Gràcies a un expedient acadèmic impressionant, l'estudiant Oriol Cartiel (Barcelona, 1998) ha rebut el Premi al Millor Expedient Acadèmic de Doble Màster en enginyeria industrial i de l'energia, especialitat elèctrica, de l'ETSEIB, un guardó patrocinat per Enginyers Industrials de Catalunya. Amb una mare matemàtica i un pare enginyer elèctric, Cartiel ha crescut en un ambient familiar que l'ha conduït cap a aquest món. La seva passió per l'enginyeria elèctrica ha fet possible que ara treballi en el projecte Stability in multi-energy microgrids with electricity, hydrogen and gas vectors. Aquesta és una iniciativa internacional on col·laboren diverses universitats com la de Jaén, Cadis i Cardiff. 

Què ha suposat per a tu aquest guardó?

És un orgull i un premi per, realment, tot l'esforç que m'han comportat els estudis i un reconeixement a tot el camí i la trajectòria de treball que he portat. Sincerament i ho dic amb tota la humilitat del món, no m'ho esperava, tot i que sí que soc conscient que les notes són bones. Al final, és un premi a tot el treball que porto fent des que vaig començar la universitat, no només amb el doble màster, sinó també amb el grau, i n'estic agraït.

Per quin motiu has optat per l'enginyeria com a camp d'estudi?

Tant a l'escola com al batxillerat estava molt perdut. Per començar, la meva mare és matemàtica i el meu pare és enginyer elèctric, però mai havia sabut a què em volia dedicar. No va ser fins que vaig arribar a segon de Batxillerat i vaig fer l'assignatura d'electrotècnia quan em vaig adonar que l'electricitat m'apassionava i que, a més, destacava en comparació als meus companys. I no només destacava, sinó que gaudia estudiant-ho. I a partir d'aquí vaig començar a buscar carreres similars a electrotècnia i vaig acabar decidint-me per l'enginyeria elèctrica.

El grau el vaig fer a l'EEBE- UPC, al Campus Diagonal-Besòs, i de cara als màsters vaig estar buscant quin em podia servir més o quin podia continuar formant-me com a enginyer elèctric, perquè tinc clar que l'enginyeria elèctrica és el que m'apassiona realment. Durant la meva recerca vaig comprovar que aquí, a l'Estat, únicament hi havia el màster d'industrials o el d'energies. Vaig veure que hi havia la possibilitat del doble màster i el vaig sol·licitar. No sabia si tindria sort perquè només hi ha cinc places. Vaig ser afortunat i em van acceptar, i a partir d'aquí em vaig dir a mi mateix cap endavant.

D'on creus que ve aquesta passió per l'enginyeria elèctrica?

Sincerament no ho sé. Tot i que el meu pare sí que és enginyer elèctric i encara exerceix com a tal, no considero que m'hagi passat aquesta passió. És enginyer tècnic dels d'abans, però no m'ha transmès el seu gust per l'enginyeria elèctrica. El moment d'inspiració, com he comentat, va ser durant l'assignatura d'electrotècnia, on vaig descobrir que el tema m'encanta i que gaudeixo fent-ho i estudiant-lo.

Sobre aquest tema em poden posar qualsevol cosa davant per treballar i em puc passar les hores que siguin necessàries. En aquell moment em vaig dir a mi mateix que aquí era on podia tirar, que aquest és el meu camí. Era molt diferent del que em passava a l'escola, per exemple, amb les llengües, que em costaven moltíssim i em travava, ja sabia que no eren el meu fort. 

Quines són les principals aspiracions a la teva carrera professional?

Com a gran punt, i suposo que tothom d'una manera o altra té el mateix, la principal aspiració seria revolucionar l'àmbit de l'enginyeria elèctrica, tot i que és cert que és una ciència i un àmbit de l'enginyeria amb molts anys d'història i on treballa gent molt potent.

Jo no inventaré res transcendental, però sí que m'agradaria aportar el màxim possible a partir de les meves competències. Per mi, realment, l'electricitat és un bé bàsic i crec que l'objectiu de tota enginyeria elèctrica ha de ser de poder aportar-li a tothom aquest recurs de la millor manera possible.

Quins són els teus projectes actuals?

Després d'acabar el doble màster, els mateixos professors que em van dirigir el treball definitiu em van oferir un projecte. Aquest, concretament, és un projecte europeu que ofereix l'Estat sobre estudis d'estabilitat en sistemes multienergia.

