La irrupció de les energies renovables i la seva futura expansió obliga a repensar el model actual de distribució de l'energia sobretot per la tipologia de xarxa que es necessitarà a causa de la seva intermitència. Les infraestructures actuals estan dissenyades amb un punt de generació a partir del qual es fa la distribució però això s'ha anat modificant perquè la generació cada cop va sent distribuïda des de qualsevol punt i per tant, s'ha de tornar a buscar l'equilibri del sistema elèctric. Per aquest motiu, les companyies han de començar a actualitzar-se i posar al dia la xarxa abandonant la forma ''cònica'' que ha funcionat fins al moment. Amb aquest rerefons, Enginyers Industrials de Catalunya ha organitzat una jornada per posar sobre la taula la situació d'aquestes companyies i les solucions que han d'aportar-hi.
Endesa, per exemple, gestiona 75.000 quilòmetres de xarxa i gairebé 50.000 centres de transformació a Catalunya per la qual cosa demanen que la transformació sigui ''lenta''. En declaracions als Fulls d'Enginyeria, Francisco Vizcaíno, director d'Endesa Distribució a Catalunya, les renovables introdueixen aquests canvis que requereixen una inversió a càrrec del subministrador però a més, han de ser modificacions per a una resiliència més gran.
Per poder assumir aquestes transformacions, Albert Estapé, director tècnic d'Estabanell Distribució i de l'Associació ASEME, demana suport i ''estímuls'' per part dels governs. Compara la situació amb la venda del cotxe elèctric i les ajudes que es donen perquè a la gent ''li vinguin ganes'' de comprar-ne. Per això, creu que calen incentius perquè les companyies s'hi bolquin i els resultin ''més interessant''. Per Estapé, els models de redistribució de les empreses elèctriques encara són antics i no estan ''referenciats'' en un futur ''perquè encara no hi som''. Per això creu que cal ''un transitori'' que tingui en compte estímuls que ''afavoreixi'' la implantació de solucions intel·ligents a la xarxa.
I es que, per Estapé, s'ha d'implantar una nova tecnologia que encara no existeix i que encara cal investigar quina funciona i quina no, i en canvi, hi ha molta demanda per entrar a la xarxa. ''És com si hi hagués molt trànsit al carrer sense que encara no existissin els semàfors'', compara Estapé. Per Vizcaíno, ja s'ha anat incorporant tecnologia i per exemple, explica que 10.000 centres de transformació de la companyia ja estan telecontrolats, actualment. Però reconeix que encara hi ha ''força camí per recórrer''.
Amb tots aquests canvis a la vista, els companyies són conscients que caldrà tenir en compte les figures de l'agregador de la demanda i del gestor de la distribució. Vizcaíno explica que l'agregador de la demana cobra més sentit amb l'entrada de les renovables, però recorda que l'anàlisi d'aquesta demanda ja fa temps que es du a terme i que, de fet, el Ministeri ja va començar aquests treballs el 1987 amb l'objectiu de saber com era la demanda per hores i en funció de si era electricitat residencial o industrial i poder incidir en ''els pics'' que es donaven amb hores punta i hores vall. Per Vizcaíno els agregadors garantiran una gestió ''més eficient de la demanda'' i la figura cobra encara més sentit amb la necessitat de descarbonitzar i electrificar el sistema. ''Si aconseguim aplanar la corba no caldrà tanta generació'', diu Vizcaíno. Posa d'exemple la possibilitat de retardar la càrrega d'un vehicle elèctric unes hores mentre es garanteixi que estigui amb bateria per una hora determinada.
Estapé entén que cal donar ''la benvinguda'' a aquesta nova figura perquè aportarà ''eficiència i inversió'' a les xarxes i als consumidors. Per Estapé cal deixar pas a aquesta figura que passa a tenir un component ''transcendent'' i també econòmic i, en canvi, menys tècnic. Creu que cal que la figura del gestor de la distribució, el DSO, que no està regulada, tingui una posició ''neutra'' que li sigui còmoda i no condicioni la retribució i els ingressos de cap companyia, en un paper similar per la distribució del que fa REE per el transport.
