Es calcula que al 2050 Catalunya tindrà 10.000 habitants que necessitaran, per a ús domèstic, agrícola, urbà i industrial, 4.782 hm3 d’aigua, uns 200 hm3 més que el 2020. En un context de disminució de la pluviometria i, després de la sequera extrema que s’ha donat els darrers anys, enginyers i economistes fixen un full de ruta amb deu propostes que, amb mirada a llarg termini i consensos de país, haurien de garantir un sistema hídric sostenible i resilient a Catalunya.
Catalunya 2050: bases per a la transició hídrica, elaborat per l’Observatori de l’Aigua que integren els col·legis professionals d’Enginyers Industrials, Enginyers Agrònoms, Enginyers de Camins, Canals i Ports i Economistes, presenta deu propostes amb un mateix objectiu: garantir l’accés a l’aigua i la competitivitat a tot el país. Per fer-ho possible aposta per una xarxa interconnectada que permeti distribuir l’aigua, de la pluja però també la dessalada i la regenerada, en funció de les necessitats del territori català alhora que es procuri un major estalvi i ús eficient d’aquest recurs natural amb modernització del reg i canvis en la governança del sistema hídric. Des de l’Observatori xifren en més de 21.000 milions d’euros la inversió necessària per complir aquestes previsions i necessitats els pròxims 25 anys.
Les deu propostes de l’Observatori
1. Un ús eficient de l’aigua
Les propostes de l’Observatori Intercol·legial de l’Aigua per a un ús eficient de l’aigua es concentren en “l’esforç per mantenir en bones condicions les xarxes de distribució”, amb una inversió total de 12.100 M€ (484 M€ anuals), i amb l’eficiència de la seva gestió també en la indústria i sobretot en l’agricultura.
2. Un ús eficient de l’aigua en l’agricultura
El 72% de l’aigua regulada a Catalunya es destina a l’agricultura. “Catalunya 2050, bases per a la transició hídrica” proposa una sèrie de mesures per millorar l’eficiència de l’ús de l’aigua en aquest sector, en clau també de millora de la seva competitivitat i productivitat. L’objectiu d’aquestes solucions “no és només reduir el volum d’aigua utilitzada sinó poder produir més aliments de forma eficient i millorar l’actual 40% de sobirania alimentària”, s’explica en el document.
3. Modernització dels sistemes de reg
Si es volen assolir els objectius de productivitat agrícola, les inversions en la modernització dels regadius són imprescindibles, en concret, en la implantació de tècniques de reg de precisió i en la digitalització, tant de control com de mesura. L’Observatori Intercol·legial de l’Aigua calcula que s’hi hauria d’invertir al voltant dels 3.930 M€ i de 1.080 M€ per a la tecnificació dels regs dins de les finques, assegurant eficiències globals d’un 70% o superiors. El reg tradicional és encara el predominant a Catalunya (48% de la superfície regada), seguit del degoteig (36%) i l’aspersió (16%).
Entre altres iniciatives possibles, en el document es proposa la implantació generalitzada de les tarifes bionòmiques pel reg i es reprèn l’opció d’un pacte entre els regants del Segre i la Regió Metropolitana de Barcelona (xarxa ATL), a negociar amb el territori de Lleida, per bescanviar inversió en la modernització del canal d’Urgell fins a peu de parcel·la (120 M€, el 12% del total, una part significativa de la qual pertoca aportar a les persones usuàries) per un 20% dels recursos, és a dir, 50 hm³ en còmput anual, per una situació d’emergència. “Seria una manera de contribuir a la modernització del camp des del món urbà“, s’apunta en el document.
4. Sis noves dessaladores
Catalunya disposa, actualment, d’una capacitat de dessalació de 80 hm³, distribuïts entre les plantes de la Tordera i el Prat. Si es vol garantir el subministrament d’aigua de boca per a l’ús domèstic i urbà, que es calcula almenys en 100 litres per persona i dia i 360 hm³/any, “caldrà fer un esforç inversor d’uns 1.000 M€, per desenvolupar el 280 hm³ que falten i disposar d’un total de 6 dessaladores com la del Prat (planta que té una capacitat de 60 hm³/any) necessàries per complir amb aquesta magnitud”.
5. Cap a l’abocament zero d’aigua depurada al mar
L’Observatori Intercol·legial de l’Aigua aposta per prioritzar la regeneració en les plantes depuradores situades a prop de la costa, per aconseguir l’abocament zero d’aigua depurada al mar, que equivaldria a un 55% de l’ús urbà de l’aigua. En el document s’explica que incorporar els tractaments terciaris de regeneració en aquestes depuradores suposa una inversió aproximada de 500 M€. Els usos prioritaris de la regeneració són la recàrrega dels aqüífers, l’aprofitament pel reg eficient, agrícola i de parcs i jardins o de la via pública, pels cabals de manteniment, per a usos industrials (el complex petroquímic de Tarragona n’és un exemple) o per a la reutilització potable indirecta.