Realment, el meu treball de fi de màster anava orientat a aquests estudis d'estabilitat a xarxes elèctriques, i em van oferir fer aquest projecte de dos anys. El programa em permet realitzar els meus estudis de doctorat i progressar en el meu coneixement mentre que em formo en el món laboral i així, matar dos pardals amb una pedra per dir-lo d'alguna manera. Per tant, ara mateix, responent directament a la teva pregunta, em trobo duent a terme els estudis de doctorat, a l'hora que treballo en aquest projecte.

Ens pots parlar una mica més sobre aquest projecte?

El projecte, bàsicament, es coordina entre quatre universitats, la de Jaén, la de Cadis, la de Cardiff al Regne Unit i la UPC. En concret, nosaltres el que fem és estudiar l'estabilitat de les xarxes multienergia per comprovar amb actors d'hidrogen, gas i electricitat. Tot el treball es porta a terme amb la finalitat de conèixer si aquestes noves microxarxes, que a priori poden representar el nostre futur, inclús a gran escala, són viables o no en termes d'estabilitat.

Quina és la tendència de la societat respecte a l'estalvi energètic?

La societat es troba apostant cada vegada més per les energies renovables, perquè veuen que pot ser un gran substitutiu a les energies convencionals, com pot ser el gas o el petroli. L'objectiu principal és poder acabar amb la dependència. Un exemple clar sobre aquesta situació és el gas rus o tot el que mou el sector del petroli.

Si serà viable o no serà viable o si es podrà garantir tot això ja no t'ho sé dir i això ja es veurà en el futur. Potser al final podrem deixar d'utilitzar energies nuclears com està intentant fer Espanya, que vol tancar totes les centrals nuclears que hi ha a l'Estat. Això no t'ho sé garantir, però realment ara com a societat ens dirigim cap a les energies renovables. Jo als ciutadans i als consumidors els dic que poden aportar el seu granet de sorra per exemple, instal·lant una placa solar a la teulada. Cada vegada resulta més fàcil amb totes les ajudes que es faciliten. La finalitat és descarbonitzar tot el sistema energètic i anar cap a un món més sostenible, realment fa falta per prevenir el canvi climàtic.

Quines són les principals problemàtiques a les quals s'enfronta la societat respecte a l'energia elèctrica?

No soc un gran expert, però pel que veig ara mateix, el principal problema és la gran dependència que té el sistema energètic espanyol respecte al d'altres països. Jo crec en un sistema elèctric pluralitzat, en què cadascú ha de fer front a la demanda d'energia a partir dels recursos que té. Sí que intercomunica tota la unió en la força, podem portar al sistema elèctric un sistema molt robust i que suporti qualsevol cosa, però si fem com una transició, per exemple, amb les energies renovables, que tota la península Ibèrica és molt potent en aquest àmbit. Realment per mi la solució és sortir d'allò tradicional i enfocar-nos més a dependre d'altres, per si dir-ho.

Què poden fer els ciutadans en el seu dia a dia per millorar la situació?

Realment estalviar. Com a ciutadans, al final sí que és cert que fem les coses perquè ens les imposen i perquè hi ha lleis que així ho indiquen. L'eficiència energètica de cadascun de nosaltres es troba determinada per això, però si entre tots fem petits actes significatius, com tancar la llum després de sortir de l'habitació, podem fer un gran canvi. Si fem aquestes accions entre tots podem estalviar molt i baixar la demanda. 

Les enginyeries, incloent-hi l'elèctrica, ha estat dominada tradicionalment per homes. Què es pot fer per incorporar més dones en aquest àmbit?

Crec que la solució es troba en actuar en les generacions futures. Anar buscant i motivant les noies des de la primària. S'ha d'ensenyar que l'enginyeria elèctrica pot ser divertida, que pot agradar a qualsevol persona, per aquesta manera motivar-les des d'un començament. La meva opinió és que amb la generació de joves actuals és molt difícil canviar les coses perquè és gent que ja està orientada cap a uns interessos i molts ja tenen clar el que els agrada. Però si canviem la mentalitat dels més petits i, més concretament, de les més petites, crec que podem fer un canvi en tots els àmbits. S'ha vist, per exemple, en el futbol. S'ha inspirat a les nenes més petites i ara Espanya ha sigut campiona del món. És un exemple perfecte.

Què li diries a un estudiant que no acaba de decidir si optar per una enginyeria?

Segons la meva experiència, si t'agraden les matemàtiques aplicades el més raonable és fer una enginyeria. Si gaudeixes de portar tota la teoria que has après a exercicis aplicats i solucionar problemes, tens l'enfocament i la mentalitat resolutiva d'un enginyer.