blánquez dona un consell clar: escoltar i aprendre dels altres. Sempre que pot fa cafès o dina amb personal de l’equip per veure què passa a les indústries. “Quan tens noció del que estan fent és quan pots fer aportacions més interessants”, diu Blánquez. Lorenzo coincideix que cal “connectar emocionalment” amb l’equip, on entres perquè cal una disrupció o algun canvi. Buscar aquesta connexió, diu Lorenzo, fa guanyar confiança i aconseguir que l’equip el miri de manera més humana per lluitar contra les barreres que sorgeixen en liderar persones més grans que un mateix. Jiménez afegeix un ingredient a la recepta: humilitat. Per ella cal “no creure-s’ho tot” i, també, involucrar tothom perquè es facin seu el projecte. “És essencial”, diu quan explica com va començar a liderar “a poc a poc” tal com li van aconsellar els seus superiors.
Entre els errors que han assumit des d’aquestes posicions, destaquen haver incorporat perfils equivocats que no es van poder integrar. Però l’experiència, en general, és positiva i aposten, per assolir l’èxit, també per donar oportunitats i marcar límits. “Amb temps, terminis i costos ajustats no pots anar sempre pel 10, pots cremar l’equip. El 8 també està bé i és important veure-ho”, diu Jiménez.
Les dificultats del camí
Blánquez, que ha creat la seva pròpia empresa MJN Neuroserveis amb il·lusió per fer-ho, veu que no és fàcil liderar ni emprendre, perquè requereix un coixí que sufragui els mesos sense ingressos o pocs ingressos, però li ha compensat poder tenir aquest projecte propi. “Quan funciona és un èxit”, conclou.
Jiménez, que a més de la seva posició a ACUES ha estat presidenta de YWP Spain, creu que ha fet un “MBA accelerat” amb el que s’ha anat trobant a totes dues bandes. La xarxa l’ha ajudada a ser conscient del que passa al voltant en una institució on s’aboca el temps de manera desinteressada. I per això ho recomana malgrat les dificultats de concentrar totes les obligacions en ella mateixa. Per Lorenzo, la gestió del temps i les expectatives són els punts que més complexitat li dona, així com la verticalitat de les organitzacions que complica certes decisions, sempre depenent de validacions. No comparteix la visió actual dels joves, i creu que són prejudicis i així ho conclou: “jo veig gent proactiva, que assumeix responsabilitats”.
