Sense el compromís personal del director general i la primera línia de direcció (d'ara endavant directius) en els processos d'innovació, una empresa no pot ser innovadora. La manca d’aquest compromís és una disfunció oculta i perillosa. Si els directius no s'interessen en la innovació, la gestió dels projectes serà caòtica.
En empreses petites, les decisions equivocades en elecció i ús de tecnologies poden ser fatals.
A moltes empreses els directius no són enginyers. Més aviat advocats, economistes, financers, persones procedents del món del màrqueting, etc. Depèn de la tradició de les empreses. El seu coneixement de les tecnologies i la manera de gestionar els processos per al desenvolupament de nous productes sol ser limitat. Mentre s'interessen i intervenen en el funcionament de diverses funcions de l'empresa, com ara màrqueting o finances, proclamen obertament el seu desinterès i fins i tot menyspreu per comprendre les tecnologies i el procés d'innovació. En conseqüència, el director general sol exigir en els projectes resultats irrealitzables en temps, cost i inversió. Un termini irrealitzable no es pren seriosament. Massa tard el director general s'adonarà que les seves exigències eren impossibles i ja no podrà establir veritables objectius per al projecte sense perdre la cara. No és estrany trobar una exigència inicial de tres mesos per a un projecte que, quatre o cinc anys després, encara no és al mercat i els costos i inversions del qual dupliquen els estimats inicialment.
L'alta direcció i les tecnologies
Els directius que menysvaloren les tecnologies són perillosos per a ells mateixos i per als seus empleats. Poden prendre decisions massa tard.
Les raons principals que contribueixen a l'aversió dels directius a les tecnologies són les següents:
- És generalment acceptat que les decisions tecnològiques han de ser preses únicament pels tècnics. No és així. La innovació afecta totes les funcions de l'empresa i és molt cara i arriscada.
- Es creu que calen molts anys d'experiència per ser competent en una tecnologia. És cert.
- La majoria dels directius clau, que no són enginyers ni científics, no volen millorar el seu coneixement de les tecnologies per por de ser incapaços d'arribar a saber-ne prou.
- Se sol pensar que els directius no han de baixar als detalls per evitar perdre la perspectiva del conjunt. I això és cert. I també ho és que les tecnologies formen part del conjunt.
Un directiu no ha d’arribar a conèixer el detall de les tecnologies que s’utilitzen o s’utilitzaran en projectes d’innovació. Però sí que ha de saber quines seran i quant costaran, què s'aconseguirà amb la seva utilització i els recursos i les competències necessaris per implantar-les. També haurà de tenir una idea de l'etapa de maduresa en què es troben les tecnologies i els canvis que s'hi preveuen.
Les decisions relatives a les tecnologies tenen una gran influència en totes les funcions de l'empresa i en la seva estratègia. Els directius poden aprendre allò imprescindible sense massa dificultat si apliquen un enfocament de gestió. És una més de les seves responsabilitats. Així ho fan pel que fa a les competències de finances o màrqueting, per exemple.
El coneixement d'una tecnologia que ha de tenir el directiu és diferent i molt menys detallat que el d'enginyers i científics. No cal saber com està construït un automòbil per decidir la compra. Una estructura constituïda per uns pocs conceptes bàsics i una sèrie de preguntes als experts o als equips de projecte, els permetrà arribar al coneixement que necessiten per prendre les decisions pertinents en els moments crucials.
Els directius no han de pretendre anar al detall i ensenyar els que ja saben. L'únic que necessiten és evitar ser enganyats pels experts, la major part de les vegades amb la bona fe, a causa de la manca de visió de conjunt d'aquests.
Un moment o un altre hauran de prendre decisions que comprenguin aspectes tecnològics ja que no és el mateix robots que màquines especialitzades, termoplàstics que termodurs, alt o baix grau d’automatització, un major o menor ús de les TIC, el grau d’utilització de la I4.0, etc. Per això haurà de conèixer les característiques essencials de les tecnologies de què es tracti, a saber:
La competitivitat que s'aconsegueix amb les mateixes:
- El personal requerit en nombre i competències
- Màquines, temps de canvi de tipus, materials, manteniment
- L'etapa de desenvolupament de una tecnologia i possibles tecnologies alternatives
- Les certeses que es tenen dels punts anteriors. Si la tecnologia és madura el grau de certesa quant a costos, prestacions i exigències serà més gran que si necessitem utilitzar tecnologies en les primeres fases del seu desenvolupament
- La influència de la tecnologia en l'economia, el sistema de gestió, el cicle de vida dels productes i l'economia circular.
L'alta direcció i el procés
Si els directius renuncien al control del procés d’innovació poden tenir molts problemes amb els enginyers i científics. Promeses incomplertes, costos inesperats, sorpreses desagradables, inversions no previstes o no rendibles, desconeixement del mercat, etc.
És important que els directius sàpiguen què no és possible aconseguir en temps, inversió, cost del producte i cost del procés d'innovació, així com conèixer en què ha de consistir aquest procés. Sense aquests coneixements no poden prendre les decisions que els competeixen fins que pot ser massa tard, massa car i potser fatal per a l’estratègia i fins i tot la permanència de l’empresa.
En un moment o altre, els directius hauran d'intervenir en el procés d'innovació. Millor que el supervisin des del principi i siguin capaços de posar objectius clars a:
- Estimació inicial del cost inicial i vida útil de un nou producte
- Actiu circulant
- Economia d'escala
- Temps fins a la recuperació del capital
- Valor Actual Net (VAN)
- Taxa de rendibilitat
En aquests temps de ràpids canvis tecnològics, un directiu no es pot permetre menysprear les tecnologies. Les tecnologies han de ser prou conegudes també pels qui, no sent enginyers ni científics, han de prendre decisions que afectaran totes les funcions de l'empresa i la seva estratègia.
És necessari formar un equip per als projectes d’innovació, disposar d’un model de procés vàlid i evitar el pensament màgic. El compromís personal és important. Aquest equip ha d'estar supervisat per la direcció general. Els objectius han d'estar clars des del començament i acordats amb l'equip de projecte.
