És enginyer industrial perquè de petit li agradaven els cotxes però ara es dedica a coordinar i gestionar el cos de Bombers de la Generalitat. Marc Sans (Barcelona, 1981) és un dels cinc inspectors que s’han incorporat al cos des del mes de març passat. Assoleix la feina “amb orgull i responsabilitat’ després d’anys de servei al cos, on ha anat trobant la seva vocació. I és que malgrat ser fill d’enginyer industrial i inspector de Bombers, el seu pare -Jordi Sans, president de la Comissió de Seguretat d’Enginyers Industrials de Catalunya-, sempre  li havia recomanat no fer-se bomber tal com ens explica en aquesta entrevista a Fulls d’Enginyeria.

Abans que res, enhorabona pel nomenament. Què suposa per tu haver arribat a inspector?

Primer de tot, és un orgull perquè és un assoliment de la categoria més alta del cos de Bombers. Després també una responsabilitat a l'organització i davant la ciutadania.

Pels qui no coneixem com funciona el cos, quines són les tasques o les competències d'un inspector?

Un inspector és un alt comandament del cos de Bombers amb dos àmbits de feina, l’operatiu i el de gestió. L'àmbit operatiu és el que tothom coneix: els bombers van a focs. Està dividit en coordinació – sales centrals- i intervenció. L’inspector és el màxim comandament de la guàrdia i per tant, en cas d'un servei important, un gran incendi forestal, un accident de múltiples víctimes, un col·lapse estructural o unes grans inundacions, és el màxim cap d'intervenció del dispositiu.

Això vol dir que és qui pren les decisions?

Exacte. Té la responsabilitat jurídica i pren les decisions sobre el terreny. Pots tenir fins a 400 bombers que depenen de tu. Normalment es desplega una estructura de tipus militar i cadascú té el seu referent, però acostuma a ser un desplegament important sobre el terreny, amb molts vehicles i molt personal. Tot això seria l’àmbit d’intervenció. En l’àmbit de la coordinació es prenen les decisions en una sala de control sobre qui surt, com surt i quan se surt en un succés. Per exemple, des de la sala de coordinació central de Catalunya, si hi ha un accident de muntanya, es decideix quin helicòpter hi va i amb qui hi va. O per exemple, si hi ha una emergència en una regió que sobrepassa la capacitat de resposta d'aquesta regió, des de la sala central s’envien les ajudes. Si hi ha un servei que afecta altres agències, els bombers francesos, bombers d’Aragó, salvament marítim... també és coordina des d'aquí.

I en l’àmbit de gestió?

És el que la societat no coneix, la direcció estratègica del cos. Un inspector pot estar als àmbits de decisió més alts de l'organització.

És vocacional el fet d'haver arribat fins aquí i ser enginyer?

És una vocació trobada, perquè jo vaig estudiar enginyeria industrial perquè des de petit m'agraden els vehicles. A la família, el meu pare també era inspector a Bombers, d'una altra època, però la seva recomanació va ser ‘no entris mai al cos de Bombers’. Ell coneixia el cos dels anys 80 i 90, quan hi havia una exposició al risc molt alta, unes mesures de seguretat més minses i havia viscut fins i tot la mort d’alguns companys. Per tant, en l’àmbit familiar, no tenia vocació. Ara bé, com a projecte de final de carrera vaig treballar en un sistema d'autoprotecció en un establiment industrial amb una valoració de les mesures contra incendis i les vaig dissenyar. Aquesta va ser la porta d’entrada a Bombers. Pocs anys després vaig acabar treballant com a tècnic de prevenció i aquí vaig veure l’operativa i em va venir la vocació.

La seguretat està lligada a l'enginyeria?

Sí, sí, clar. La seguretat és el llindar amb què una persona se sent còmoda. I aquest llindar de comoditat, la seguretat, és optimitzar el risc, sentir-se segur. És una percepció. Al final la seguretat no es pot mesurar. L’enginyeria aporta solucions tecnològiques i de gestió perquè la gent o la ciutadania millori la percepció de la seguretat. Per tant, a nivell enginyeril hi ha molta feina a fer també.

Quines habilitats o aptituds creus que haver estudiat enginyeria t'han permès desenvolupar aquesta feina?

L'avantatge de l'enginyeria industrial en l'àmbit de Bombers és que un alt comandament de bombers ha de ser un coneixedor de la tecnologia, de tots els camps. Tot ajuda. No has de ser un savi amb tot però tenir uns coneixements multitècnics ajuda a solucionar els serveis. I després l'enginyeria també potencia l'àmbit de gestió com a gestor de projectes. Una emergència és un projecte urgent, has d'arribar a una solució de forma immediata i has d'optimitzar els recursos que hi aboques en cada moment. Per tant, és la gestió d'un projecte on a més tens l’afegit que si ho fas malament  l'impacte és molt més alt que si ho fas malament en un projecte d'enginyeria estàndard.

Amb la crisi de talents o de vocacions tècniques que tenim, creus que es coneix aquesta possible sortida?

