La transformació digital a la indústria: èxits i reptes
En quin tipus de projectes estan invertint les principals empreses fabricants i proveïdores de solucions digitals? Quines són les barreres més comunes que es troben les companyies per implantar-les amb èxit? Amb quines tecnologies i tendències estan treballant els principals proveïdors per a la següent onada de solucions? Requerirà nova formació per a personal tècnic? Aquestes són algunes de les preguntes que es fa el sector i que la jornada Solucions de Mercat per a la Transformació Digital, organitzada pel Grup de Treball d'Integració d'Enginyers Industrials de Catalunya ha volgut resoldre amb l'exposició de l'experiència d'alguns d'aquests actors en projectes d'implantació.
"La integració de les noves aplicacions amb l'automatització existent a planta és necessària per assolir els objectius de transformació digital", diu Antoni Rovira Farré, manager de Software i Control a Rockell Automation Iberia. En la seva posició, Rovira explica que es troben molts projectes d'empreses relacionats amb la convergència OT (Operational Technology) i IT (Information Technology), és a dir, d'aplicacions autònomes amb connectivitat entre totes les capes de l'automatització a l'empresa buscant la integració global. El IoT i la distribució de la computació entre edge i cloud és clau en aquests projectes. Alhora, la tecnologia de la intel·ligència artificial també irromp als nous projectes industrials, tant per a solucions purament de software o mixtes hardware/software. Per Rovira és una tecnologia que pot ser útil en el manteniment, "per allargar la vida útil dels equips però també en aplicacions de visió artificial i d'altres".

Per la seva banda, Erik López, Industrial Software Offer Manager a Schneider Electric, reconeix que els costos d'aquest tipus de solucions han anat baixant alhora que creixen les solucions d'autoregulació i manteniment predictiu. López assenyala que gràcies a les subvencions públiques, s'incorporen l'eficiència energètica, la sostenibilitat, l'eficiència productiva o la reducció d'emissions de CO2 en uns projectes que requereixen sensòrica i instrumentació. "Hi ha pressió de l'administració a través de normatives mediambientals, per poder calcular l'empremta de carboni en l'àmbit corporatiu", afirma López, "Espanya és un país de pimes i això també les afecta". En aquest sentit, l'enginyer d'Schneider recalca que avui dia hi ha solucions que, a partir de la captació d'informació extreta per algoritmes d'IA, permeten aquestes reduccions de consum que poden arribar a ser del 25%, a través de la informació que s'obté de diferents fonts i generacions que, també, inclouen sèries temporals.
Més enllà, però, d'aquests projectes, Fernando Pérez Neira, Digital Industries Sales Manager Cataluña & Baleares a Siemens, reconeix que hi ha cada vegada més projectes per a empreses de producció industrial (aplicacions MES i MOM) i per a fabricants de maquinària (simulacions de tipus de màquina o bessó digital) però que en algunes ocasions "cal explicar als clients per a què els pot servir la tecnologia". En el seu cas, la consultoria digital permet identificar els punts de millora d'una empresa i decidir on invertir. "El món IT ja sap que això va així, però al món OT li costa acceptar-ho" resumeix Pérez que veu necessari que els projectes estiguin impulsats pel CEO i no només des d'un departament concret. En aquest sentit, Rovira també veu molt important que la direcció s'involucri en el projecte "per superar la inèrcia i les reticències al canvi".
Una aplicació d'IA per als processos de recollida, amb càmera de visió 3D i un sistema que reconeix el contingut de les caixes amb els materials i els moviments que ha de realitzar el robot és un exemple d'aplicació disruptiva que treballa Siemens que ja ho ha aplicat en una empresa pionera del sector de l'alimentació "amb un empresari valent i amb visió". Pérez recalca que amb l'eina es millora la productivitat sostinguda; treballant amb operaris de forma continuada es podria mantenir un ritme de 200 pickings/hora, però, amb aquesta aplicació, es pot arribar als 300 treballant amb un robot col·laboratiu o, si no es requereix un robot col·laboratiu, fins als 500.