6. Ús dels aqüífers
En aquest document, es destaca la utilització dels aqüífers “no només com a font de subministrament, sinó també com a reservoris naturals d’aigua per ampliar la capacitat emmagatzemada als embassaments”. Segons l’Observatori Intercol·legial de l’Aigua, el volum d’emmagatzematge dels aqüífers en les conques internes és d’uns 1.000 hm³ i d’uns 400 hm³ en les conques de l’Ebre, “unes capacitats gens menyspreables”.
7. Per al Corredor Litoral de l’Aigua
“Per dur l’aigua dessalada i regenerada qualsevol punt on sigui reclamada, cal comptar amb una xarxa interconnectada”. Així justifica el document que el Corredor Litoral de l’aigua és “una mesura estructural indispensable per dotar de resiliència el futur sistema hídric de Catalunya i garantir la igualtat d’accés per tota la ciutadania”. La proposta preveu vertebrar totes les xarxes de distribució de Catalunya de les zones costaneres (on es concentra la demanda més gran d’aigua d’ús urbà). En el document es projecten els trams que caldria completar que són el d’ATLL-CAT de 65 km i que connectaria la xarxa del CAT amb la de l’ATLL (dotaria d’una gran resiliència tant l’Àrea Metropolitana, com el Camp de Tarragona i el Baix Ebre) i l’ATLL-CACBGI que connectaria el sistema d’Aigües Ter-Llobregat amb el Consorci Costa Brava Girona, aportant resiliència als sistemes molt deficitaris Muga-Fluvià. El volum d’inversió previst per executar aquestes connexions és de 600 M€.
8. Per a la recerca i a la innovació
En el document s’indica destinar el 4% del volum de negoci del sector en l’impuls dels recursos necessaris en recerca, desenvolupament i innovació de productes i serveis relacionats amb l’aigua. Es proposa, per exemple, la creació d’un Sand Box regulatori de l’aigua en el qual es portin a terme, de manera controlada, proves i projectes amb serveis, productes o models de negoci innovadors, que podrien ser molt interessants en actuacions com les de la reutilització.
9. Per a una nova governança de l’aigua
L’Observatori Intercol·legial de l’Aigua aposta per a una nova governança de l’aigua que permeti “integrar la política de l’aigua en tot el territori (conques internes i de l’Ebre) i per a tots els usos (agrari, domèstic, industrial i mediambiental), convertint l’aigua en un eix vertebrador”, que incorpori tots els actors als òrgans de gestió, amb total transparència i que promogui processos participatius. El document també assenyala que aquesta nova governança “hauria d’actualitzar i mantenir el pla de regadius de Catalunya i determinar un marc metodològic homogeni per a l’establiment i càlcul de les tarifes, que tingui en compte tots els costos del servei i les amortitzacions”, entre altres objectius.
10. Per a garantir l’equilibri econòmic i financer del servei
Per a materialitzar les inversions previstes (21.265 M€) el document reconeix la necessitat de tenir instruments que garanteixin l’equilibri econòmic i financer dels serveis. L’estructura de l’instrument ha d’incentivar un ús racional de l’aigua i incloure mecanismes de redistribució de la recaptació complementaris com són els cànons. També es considera que caldria potenciar la integració de tots els costos, també els ambientals i els de garantia del subministrament.
“L’aigua més cara és la que no tenim”
“Necessitem desvincular-nos de les pluges i necessitem infraestructures i inversions perquè l’aigua més cara és la que no tenim”. La directora general de Transició Hídrica, Concha Zorrilla, ha obert l’acte de presentació del document en un dels primers actes oficials des que a l’octubre va ser nomenada pel Govern de Salvador Illa i ha recalcat que l’executiu “ha fet de l’aigua un motor de les seves polítiques per garantir-la com a bé essencial”.
Zorrilla, que ha estat l’anterior presidenta de la Comissió de Canvi Climàtic i Economia Circular, ha recordat haver vist néixer el document en un moment que ja es començava a necessitar plantejar “alternatives a l’escassedat hídrica”. La directora general ha agraït el treball d’enginyers i economistes i s’ha mostrat convençuda que les propostes que recull el document estaran fetes “amb llums llargues, sense perdre rigor tècnic i sensibles a la necessitat d’una gestió harmònica”.
