Luisa F. Cabeza: “A les universitats petites catalanes es pot fer recerca de molt alt nivell”

És la primera titulada amb Enginyera Industrial a la Universitat Ramon Llull i la primera enginyera doctora de l’escola d’enginyeria de la Universitat de Lleida. També és l’única investigadora catalana que participa als informes de l’IPCC. La trajectòria acadèmica de Luisa F. Cabeza (Barcelona, 1967) és rellevant i admirable i li ha valgut el premi Carrera Acadèmica d’Enginyers Industrials de Catalunya, un reconeixement que li arriba amb la il·lusió afegida per venir dels seus companys de professió. En aquesta entrevista repassem la feina que ha fet, la que fa i la que farà que han contribuït a fer possible demostrar que “a les universitats petites catalanes es pot fer recerca de molt alt nivell”.

Ja n'has rebut d'altres de reconeixements, però aquest és dels companys de professió, com et sents?

No em surt ni la paraula en català, en anglès seria 'overwhelmed'. No sabia ni que s'havia presentat la meva candidatura i em va sorprendre molt. En positiu, clar. És un gran honor que els meus companys de professió reconeguin la feina que estic fent.

Cap sospita? Perquè ja tens una trajectòria rellevant al món universitari...

Sí, jo ja fa quatre o cinc anys que al rànquing, que aparec com la primera d'enginyeria a Espanya. Aleshores ets conscient que tens una trajectòria destacada respecte a altres companys. Però soc relativament jove i rebre un premi sempre és molt satisfactori.

Deu ser positiu per la Universitat de Lleida, més petita que d'altres politècniques. Li donarà prestigi?

És una gran fita per la Universitat de Lleida. Jo soc la primera enginyera industrial doctora que va entrar a l'escola d'Enginyeria de la UdL, soc dona, que no hem estat moltes i també vaig ser la primera en Enginyeria Industrial titulada per la Universitat Ramon Llull. Per aquesta universitat també serà bo. Veig positiu que s'hagi diversificat i que es vegi que, en altres contrades, l'Enginyera Industrial també té repercussió.

Emmagatzematge d'energia i intel·ligència artificial: són aquests els àmbits d'acció del vostre grup de recerca?

El meu grup de recerca té una bona part de professors que fan recerca amb IA. Nosaltres utilitzem la IA en la nostra recerca. Però no som enginyers fent IA sinó que col·laborem amb informàtics i professionals de les ciències de la computació per utilitzar la IA i fer-ho de manera més formal.

És el binomi de moda, què us aporta a vosaltres?

Sí, està de moda. Quan vam començar-lo a fer servir era positiu i ara estem passant un moment de dubtes de la IA. És interessant perquè és veritat que si no fas servir la IA adequadament podem tenir conseqüències que potser no són les que volem. Als nostres estudis ens porta coses interessants. Vam començar optimitzant sistemes de control predictiu, on és molt important la IA per poder fer sistemes complets i complexos. Però recentment fem servir IA per dissenyar components molt més complexos i molt més innovadors. Són dissenys que no podem fer amb equacions físiques tradicionals i la IA n'és capaç. Això fa que puguem fer coses més innovadores i més revolucionàries.

Però aquest ús no es trasllada a l'eficiència o altres controls de la ciutadania?

Bé, la part de control ja és això, quan s'utilitza la IA per eficiència és control. De fet, ja fa molt temps que l'estem utilitzant el que passa que no ho sabíem. Ara s'està fent d'una manera més globalitzada això sí.

La darrera vegada que vam entrevistar-te l'energia estava a totes les converses. Ara parlem d'aigua i l'energia està més barata. Perjudica la cerca de l'eficiència, aquesta volatilitat? 

L'energia sempre ha tingut aquest problema: quan està barata no li prestem atenció, i quan està cara sembla que el món s'acabi. Amb l'aigua està passant el mateix. Quan no hi havia problemes, no li posàvem atenció i ara ens han començat a netejar l'aigua, i han augmentat els costos. Malauradament i això ja ha passat sempre, només prestem atenció quan és car. Ara el dimoni és l'oli d'oliva. El que hauríem de fer tots és d'una manera global intentar utilitzar els nostres recursos de manera intel·ligent i eficient. La circularitat no ha de ser una moda; ha de ser una realitat. Hem de ser tots conscients que si fem escombraries les hem d'intentar reutilitzar perquè hem d'entendre que el nostre planeta és finit. Hem d'utilitzar l'eficiència en tot.

Quins reptes teniu sobre la taula el vostre grup?

Els reptes continuen sent els mateixos: desenvolupar sistemes energètics més eficients cies i ajudar a contribuir que les empreses siguin més competitives. Mai no perdem de vista aquest criteri. Competitivitat i eficiència, que no són contradictòries. Al contrari, penso que han de ser compatibles perquè la nostra societat està basada en la rendibilitat. M'agrada contribuir en aquesta línia de treball que no estan renyides i que hem d'aconseguir que les empreses desenvolupin productes tan competitius com sigui possible amb eficiència, circularitat, etc.

Com és fer recerca a Catalunya?

He demostrat que a les universitats petites catalanes es pot fer recerca de molt alt nivell. Podríem estar millor, però estem millor del que ens pensem. Fer recerca és una passió i ho fas amb els recursos que tens, siguin els que siguin. Ara, és difícil, perquè el gran repte que tenim és compatibilitzar la investigació amb la docència. A la majoria la docència ens agrada, però el sistema a la universitat fa tenir dues vides paral·leles i no sempre és fàcil. A més, tenim un mandat de fer gestió i quan fas gestió, la recerca se'n recent. Però molts de nosaltres, agafem períodes de la vida per fer-ho, com un 'gap' de la teva vida, que frenes una mica.

Què et queda a la universitat?

A mi m'agradaria poder continuar fent el que he estat fent fins ara. Hi ha moments que et sembla haver assolit l'estabilitat i ara penso que té un moment de maduresa important i, per tant, espero poder continuar contribuint a fer que més nanos estudiïn enginyeria i s'adonin que val la pena, que no és una carrera tan difícil i que els qui ho estudiïn, aconseguir que algun d'ells faci la tesi doctoral. A mi m'agrada molt el concepte de doctorat industrial per millorar la preparació dels enginyers que treballen a la indústria.

Costa trobar enginyers que vulguin fer recerca?

Moltíssim. I és normal. L'enginyer vol treballar a l'empresa. Hi ha perfils molt més acadèmics, com ara matemàtiques o física, a l'enginyer li agrada la indústria. També ens costa poc trobar feina i aleshores és difícil que vulguin fer una tesi, i per això ens nodrim d'enginyers estrangers.

I com ho canviarem això, millorant les condicions?

Els qui treballem a la universitat ho fem perquè ens agrada, ja que tots guanyaríem més diners a la indústria. Amb això és difícil de competir. També hi ha qui pensa que fer recerca és quedar-se a la universitat o perdre el temps. Els doctorats industrials ens ajuden a canviar aquesta idea, perquè les mateixes empreses s'adonen que els nanos adquireixen competències que després els són molt útils. Això ajuda perquè si feies la tesi, fa uns anys, no et veien com un potencial treballador i ara és el contrari. Almenys ja hi ha joves que s'ho comencen a plantejar.