Ara hi ha una política del departament i de la societat, i al final una demanda ciutadana, en potenciar la dona bombera. En aquest cas s'està fent una campanya molt gran, igual que s'ha fet amb la dona enginyera. Nosaltres som servidors públics i els servidors públics treballen per la societat i han de ser un reflex de la societat. El cos de bombers actualment té un 2,2% de dones; és evident que no pot ser  perquè a la societat hi ha més que un 2,2% de dones. En aquest aspecte, els enginyers, tradicionalment enginyers i arquitectes, industrials, són els col·lectius que històricament han estat comandaments de Bombers. La formació de base t'ajuda a ser un comandament de bombers. Cada cop tenim més enginyers i enginyeres de bomber base, que també és un valor afegit, però jo animaria a tots els qui han estudiat enginyeria industrial que es presentin directament a escala executiva. Properament hi ha una convocatòria, el que és una oportunitat per entrar al cos sense començar com a bomber de base. No és fàcil, però ser enginyer industrial és un extra.

No podem obviar la situació actual en aquesta entrevista i, per tant, t’hem de preguntar com esteu vivint la sequera i el risc d’incendis elevat en aquesta època de l’any...

Al març sempre hi ha hagut incendis, però bàsicament circumscrits a zones de muntanya. De fet, la paraula Pirineu ve de piros i neu. El Pirineu tradicionalment s’ha cremat. Però ara estem tenint incendis a zones on no era habitual el mes de març. És un doble efecte. No només és canvi climàtic, que òbviament hi té un paper molt important. La latitud actual és com si fóssim 500 km al sud de fa 30 anys, només cal mirar els estrats de vegetació que pugen de cota. Hi ha un estrès hídric i tèrmic que fa que estigui molt més feble i molt més susceptible de ser combustible en cas d’incendi. Per tant, tenim combustible disponible per cremar molt més aviat del que era habitual i més acumulant dos anys de sequera. Si les previsions de pluja, sobretot a l'abril, maig i principis de juny, no són les esperables, sembla que serà un estiu com el de l'any passat o pitjor. Això, per una banda. De l’altra és que la superfície forestal de Catalunya ha crescut moltíssim els últims 50 anys per l’abandonament del camp i de les activitats silvícoles. Si tu no mantens el bosc, no hi ha bestiari que es mengi sota bosc. Si no hi ha explotació de fusta al bosc i tens el bosc abandonat, i hi afegeixes l’impacte del canvi climàtic, tens un còctel perfecte.

Per tant, l'estiu es preveu complicat?

Ningú té una bola de vidre i com que el clima està una mica boig, potser tindrem pluges torrencials els mesos d’abril i maig i s’ha acabat aquí. Però els mapes a llarg termini auguren una primavera normal, i això vol dir que amb l'estrès hídric acumulat no fem net.

Què podem fer la ciutadania?

Primer, conscienciació. Tenim bastant incorporat no fer barbacoes, no utilitzar eines de combustió, no fer foc al bosc o en zones limítrofes des del 15 de març fins al 15 d’octubre. Mantenir una franja de seguretat perimetral de protecció. La primera mesura és distància i combustible. Per tant, la gent que tingui cases o tingui propietats al costat del bosc ha de tenir la franja aquesta de protecció perimetral o exigir als ajuntaments que les tinguin netes, sobretot abans de campanya forestal, que ja és aquí. El problema és que aquestes franges molts cops es posen a punt als mesos d’abril i maig, i ho hem d’avançar perquè ara pràcticament dura tot l’any.

Al final, és feina grossa de prevenció?

És la clau. És molt millor prevenir. Bombers intervenim quan ja hi ha ignició i propagació. La feina del ciutadà és prevenir la ignició, i si està dins d'una emergència, fer cas a les instruccions de bombers, protecció civil i cossos de seguretat quan hi ha confinament o evacuació.

L'enginyeria dona solucions perquè aquesta prevenció sigui més eficient?

A nivell d'incendis d'edificis, l'enginyeria amb el disseny dels edificis hi té molt a dir, sobretot amb temes de protecció passiva, protecció activa i sistemes d’evacuació. La prevenció és el més necessari i després hi ha tot el tema de divulgació que l’enginyeria també té a dir-hi, amb sistemes de tecnologia, per exemple, sistemes de recepció de missatgeria col·lectiva amb mesures dictades per bombers o protecció civil, tot el que sigui mesures de divulgació de la població... En l’àmbit forestal, també tot el que és protecció passiva, accessos, xarxes d’hidrants en bones condicions, els materials de construcció dels edificis, naus industrials, franges tallafocs..., són elements que l’enginyeria hi té molt a dir. Un cop s’ha iniciat l’emergència, hi ha el tema d’equipament operatiu de bombers, és a dir la gestió i prescripcions tècniques relatives als contractes de manteniment, subministrament i de serveis: vehicles, parcs de bombers...

Amb això es necessita estar actualitzat?

Sí, sí, clar. Ara mateix, estem executant un contracte per la compra de 77 vehicles de bombers, valorat en 40 milions d'euros. El disseny d’un vehicle és com el disseny d’un edifici: és un camió que porta fins a 100 peces diferents de material operatiu. És un projecte. Un vehicle de bombers, al final, no només és un vehicle que porta aigua, sinó que és un vehicle que porta bombers, una bomba, i fins un centenar d'eines diferents.

També és enginyeria.

Sí, sí, enginyeria pura.