Marc Segura: "La robòtica és un entorn molt il·lusionant, que absorbeix totes les tecnologies"

El català amb major rellevància i impacte en l'àmbit de la robòtica mundial és Marc Segura, enginyer industrial i president de la divisió de robòtica d'ABB, un veterà del sector amb més de 25 anys a ABB, després d’haver desenvolupat la seva trajectòria professional a la seu de Sant Quirze del Vallès el 1998 com a tècnic d’instal·lacions a la unitat de robòtica. L'abril de 2013, Marc Segura passa a liderar la divisió "Discrete Automation & Motion" per a Espanya i Portugal, des d’on 5 anys més tard assumeix el lideratge de la nova línia de negoci de robòtica de serveis d’ABB, actuant en camps com el de logística, salut o comerç. L'enginyer, que sempre ha viscut a Sabadell, es desplaça per tot el món dirigint un equip de més d'11.000 persones en més de 100 centres repartits per una cinquantena de països. Segura, amb un coneixement profund en tecnologies d'automatització i administració d'empreses, ha estat el darrer guanyador del guardó 'Trajectòria professional' dels premis Nit de la Robòtica. En aquesta entrevista a Fulls d'Enginyeria repassa la situació de la robòtica actual i futura.

Quin futur augures per la robòtica?   

La robòtica té un futur prometedor i il·lusionant. La seva raó d’existir ha estat sempre ajudar les empreses a millorar la productivitat i els processos; i encara hi ha coses que només es poden fabricar amb robots. Però hi ha unes grans tendències actualment. Al món, hi ha molta més velocitat i impredictibilitat del canvi i per tant, costa més prendre decisions. Les empreses necessiten fàbriques que puguin respondre ràpidament als canvis. Alhora, en termes de sostenibilitat, la robòtica és també un negoci per augmentar la productivitat, reduir els residus i també les pèrdues. Els robots, doncs, ajuden es empreses a produir de manera sostenible. I un tercer factor és la manca de talent i personal format. Això ha estat molt disruptor.  

En quin moment estem actualment? 

La robòtica va néixer i créixer al sector de l’automòbil, però ara ho és en moltes més indústries i sectors, com l'embalatge i la logística, les ciències de la vida i la salut, i la construcció entre d'altres. Segons l'IFR, Espanya és el quart país europeu en densitat de robots, però no hem de ser complaents.

I Catalunya, quin rol té?

És un sector important, amb unes 147 empreses i uns 2.000 empleats. Hi ha un bon teixit acadèmic i un ecosistema potent, però n’hem de fer molt més ús, d’aquest teixit industrial. La robòtica ajuda les empreses a ser més fortes i a poder passar de petites a mitjanes, al sector industrial però també en d’altres.  

I això com es fa? 

La robòtica es veu com una cosa cara i complexa i s’ha d’explicar bé i poder-la expandir a més sectors i amb més autonomia. També hi juga un paper l’educació. Hi ha d’haver una pedrera d’enginyers multidisciplinaris que puguin implementar tecnologies. Cal una política de consciència a la indústria, l’educació, el finançament, el capital privat i públic... no és una sola solució.  

Quins són els principals reptes i complicacions que es pateix en la robòtica?

Fa deu anys, abans de Tesla, pensàvem que el món de l’automòbil seria avorrit, i resulta que no. Ha vingut el vehicle elèctric i el d’hidrogen i no se sap on acabarà. És una revolució que dona oportunitats i riscos. Ara estem a la fase de gran tensió i patiment perquè quan hi ha inversions milionàries en joc, hi ha molt risc. I en l’automòbil és molt clar. La robòtica ha de fer un pas més i guanyar flexibilitat cap a la fàbrica adaptativa, perquè quan llances un cotxe elèctric no saps quant durarà. Per això nosaltres proposem una nova arquitectura on volem substituir grans línies llargues i fixes, trencar-les en cèl·lules individuals i connectar-les per desacoblar el procés de la intralogística. Si aquesta intralogística és flexible, quan hàgim de fer algun procés diferent no ho hem de canviar tot, podem afegir cèl·lula adjacent. Volem suggerir i oferir-nos per tenir fàbriques molt més flexibles i adaptatives. És la clau per l’èxit de l’automòbil a Catalunya i a Espanya.  

Per què creus que hi ha menys enginyers especialitzats en robòtica?

No crec que sigui per l’oferta, però tenim una fotografia preocupant. Si agafes el total de les carreres STEM, a Espanya s’hi dedicava el 26%; ara el 24%. Això ens diu que és una molt mala direcció del tipus d’economia que volem tenir i estem tenint. No és un problema de carreres, però hi ha una mala comunicació tant a Espanya com a Catalunya on molts joves saben que un youtuber guanya més que un enginyer. Per tant, s’ha de fer promoció de les oportunitats laborals que dona, s’ha de treballar en polítiques de retribució i promocionar l’impacte. A ABB, en comunicació, sempre apostem per parlar de l’impacte de la tecnologia que el trobes en pocs llocs. És molt important que els joves entenguin, doncs, l’impacte que pot tenir un robot, ja sigui el qui permet reciclar plàstic, reduir costos o optimitzar la logística.  

Quan parles de robòtica hi poses passió...  

Soc de Sabadell, vaig créixer en una família on hi havia curiositat per la tecnologia, empresaris, matricers, responsables de taller a Nissan… envoltat d’automòbil i robots. A ABB he tingut la sort de treballar en una gran empresa amb visibilitat molt gran. La robòtica és un entorn molt il·lusionant, que absorbeix totes les tecnologies.

I què creus que cal per encomanar aquesta passió als joves?  

Sentit de la responsabilitat i més pedagogia, explicant als joves que contribuiran a un món millor, més sostenible, amb empreses més netes i més eficients. També cal explicar que són les feines més cognitives i humanes, més creatives i de valor afegit. La robòtica contribueix al progrés i hi ha correlacions clares: més robots és menys atur i, per tant, empreses més fortes amb millors feines.