Les noves tecnologies amb els sensors connectats a satèl·lits artificials (GPS – Galileu) irrompen amb força en la localització de vehicles i s'erigeixen com un “gran germà” amb capacitat de detectar i sancionar tots els comportaments perillosos i infractors dels conductors. És l'únic camí per als arribar als zero morts.
El seguiment de les posicions de vehicles aeris o terrestres és un fet ja assumit per la societat dotada dels dispositius capaços de rebre informació emesa per satèl·lits i captada fins i tot pels telèfons mòbils. El GPS, sistema creat i gestionat per USA, és un gran aliat fins i tot per a l'orientació d'itineraris i destinacions dels ciutadans europeus. Però el Trump objectiu nord-americà "America first" va generar recels a la UE i ha accelerat el procés de creació d'un sistema europeu propi: el Projecte Galileu.
Les tecnologies de la informació han obert la possibilitat de conèixer en temps real la posició d'un objecte en qualsevol punt de la planeta. El receptor mòbil d'un navegador GPS busca contínuament el senyal de diversos satèl·lits en òrbita, i sempre està rebent el senyal de quatre diferents. El receptor descodifica aquest senyal que conté dues dades fonamentals: la posició en què estava el satèl·lit a l'enviar la informació i el moment exacte en què ha estat enviada. Sempre que el receptor GPS rebi el senyal de, al menys, tres satèl·lits procedirà a realitzar la nostra coneguda i senzilla operació geomètric-matemàtica, que anomenem triangulació, per mitjà de la qual es podrà calcular la posició en què es troba. Actualment, l'error màxim del resultat és d'unes desenes de metres.
L'actual i clàssic GPS (Global Positioning System) està constituït per 27 satèl·lits que giren al voltant de la Terra a un ritme de 2 cicles cada dia i a una distància de 20.000 km de terra (al menys vuit d'ells es poden veure en tot moment des de qualsevol punt). Cada un d'ells té d'un rellotge atòmic: aquests sistemes, anomenats Masers, són tan petits com un circuit integrat i tenen un retard estandarditzat d'un segon cada 300.000 anys. Des d'Europa es treballa per garantir als ciutadans i serveis un sistema que superi en prestacions a l'GPS, en un Projecte denominat Galileu que pretén ser més precís que el GPS, ja que s'han produït grans innovacions en aquest camp. Es tracta de l'evolució d'una pràctica inherent a l'home al llarg de milers d'anys: mirar a les estrelles per determinar la seva posició a la Terra. Ja en les albors de segle XX encara es feien servir aparells com l'astrolabi; però la invenció, primer de la ràdio i després de el radar, durant la Segona Guerra Mundial ho van canviar tot.
El sistema de navegació europeu Galileu pretén garantir la independència del vell continent en la navegació per satèl·lit (actualment s'utiltitza el sistema de posicionament nord-americà GPS i el rus GLONASS) i millorar el seu posicionament. Cal recordar que el GPS és d'origen militar i, si ho veiessin necessari, el govern dels EUA pot interrompre o limitar el seu ús. En joc està una mica més que el prestigi d'Europa: la seva independència comercial de la Xina i els Estats Units, que utilitzaran el seu propi sistema de navegació global i l'evolució de l'GPS, respectivament. Que el comerç aeri, marítim i per carretera dins de la Unió depengui d'una tecnologia a el servei de l'exèrcit dels Estats Units i estigui controlada per ell, pot arribar a ser inquietant per als europeus segons les estratègies polítiques que es puguin establir per les gegants administracions russes, xinesa i nord-americanes i les seves repercussions per a la seguretat i l'economia individual i col·lectiva de la vella Europa.
Per tot això no és estrany que a foc lent però de manera decidida, la Unió Europea hagi treballat en els últims anys a disposar d'un sistema de satèl·lits de el Projecte Galileu que s'ha completat a la primavera de 2018 amb els 24 satèl·lits que conformen el programa operatiu, encara que no afavoreix el seu llançament la sortida del Regne Unit de la Unió Europea (Brexit) que afectarà el desenvolupament futur de el programa pel que s'estan buscant socis industrials que substitueixin els britànics després del Brexit, perquè serà molt difícil que un país que no formi part de la UE jugui un paper important en aspectes "crítics", de manera que segurament s'haurà de renegociar un acord sobre seguretat, similar als que existeixen amb països que no formen part de la UE com Suïssa o Noruega.
En aquest moment ja s'ha completat la quota de 24 satèl·lits operatius preveu el Galileu de disposar amb llançaments des de la Guaiana Francesa (curiosament des d'Amèrica). El Programa Galileu ha costat uns 10.000 milions d'euros des del seu inici el 2010, als quals es vénen sumant 1.000 milions anuals més per millorar les prestacions.
Membres espanyols de l'Agència Espacial Europea manifesten la seva ferma convenciment de la qualitat en les prestacions del Galileu que pot millorar substancialment les que ofereix el GPS. L'alternativa europea "no té por" a competir amb el GPS, perquè té unes prestacions a nivell de precisió 10 vegades superiors a sistema nord-americà, i ha afegit que un 99% dels xips de navegació per satèl·lit dels smartphones estan equipats amb tecnologia Galileu .
El disposar d'un sistema com el GPS funcionant ha permès esmenar els errors tècnics inicials que presentava el Galileu en els rellotges atòmics que van a bord del satèl·lit. Però ja recentment s'han accelerat els últims detalls perquè Galileu pugui posar-se en marxa quan correspongui gairebé sense notar-se a nivell d'usuari.
El control total de vehicles i conductors serà tècnicament possible si les autoritats dels països europeus accepten implantar els sensors en les vies públiques amb objectiu "Visió zero" (xarxes estatal, autonòmica, provincial i/o municipal) i a partir del moment que les Directives de la UE s'estenguin l'obligatorietat de la caixa negra en els vehicles a controlar (els camions i autocars matriculats des 2019 tenen tres anys per instal·lar tacògrafs d'última generació controlats per satèl·lit), ja que al circular el vehicle s’identifiqui amb el xip corresponent a el conductor. No serà fàcil que els fabricants de vehicles particulars donin facilitats. La gran massa de conductors no se sentirà gens còmoda sabent-controlada des que surt de casa fins que torna i això pot repercutir en la seva decisió de la compra del vehicle.
Però fixar la Visió Zero per la UE per a l'any 2050 no només és admetre mig milió de morts en accident de trànsit fins a aquesta data sinó que és una renúncia de Brussel·les davant les exigències del gran capital per sobre de la vida de molts ciutadans (actualment de l'ordre de 20.000 vides a l'any).
