Amb ganes de buscar maneres d’afrontar el canvi climàtic, la Maria Jabbour Hernàndez va veure que l’enginyeria “té molt potencial per canviar les coses” i li va semblar una manera “de contribuir-hi”. Per això no va dubtar en triar aquests estudis després de fer el batxillerat tecnològic. Al grau ha aconseguit un expedient admirable que compta amb la beca Dow Chemical i la beca La Pedrera per continuar els estudis de màster d’energies renovables. Justament va participar a l’acte de graduació de la seva promoció i, al costat de Montse Heng, va pronunciar els discursos dels estudiants. Va ser la professora Amaia Lusa qui li va proposar i tot i que diu que parlar en públic no és el que millor se li dona, li va semblar “una bona oportunitat per tancar el curs i l’etapa”.
I és una etapa, de la que Jabbour ja pot presumir d’haver aportat el seu granet de sorra a la transició energètica amb un Treball Final de Màster (TFM), que va culminar amb una puntuació de deu, sobre la rendibilitat d’una comunitat energètica a Olost. Jabbour va estudiar si era, doncs, rendible i factible la generació d’energia en quatre edificis públics (la piscina, l’escola, l’ajuntament i un centre cívic) que tenien panells solars instal·lats. Per estudiar-ho va utilitzar l’optimització multicriteri i, segons explica a Fulls d’Enginyeria, el resultat va ser molt positiu. La comunitat energètica d’Olost és ja una realitat i malgrat que Jabbour desconeix si es van tenir en compte o no els resultats del seu TFM, creu que és important anar-los estudiant per “crear coneixement” i comprovar si aquests projectes surten a compte perquè “més comunitats energètiques s’animin a compartir l’energia”.
Fa un any, doncs, que ha acabat els estudis i després d’enviar currículums tot l’estiu passat, al setembre va començar a una consultoria energètica, sense ànim de lucre. Des de fa uns mesos, però, treballa de tècnica a la Direcció General d’Energia de la Generalitat, en temes de tramitacions de parc fotovoltaics.
Referents visibles
Maria Jabbour reconeix que Enginyera Industrial és una carrera “dura”. “Molta gent abandona el primer any perquè no és fàcil”, diu, “t’ha d’agradar el que fas”. Reconeix però, que hi ha molts prejudicis perquè és un entorn masculinitzat que no anima les noies. De fet, creu precisament que la falta de referents, que no s’hi vegin dones, “tira enrere”. Tant al grau com al màster, la presència de noies a Enginyera Industrial era petita i per això, Jabbour es va unir a l’assemblea feminista de l’ETSEIB, des d’on s’organitzaven accions per, entre altres, fer front a aquesta problemàtic. No sap massa què s’ha de fer per revertir aquesta situació però si que creu que donar veu a les dones enginyeres i visibilitizar-les, pot ajudar.
