Com que li agradaven les matemàtiques, la física, la química, però no es volia decantar per cap d’aquestes opcions, Gemma Cucurella va decidir estudiar Enginyeria industrial. Aquesta opció li van semblar una oportunitat per fer una carrera “més transversal, amb més opcions i amb possibilitats d’aprendre coses diverses”. Si ara hagués de tornar a escollir, repetiria la decisió perquè amb més perspectiva pot dir que li ha permès treballar en àmbits tan diferents “que no t’avorreixes al llarg de la vida”. “L’enginyeria et permet canviar fins i tot de sector, si no estàs bé”, afegeixi Cucurella.
Actualment, és cap del servei tècnic del Consell Comarcal del Bages. D’ella depèn el servei que donen a una vintena d’ajuntaments petits que no tenen capacitat per tenir en plantilla arquitectes i enginyers, els demanen suport per a aquestes funcions. Abans, però ha estat al sector privat. Quan encara estudiava va estar en una consultoria, i fins al lloc d’avui, ha passat per enginyeries i per la indústria de l’automoció. “El fet d’haver fet coses diferents m’ajuda a tenir una visió més àmplia”, diu Cucurella, “el meu recorregut previ m’ha ajudat a situar-ho tot. Estic contenta”.
De pare enginyer, la professió no li era estranya, i ara ja ho viu des de l’altra banda. És mare de dos bessons que han entrat a la universitat aquest curs: el noi ha començat Física i la noia, Enginyeria Biomèdica. Quan parla d’aquella època, la de l’inici de la carrera, Cururella ho recorda com amb duresa. Primer perquè el primer any a Enginyeria Industrial és “un cribratge” amb les assignatures “més os”. “Jo venia de treure molt bones notes sempre i arribar a la universitat va ser una patacada”, diu Cucurella. Reconeix que a més de la dificultat de la carrera en si, s’hi sumava “un entorn molt masculinitzat”. En els seus anys a la universitat, Cucurella recorda ser unes tretze noies en grups de més de cent persones. “Has de trobar com encaixar en un món d’homes, però quan ho aconsegueixes, estàs bé”, diu l’enginyera, que també valora haver fet moltes amistats d’aquella època.
“S’ha anat millorant perquè en general, a la societat, les dones hem anat conquerint espais, també el tecnològic”, diu Cucurella en referència a la bretxa de gènere de la professió. Per ella, la solució és una roda: “com més referents tens en un sector més fàcil és que hi hagi nenes que s’hi interessin”. Posa d’exemple, el que ha passat en el món del futbol femení i l’augment de nenes amb ganes de ser futbolista.
La immediatesa, escull per a les vocacions tècniques
“Els joves d’avui dia estan acostumats a la immediatesa i les carreres tècniques requereixen renúncies”, assenyala Cucurella quan reflexiona sobre la manca de vocacions STEM. Recorda el que suposava veure que els amics sortien de festa i ella es quedava a estudiar, però “al final hi ha la recompensa: tens una carrera molt versàtil que et permet accedir a llocs molt diversos”. Tot i això, diu que no coneix cap “fórmula màgica” per poder revertir les dades que assenyalen que no hi ha prou enginyers per les necessitats del país.
Entre els que sí que opten per aquestes carreres, Cucurella hi detecta un altre inconvenient: la reticència a fer el màster, cosa que no només limita les seves opcions de futur, sinó que també condiciona la col·legiació. En aquest sentit, com a membre de Junta de la Demarcació de Catalunya Central del Col·legi i l’Associació, Cucurella veu que s’hauria d’estendre “l’esperit de pertànyer a un col·lectiu” i destaca que les institucions com el Col·legi i l’Associació ajuden a “sentir que no camines sol en l’àmbit professional, sinó que hi ha un col·lectiu darrere que et dona suport”. El repte, diu, és buscar les vies d’arribar als més joves i fer-les veure la importància de fer, també, el màster.
