Des de fabricar peces de cotxe amb pellofa d’arròs, com ha provat Seat, produir plàstic biodegradable a partir de matèria orgànica, com fan start-ups com Oimo o VEnvirotech, o dissenyar una plantilla amb restes de roba com han fet un grup d’estudiants de l’ESEIAAT són només alguns dels projectes que sota la premissa de la sostenibilitat i el compromís amb el medi ambient s’estan tirant endavant a Catalunya els darrers temps. Són exemples de projectes d’economia circular, un concepte que ha pres força els darrers temps en l’entorn empresarial i aposta per fer dels residus noves matèries primeres.
Una mostra de la rellevància que tenen i tindran aquest tipus de projecte en un futur és el suport que reben de les institucions. Només l’Agència Catalana de Residus, per exemple, ha ampliat aquest estiu l’import de 2 MEUR destinat a subvencions a projectes que fomentin l’economia circular amb 1.750.000 euros més. Se’n podran beneficiar empreses privades, agrupacions d’empreses i té per objectiu final l'acceleració de la transició cap a una economia circular a Catalunya. També la Comissió Europea dona importància a les polítiques en aquesta línia i el grup d’experts sobre el finançament en economia circular de la Comissió Europea ha publicat la guia ‘Incentives to boost the Circular Economy’, per tal que els estats membres i les autoritats regionals i locals coneguin els incentius que es podrien implementar per estimular aquesta transició cap a una economia circular.
La guia assenyala el paper que poden tenir els incentius per orientar els mercats cap a la sostenibilitat i per impulsar canvis de comportaments cap a productes, serveis i solucions circulars, i així produir beneficis per a l’economia i la societat, uns beneficis que també destaca la presidenta de la Comissió de Canvi Climàtic i Economia Circular d’Enginyers Industrials de Catalunya, Concha Zorrilla en declaracions als Fulls d’Enginyeria. Per Zorrilla cal vincular els conceptes de “circularitat” i “economia” i fer-ne un sol “binomi” perquè considera que el desenvolupament econòmic i els processos econòmics han d’anar lligat sens dubte a la sostenibilitat per tal que, en un futur, siguin viables.
En una mateixa línia es manifesta l’enginyer industrials Xavier Elias, enginyer industrial i director del postgrau d'Economia Circular d'Enginyers Industrials de Catalunya, que recalca que actualment a Europa només el 38 % del material generat es transforma en nous materials duradors com són cotxes, roba, etc. Elias, que creu que d’economia circular encara “se’n parla molt però s’hi fa poc”, defensa que cal invertir aquest procés gràcies a totes les tendències que van sortint darrerament com l’ús d’un acer verd que han començat a fer servir a Suècia per a produir plaques fotovoltaiques. Confia que l’hidrogen, donarà “una empenta” a tot aquest sector per, per exemple, fer productes químics.
Elias lamenta que en el sector dels plàstics encara no s’està fent prou mentre que veu amb optimisme el sector de les refineries que, malgrat sigui pel seu propi interès econòmic, s’està començant a invertir per contribuir a un sistema més verd i d’acord amb els compromisos ambientals de les institucions. Per fer possible aquests canvis a les institucions però tambe en les organitzacions, doncs, també és necessari més formació, com el postgrau d'Economia postgrau d'Economia Circular d'Enginyers Industrials de Catalunya per dotar els professionals de les eines necessaris per impulsar-los.
