Amb 30 anys acabats de fer, Aida Gatell té tota la vida per davant, però ja fa temps que treballa. És enginyera mecànica per la Universitat Rovira i Virgili (URV) i, mentre estudiava, ja es va formar en molts dels programes que es fan servir en el sector de les edificacions i les instal·lacions. Un cop acabat el grau es va decidir a fer el màster en Enginyeria Industrial i, després, un màster en Project Management a la Salle. Ha crescut, diu, en el si d’una família que l’ha convençut que mai no s’ha de deixar de formar, sempre ha d’arribar més enllà i donar el 200% a les feines. I això ho ha fet.
L’enginyeria no li quedava lluny tot. El seu pare és enginyer tècnic i té Gatell enginyers, una petita enginyeria a Valls. Tot i això, mai no ha sentit “pressió” per fer també ella aquests estudis. “Simplement, em cridava l’atenció”, diu Gatell, “des de ben petita he tingut inquietud per saber com funcionen les coses”. Recorda que pujava al despatx del pare i li encantava mirar els plànols i la resta de feina que feia perquè tenia curiositat. L’enginyeria mecànica li va cridar l’atenció entre el ventall d’oferta universitària que tenia a Tarragona i, sobretot, pel ventall de sortides que li ofereix. En aquest punt, si que creu que “el contacte constant amb l’enginyeria amb algú a casa en el sector”, la va influenciar.
D’un temps ençà és directora tècnica de l’enginyeria del seu pare, després d’una etapa en l’oficina tècnica d’una empresa de dipòsits i caldereria. A l’empresa familiar hi havia fet les pràctiques i va decidir tornar-hi perquè necessitaven un perfil per encarregar-se del BIM, i ella el complia. Creu que han sabut trobar l’encaix i la relació pare-filla no els afecta en el món professional. “Jo he començat d’un inici i he fet el procés progressiu per poder arribar on soc”, diu Gatell, que se sent també atreta per continuar el llegat familiar.
Gatell Enginyers és un despatx d’enginyeria i arquitectura industrial amb més de 30 anys d’experiència. Abracen totes les fases dels projectes, des del disseny fins a la gestió i, així, poden atendre demandes de molts sectors: des d’una nau industrial a un hotel, per exemple. Abans de la crisi financera van arribar a ser una trentena de treballadors, però la davallada d’oportunitats els va fer reduir la plantilla i ara són una desena de persones. “És una mida còmoda per adaptar-nos tant a projectes més petits com per assumir-ne de més grans”, diu Gatell, que no veu la necessitat de créixer en aquests termes.
Visibilitzar la dona enginyera
Aida Gatell s’han trobat sovint sent l’única dona. A Batxillerat només eren dues noies a la modalitat del Tecnològic. A la carrera va ser sola tot i que al màster ja va coincidir amb estudiants provinents d’altres enginyeries. En la seva activitat diària, es troba sovint en obres o reunions de proveïdors tècnics que les que no hi ha presència femenina. “No he trobat estrany ni m’he sentit incòmoda per aquest fet”, diu Gatell, “però queda clar que cal visibilitzar que l’enginyeria no és un món d’homes”.
Per fer-ho, aposta per promocionar la professió a la Secundària i ajudar a decidir l’estudiantat aleshores. “Cal traspassar la barrera de les generacions anteriors quan només hi havia enginyers”, diu Gatell, “tan vàlid és un enginyer com una enginyera”. En aquest sentit, Gatell ha traçat una estratègia per rebatre qualsevol comentari que pugui arribar-li en aquesta direcció: ignorar l’individu. “Al final estàs envoltat d’altres professionals que ja veuen que no és l’actitud correcta”, afegeix.
