La Vall Fosca, o Vall de Capdella, es on neix el riu Flamisell, afluent del Noguera Pallaresa, que aporta les seves aigües a Pobla de Segur. La Vall Fosca era el 1911, un territori aïllat per la manca de carretera fins que es va iniciar la construcció de la Central Hidroelèctrica de Capdella. Emili Riu, empresari i polític, nascut a Sort, va veure el potencial econòmic, que tenia la producció d’electricitat i el seu transport cap als centres de consum de Catalunya i va adquirir entre altres les concessions de la Vall de Capdella, constituint l’any 1911 Energia Elèctrica de Catalunya, any en que s’inicien les obres de construcció de la central de Capdella (26 MW), que aprofita un salt de 840m de desnivell que s’alimenta de les aigües de l’Estany Gento,(2.032m d’alçada), on conflueixen les aigües dels 30 Km2 que abasten les 4 conques dels llacs superiors i conformen una reserva hídrica natural de mes de 50 Hm3. Aquest es un dels projectes centenaris, encara en servei, que van configurar l’electrificació de Catalunya i la Península Ibèrica.
El model de centrals hidràuliques, avui representa una petita part del sistema elèctric peninsular, amb una potència de generació instal·lada de 119 GW dels quals únicament 17 GW son de generació hidràulica. La capacitat hidroelèctrica de nous aprofitaments està esgotada, i la demanda elèctrica s’ha anat abastint primer amb tèrmiques de carbó i fuel, després amb la construcció de Centrals Nuclears i posteriorment amb els Cicles Combinats de Gas Natural. Els nous reptes de descarbonització estan comportant la creixent presencia de la generació eòlica i fotovoltaica. La potència instal·lada renovable ha assolit ja els 70,5 GW i aporta el 42% del consum. Tenim energia, però no sempre disposem de potència disponible de generació. Això ens fa tornar a la Vall Fosca,.
La Vall fosca amaga a la seva capçalera la Central de Sallente, en servei des de 1985, una central reversible, construïda en caverna sota el nivell de les aigües del embassament de Sallente, (1771m) i connecta l’embassament amb Estany Gento, (2032m). Funciona com a reserva de mes de 10h d’energia, aportada per la potència dels seus 4 grups de 125 MVA.
El rendiment de les centrals de bombeig és de l’ordre del 70% de l’energia acumulada, en una tecnologia altament provada i amb un impacte ambiental mínim. Per assegurar el funcionament del bombeig la central ha d’estar situada sota el nivell del dipòsit inferior (-70m en el cas de Sallente), sense consum d’aigua, tret de la reposició per evaporació i pèrdues. La central de Sallente es va poder finançar amb un model econòmic on els excessos de producció nocturna, bàsicament nuclear dels anys 80, es podien recuperar acumulant en hores vall l’energia, per la seva utilitat en hores punta, en assignacions ¼ horàries.
Actualment aquest model que va ser útil en absència del cicles combinats, que han cobert les “puntes” de demanda durant aquest període dels inicis del segle XXI, es presenta ara com una nova oportunitat de construir sistemes operatius com el de Sallente, per acumular la producció de renovables que serà necessari complementar per la seva ingovernabilitat horària.
La Vall Fosca com altres indrets amb desnivells importants poden cobrir nous punts d’emmagatzematge d’energia renovable, sense els peatges dels models electroquímics, amb projectes mediambientalment compatibles, que tenen un impacte positiu en el territori, amb la creació de llocs de treball d’alta qualificació.
El model actual del sistema elèctric, atorga a la generació un paper d’activitat de lliure competència, en conseqüència les inversions necessàries per construir noves instal·lacions de generació, requereixen complir els requisits urbanístics i mediambientals i disposar d’un punt d’evacuació de la generació a la xarxa. El seu cost es finança amb els ingressos de la venda d’energia. En el cas del bombeig es finança amb el diferencial que hi ha entre el cost de compra de l’energia en hores vall i la venda en hores punta. Aquest diferencial no dona marge en els models futurs a poder recuperar les elevades inversions que es requereixen (90M€ del 1985 en el cas de Sallente). La recuperació de la inversió ha d’associar-se al paper de garantia de potència que el sistema elèctric futur ha de disposar, en diverses solucions tecnològiques, una de les quals tenen el seu paper les centrals de bombeig. Centrals que per les característiques del Pirineu, Catalunya i Aragó poden aportar un gran servei.
El fet que siguin instal·lacions moltes d’elles als pirineus plantegen també la possibilitat de fer projectes que comportin donar servei mes enllà del sistema peninsular propiciant interconnexions amb la xarxa elèctrica de 400kV que creua de oest a est el sud de França
Actualment les normes de la UE, no permeten que els sistemes elèctrics donin finançament a la garantia de potència. Catalunya disposa actualment d’uns 0,44 GW de instal·lacions de bombeig operatius, que el 2030 haurien de ser de l’ordre de 2GW, per donar potència ferma al sistema i absorbir els vessaments d’energia renovable. Un sistema que contempli un reconeixement dels costos de garantia de potència mobilitzaria inversions a llarg termini com es el cas de les instal·lacions de bombeig, on els costos fonamentals son d’obra civil i la maquinaria i instal·lacions tenen durades superiors als 30 anys.
No tot seran indrets com els de la Vall Fosca. Serà necessari construir una xarxa de centres d’emmagatzematge. A la Vall fosca, i altres indrets hi ha una nova oportunitat per obrir, o ampliar com es el cas de Moralets, nous centres de generació de potència d’energia elèctrica. El mix futur de prestació del servei de potència, ha d’aprofitar els salts existents transformant algunes centrals situades entre dos embassaments, en alguns casos es poden trobar solucions construint embassament aigües amunt o avall en embassaments existents o dos nous embassaments. Els elevats costos d’inversió, i baixos costos d’explotació, requereixen que el sistema elèctric repensi urgentment el seu sistema d’assignació de costos reconeguts a aquests tipus de centrals. Reconeixent el paper fonamental de les centrals de bombeig d’aportació de potència i de disponibilitat horària.
