Apostar per les energies renovables però també per l’eficiència i l’estalvi energètic mentre es desenvolupa la tecnologia necessària perquè el biometà i l’hidrogen puguin substituir els hidrocarburs. Aquest és el full de ruta que demanen Enginyers Industrials de Catalunya per a completar la transició energètica a Catalunya, una transformació que creueu que requereix mobilitzar 225.000 MEUR en recursos públics i privats i, alhora, agilitzar la tramitació dels permisos que, ara per ara, alenteix el desenvolupament de projectes.
Són les principals conclusions de l’estudi La transició energètica a Catalunya, un treball de la Comissió d’Energia, que posa sobre la taula les mesures que cal prendre per assolir la neutralitat climàtica que reclama Europa el 2050. Escrit pels enginyers Joan Puertas i Lluís Pinós, l’informe alerta que malgrat que Catalunya ha estat sempre líder en aquestes polítiques els darrers anys ha quedat endarrerida. “De ser pioners, hem quedat a la cua”, lamenta Puertas que qualifica “d’impressionant” el retard de Catalunya.
L’estudi se centra en la projecció de la demanda, menys optimista que la PROENCAT que, segons Puertas, inclou valors “inassolibles”. Així, es calcula que Catalunya pot necessitar, el 2050, entre 12.200 ktep i 16.700 ktep en l’escenari més optimista i el més conservador, tenint en compte sempre, un PIB de l’1,5%. Des d’Enginyers Industrials de Catalunya, però, es considera que l’objectiu hauria de ser poder deslligar el creixement econòmic del consum d’energia pel que Puertas recalca que “és impossible, si no es prenen mesures d’estalvi i eficiència energètica.
Per això, Enginyers Industrials de Catalunya recorden que el 75% de la demanda prové del transport i de la indústria, que no són fàcilment electrificables. Per això, els enginyers calculen que el 2050, el 60% del parc automobilístic hauria d’estar electrificat i el 40% amb altres vecto5s energètics com és l’hidrogen. Pel que fa a la indústria, es calcula que el 70% que ara és gas natural enfront el 30% elèctric, hauria d’evolucionar cap un 60% amb hidrogen i un 40% amb electricitat. A les llars, el 30% elèctric actual i el 70% en fòssils s’han de transformar en el 70% elèctric i el 30% amb biometà.
Aposta per l’hidrogen i el biometà
Per aconseguir aquests objectius, Enginyers Industrials de Catalunya situa, a banda de les renovables, dues altres possibles fonts d’energia el 2050: l’hidrogen verd i el biometà. Pel que fa a l’hidrogen, Pinós reconeix que no serà possible produir a Catalunya tot l’hidrogen necessari i que caldrà importar-ne, ja que produir hidrogen verd implica unes demandes d’electricitat molt altes que farien “ingovernable” el sistema elèctric perquè necessita molta potència ferma. Tot i l’aposta per aquest nou vector energètic, els enginyers són conscient que falten uns 10 anys, com a mínim, perquè la tecnologia estigui prou desenvolupada.
L’altra font primària d’energia, que hauria de substituir el gas natural tant a les llars com al sector terciari, és el biometà. L’estudi calcula que Catalunya té el potencial per poder arribar a produir-ne 25 TWh/any. Els enginyers consideren “incomprensible” que no s’hagi desenvolupat més aquesta tecnologia, amb només una planta en servei a Cerdanyola que, alhora, seria una solució per substituir gas natural i per l’adequada gestió dels residus.
Les renovables
La transició energètica no s’entén sense les energies renovables. Segons els enginyers cal multiplicaar la seva capacitat per 20 i arribar als 80 GW. L’estudi calcula que la potència tècnica màxima que pot assolir Catalunya en energia eòlica és de 20 GW amb un 2,96% del territori ocupat i unes 3.300 h/any de funcionament a Pmàx. En fotovoltaica, l’estudi situa la potència tècnica màxima en 16,5 GW amb 1.300 h/any de funcionament a Pmàx.
La potència elèctrica s’acabaria de produir amb els cicles combinats que haurien substituït el gas natural per hidrogen de manera progressiva, i la cogeneració, que mantindria la potencia instal·lada fins el 2040. Es té en compte, també, que l’energia hidroelèctrica no pot augmentar la capacitat de producció i que els cicles combinats a gas també la redueixen fins el 2050. Es calcula, també, que la generació nuclear se suprimeix el 2035, però Enginyers Industrials de Catalunya també posa sobre la taula la possibilitat d’allargar la vida de les centrals nuclears (3GW) més enllà del 2040 com una opció alternativa per requerir menys fotovoltaica (12 GW) i una potència ferma de 4 GW com a màxim. Els enginyers recorden que països com França o Regne Unit ja estan apostant per aquestes opcions ja que l’objectiu final és descarbonitzar.
Inversions i administració
Puertas lamenta que Catalunya difícilment complirà els objectius europeus el 2030 i alerta que només si es comença a treballar amb decisió ara, es podran complir els del 2050. L’estudi xifra en 225.000 MEUR els recursos que s’han de mobilitzar, tant públics com privats, per tirar endavant aquesta transformació. Això, calculen els enginyers, podria donar feina a 150.000 professionals qualificats els propers trenta anys, per la qual cosa també adverteixen que cal fomentar itineraris formatius orientats a aquestes classificacions. L’estudi però, detecta un altre inconvenient a resoldre: els tràmits administratius. Tal com afirma Josep Maria Montagut, president de la Comissió d’Energia, la Generalitat té un problema de personal i cal buscar nous mecanismes que donin agilitat a la tramitació de permisos. Per això, la comissió proposa buscar mecanismes i polítiques públiques “adients” per fomentar les inversions i poder disposar del capital empresarial i humà i, a més a més, tenir la flexibilitat suficient per poder anticipar i adaptar-se a les dificultats tecnològiques i geopolítiques que puguin aparèixer durant tot aquest període.
La presentació
L'estudi s'ha presentat aquest dimarts a la seu d'Enginyers Industrials de Catalunya en un acte conduït pel meteorològic Francesc Mauri, que també s'ha pogut seguir per internet. El degà Josep Canós i el president de la Comissió d'Energia, Josep Maria Montagut, han presentat el treball mentre que Joan Puertas i Lluís Pinós han explicat el contingut i les conclusions i han desgranat les propostes que fan des del sí de la comissió. Per la seva banda, Marc Oliva, president de la Comissió de Canvi Climàtic i Economia Circular, i Jerónimo Farnós-Marsal, president de la Comissió d'Indústria Química, han exposat les aportacions que poden fer els seus sectors com són la producció d'hidrogen i de biometà. El president de l'Associació, Jordi Renom, ha estat l'encarregat de cloure l'acte.