Les barreres
"Falta valentia, determinació i lideratge", manifesta Pérez en parlar de les barreres que es troben a Catalunya. "Catalunya és terra de pimes i moltes vegades la solució de digitalització és tan sols muntar una ERP", explica el directiu de Siemens. Per això, creu que costa vendre aquestes solucions per sota de la capa de l'ERP i que sovint, les decisions es prenen "per comparació. Defensa, doncs, treballar "amb una direcció estratègica" que aposti per invertir en innovació cada any "i no esperar a veure què fan els competidors". Per Pérez, per aconseguir l'èxit d'un projecte o inversió, les empreses han de trobar una persona a cavall dels mons OT i IT que, a partir d'haver fixat els objectius a cinc anys, sàpiga identificar el punt a millorar, per on començar.
La inversió, en processos de transformació digital, és important i les empreses "volen un pla que els permeti invertir de mica en mica". Així ho veu López que, per complir-ho, aposta perquè l'empresa disposi d'algú coneixedor de tecnologia OT que també sàpiga tecnologia IT i pugui donar continuïtat a tot el procés.
Però aquests no són els únics factors que poden incidir negativament en un procés de transformació digital. Estalvis que no s'acaben de concretar, projectes que funcionen en una empresa a Catalunya, però fallen a l'hora d'aplicar-los a empreses d'altres països, subvencions complicades per burocràcia o incompliment de terminis, aspectes de compliance, o altres tipus de problemes que afecten la continuïtat dels projectes, aspectes de geopolítica mundial, són alguns dels factors que poden dificultar aconseguir els resultats esperats. "A l'hora de decidir la inversió en un projecte és important el ROI, però també la convicció", aconsella López.
Una altra barrera amb què topen habitualment els encarregats de liderar la transformació digital de les empreses és la vigència d'algunes mesures i la necessitat d'assegurar que la tecnologia utilitzada no quedi obsoleta poc temps després de finalitzar el projecte. "Hi ha clients que demanen compromís formal de manteniment de la compatibilitat tecnològica en 10, 15 i fins a 30 anys. Per sort la difusió i aplicació d'estàndards, com OPC-UA i diferents normes ISA entre d'altres, faciliten aquesta compatibilitat. "És molt important l'aplicació d'estàndards pensant en el futur", assenyala Rovira.
La manca de formació, sobretot a les pimes, és una altra barrera, ja que les empreses d'aquesta mida es veuen obligades a recórrer a consultors externs, així com la dificultat en la determinació de la rendibilitat de la inversió, que no sempre és fàcil de calcular.
Innovació en transformació digital Rockwell, Siemens i Schneider Electric són empreses innovadores a l'hora d'idear o implantar millores tecnològiques.
López explica que a Schneider Electric estan treballant per desenvolupar aplicacions específiques amb empreses externes i projectes de gestió de plantes. La sostenibilitat, l'energia, la IA al cloud i a l'edge són alguns dels temes que han d'abordar més sovint. La integració de les tecnologies noves amb les quals ja utilitza un client, d'un altre proveïdor, ho poden dur a terme amb AVEVA. A Siemens aprofundeixen en IA i en l'ús de xarxes neuronals, com per exemple, en la previsió de consums en la gestió de xarxes de distribució d'aigua potable. A més, també treballen en la generació automàtica de codi. Rockwell, que també treballa amb cloud i edge, estan fent models d'IA per assessorar en temes de programació d'automatització i de ciberseguretat.
La transformació a Catalunya
El teixit empresarial de Catalunya, majoritàriament format per pimes, condiciona la seva transformació digital. "Amb grans empreses i fabricants de maquinària és més fàcil", diu Rovira, que veu que s'estan fent passos, però que falta formació acadèmica universitària més adaptada a les necessitats de la indústria. També ho assegura López, que apostaria més per a formacions no vinculades a les oficials amb cursos "molt pràctics i breus" sobre temes específics amb continguts "vius i actualitzats". Pérez defensa que les empreses també han de poder implantar aquesta formació i, sobretot, promoure la "cultura per a la indústria" entre els joves per tal que es "reenamorin". "Si al jovent els expliquem les tecnologies actuals, fàcilment dirà 'això mola'", diu Pérez, que alerta que si no s'enganxen les noves generacions des de la indústria, no hi haurà transformació digital. "Ens cal promoure l'interès per treballar a la indústria, també a planta", demana Pérez.