Enginyera industrial per la UPC i INSA de Lió i especialista en energies renovables, Montserrat Cornet (Barcelona, 1982) viu i exerceix a Suïssa. Va ser la instigadora, després d'un Erasmus, que es pogués fer el doble grau entre les universitats catalana i francesa. Després, se'n va anar a Austràlia a fer el projecte final de carrera, i s'hi hauria quedat, però va decidir tornar un temps fins a establir-se, fa més de deu anys a Suïssa on treballa en el que realment li agrada: les energies renovables. Després va estar quatre anys més a una empresa distribuïdora d'energia, també al departament d’energies renovables, i ara, treballa al departament d’energia del govern. Amb la visió de fora, està convençuda que Catalunya "té tot el potencial que vulgui en renovables" i lamenta la manca d'acció en aquesta línia. És un dels temes que, com a catalana resident a l'estranger, repassem en aquesta entrevista.

Catalunya, França, Austràlia... i acabes Suïssa. Sempre has pensat viure fora?

No, no. Jo volia tornar a Catalunya després d'Austràlia. Vaig estudiar industrials perquè no sabia què estudiar, però sabia que t'obria moltes portes i que em donava opció a decidir què volia fer cinc anys més tard. Després de la UPC, l'INSA i Austràlia vaig veure que a mi m'agradaven les energies renovables i, de fet, la primera feina va ser en una empresa de projectes eòlics. Però em van encarregar un poliesportiu a Blanes. Vaig aprendre molt, sobretot d'instal·lacions. Un any més tard, vaig pensar que no volia dedicar-me a la construcció i vaig entrar a l'ICAEN, però vaig veure que no era per mi.

I aleshores?

Me'n vaig anar a Berlín a estudiar alemany. Gràcies a l'alemany vaig trobar la feina a Suïssa. I d'això, ja en fa més de deu anys.

Però tu ja tenies la idea d'estar a l'estranger, no?

Sempre havia volgut tenir l'experiència a l'estranger, sí. I per una qüestió personal vaig acabar limitant la cerca a la part francesa de Suïssa. Vaig enviar un sol currículum, em van trucar i vaig entrar en una empresa d'energia solar on hi vaig ser cinc anys, i després a la distribuïdora elèctrica.

Estàs contenta d'haver apostat per l'estranger, doncs?

Em sap greu dir-ho, però sí. Crec que Catalunya té tot el potencial que vulgui en energies renovables, però jo soc a Suïssa per la natura, el sol – tenim 300 dies de sol a l'any, on vivim- i la qualitat de vida. És a dir, la seguretat, les coses funcionen i, clar, també s'agraeix el sou. Aquí, o apugen sous o la gent marxarà.
 

Quan dius que Catalunya té potencial vols dir en renovables?

Sí, i tant! Malauradament, no s'està fent tot el que es podria. Per tant, hi ha molt marge de maniobra. Només cal mirar les reaccions davant plaques solars i parcs eòlics, amb manifestacions! No estic gens a favor de les grans instal·lacions, però no ens podem queixar perquè ens posen un parc eòlic davant. Jo en tinc un davant de casa meva, a Suïssa i tant de bo en posessin dos més! I així no anem enlloc. Jo defenso els ecologistes, perquè la defensa del medi és compatible amb l'energia solar i eòlica, si les coses es fan ben fetes. A Suïssa fem projectes, i alguns potser prenen més temps, però s’hi integren tots els sectors que aporten punts a favor i en contra i es van decidint coses. Potser si hi poses els ecologistes, també t'acabes posant d'acord.

La transició energètica a Suïssa es pot fer?

Ho veig més factible perquè des del punt de vista econòmic no hi ha la barrera que tenim aquí, la barrera és la modificació del paisatge. Suïssa és més petita en població, hi ha més espai i més recursos. A Barcelona mateix, és difícil que es puguin cobrir les necessitats de la ciutat amb plaques a totes les teulades de la ciutat.

Però què va abans, l'acció de Govern o la consciència ciutadana?

Les dues. Per mi el problema és que la política energètica hauria de ser dins de tots els governs i partits. Hem de votar partits amb política energètica, per la seva importància. És gairebé de vida o mort, que el canvi climàtic se'ns menja. El govern ha de conscienciar el ciutadà mentre fa, perquè si no fa és reflex de la ciutadania. Perquè, com aconseguirem conscienciar el ciutadà sense fer res. Ara ja hi ha qui diu que no hi ha res a fer!

Tornem un moment al terreny personal. Et veus tornant a Catalunya?

No està descartat. Vull aconseguir la nacionalitat suïssa, que són un parell d'anys de tramitació. Després, decidiré què faig. Perquè podré entrar i sortir, jo i els meus fills. Però sí que si tornés a Catalunya no seria a Barcelona, per la natura, i hauria de poder treballar d'enginyera en qualsevol poble, que a Suïssa és molt fàcil i aquí no m'ho sembla. És de les coses que no sé si acabaríem aconseguint.

Com has viscut la masculinització de la professió?

Al poble on visc, la societat encara és molt masclista. En aquest terreny, estem endarrerits. Confesso que com a estudiant no vaig patir cap discriminació, m'ho vaig passar molt bé i no ho canviaria per a res. Treballant he acumulat molts exemples d'estereotips, el 'passa'm l'enginyer' quan truquen a l'oficina, o anar a una obra i que em prenguin per la secretària de l'enginyer quan soc la cap... En una ocasió a un company el van fer cap. A mi no m'ho van oferir per què era dona? Perquè no em torni a passar, he fet un MBA, que sembla que hagis d'estar més preparada. L'únic que has de fer és que t'entri per una orella i et surti per l'altra. A Suïssa, se sap que els sous per a les dones són més baixos.

Però això ho hauran de canviar?

Sí, està canviant. Ara soc al govern i hi ha classes salarials iguals entre home i dona, clar. Però en les privades hi ha diferències. Com a dona enginyera, aconsello fer enginyeria perquè és general, a casa apliques moltes de les coses que has estudiat i professionalment, sobretot a l'obra, tot són homes i ser dones té avantatges: no et criden, ni t'insulten, cosa que sí que fan a vegades entre homes. A les obres aportem un ambient més respectuós clarament. Noto que encara hi ha prejudicis, però també per ser dona aconseguim fites que a vegades els homes no poden assolir.

Diversitat d'equips, al capdavall?

Exacte. És això.

Recomanes enginyera amb els ulls tancats, sembla que la cultura de l'esforç està poc valorada en un moment ple d'influencers...

Em sembla molt bé que hi hagi influencers que visquin de fer vídeos, però aquests són quatre. Els enginyers potser no som rics però ens guanyem tots la vida. Ens ajuda haver estudiat això, ens dona eines per la vida, ens han ensenyat a no entendre res però sortir-nos-en. I passa quan comences feines noves, que ja hi estàs acostumat. Busquem com sortir dels problemes i això ho apliquem a moltes situacions. Fins i tot aprenent idiomes!