Oriol Guixà i Arderiu (Barcelona, 1952) va rebre el juny passat el Premi Trajectòria Professional durant la Diada d’Enginyers Industrials de Catalunya. Es reconeix així la seva tasca com a president i conseller delegat de La Farga, l’única empresa que es dedica a la foneria del coure a Catalunya. Guixà lamenta que la societat no sigui prou conscient de la importància d’aquest material que “el tenim a tot arreu” i reivindica la seva sostenibilitat en un moment on aquest concepte agafa força: “El coure es deixa netejar tantes vegades com faci falta”. Són algunes dels temes dels quals parla en aquesta entrevista a Fulls d’Enginyeria.

Aquest 2022 ha rebut el premi Trajectòria de la Diada d’Enginyers Industrials de Catalunya. Se l’esperava?

No me l’esperava en absolut. Em vaig sorprendre molt però em va fer il·lusió perquè és bonic que el plantejament de tota una vida des del punt de vista laboral i desenvolupament personal pugui tenir un reconeixement per part del col·lectiu professional.

També és tot un reconeixement del col·lectiu a un sector, el metal·lúrgic, molt important...

Sí, al metal·lúrgic i al sector del coure. El metal·lúrgic té molta força a Catalunya i el coure té molta força pel desenvolupament de la societat, i per tant, té gràcia.

Com era i com és el món del coure?

Quan jo hi vaig entrar, s’utilitzaven 4 milions de tones de coure a l’any i ara se n’utilitzen 30 milions. Hi ha hagut un creixement molt important. Però poca gent sap que el desenvolupament de la societat requereix molt coure: els països desenvolupats estan gastant sis o set quilos de coure per habitant i els països en vies de desenvolupament en gasten mig. Per tant, vol dir que el necessitem. I actualment les energies sostenibles, els vehicles elèctrics etc. demanen molt coure. O sigui, tota l’expansió per protegir la humanitat requereix molt coure.

Creu que hi ha desconeixement amb aquesta dependència?

La gent, en definitiva, no se n’adona que el coure està a tot arreu. Per exemple, ara que parlem tant de les bateries: se sap que les bateries necessiten liti, però no se sap que el 30% d’una bateria és de coure. El tenim a tot arreu. A la construcció, als mòbils, als ordinadors, a la xarxa elèctrica... El coure ens envolta! I per cert, els humans necessitem coure per viure; per exemple, una noia embarassa té la necessitat de multiplicar per deu la ingerència de coure que necessitem les persones.

El vespre de la Diada comentava que en el moment actual, on la sostenibilitat i l’economia circular estan al punt de mira, el sector té molts reptes en aquesta línia, no?

I tant! El coure té una característica molt potent: es deixa netejar tantes vegades com vulguis. És realment el metall sostenible per naturalesa. D’una peça de coure en podem fer una mateixa peça tantes vegades com faci falta perquè es deixa netejar totalment, cosa que no passa amb un paper. D’una paper n’obtenim un paper reciclat amb nivells de puresa, degradats.

Al Grup La Farga feu molta innovació. Us considereu capdavanters?

Dins del sector som l’única foneria de coure a Catalunya. Altres empreses treballen el coure per fer cables elèctrics però en coure de fosa no hi ha ningú més. Per tant, els qui fan cables elèctrics ens compren el coure bàsic. Dins el sector de foneria, hem estat sempre molt innovadors per evolucionar aquesta capacitat de reciclatge que té el coure i això ha estat el gran encert per expansionar-nos i fer-nos grans, i amb la capacitat que hem tingut d’innovar i buscar noves fórmules de processar el coure. Ens ho han reconegut també a nivell mundial, ens coneixen com els grans innovadors en el reciclatge del coure.

Aquest és el secret del vostre creixement i la història de La Farga?

Nosaltres vam entrar a la Farga el 1980. Des de 1980 fins aquí hem impulsat innovació i desenvolupament. L’antiga família, la família Lacambra, que portava la companyia va fer dos grans períodes d’expansió. Un d’ells va ser el 1850 quan van venir de la Barceloneta fins a Masies de Voltregà -on som avui-, i l’altre just període després de la Primera Guerra Mundial, quan Espanya va fer un gran desenvolupament, i La Farga, també.

Amb tants anys de vida, l’empresa deu haver passat moments de tot. Actualment, vivim una crisi energètica, de preus de subministraments... Com us està afectant?

En el terreny industrial, el que està passant és un tsunami brutal. Per mi hi ha un canvi de paradigma global. Anem d’una globalització per tornar cap a una nacionalització de la producció, per una banda. Per una altra, tenim la problemàtica derivada de la COVID-19. També tenim un encariment i una inflació increïble. Hi ha un moviment molt potent geoestratègic... Realment és una lluita de titans entre EUA, Xina i Europa per veure qui condicionarà l’evolució al llarg dels anys. I alhora, estem afrontant un canvi tecnològic molt gran amb tot el 5G, la intel·ligència artificial, amb tot el big data... Crec que no s’havia donat mai tanta situació d’evolució i incertesa que pel món empresarial no és fàcil. Aquesta incertesa fa que sigui difícil de definició d’estratègia futura. Així ens trobem tots els industrials, realment s’està vivint una situació de molta inestabilitat.

Com ho afronteu?

A base de lluitar i buscar fórmules per anar resolent els diferents problemes. Però al món empresarial sempre ha estat així. Probablement aquesta vegada és molt més intens i més potent que les altres, això sí...

Què us està condicionant més?

Al nostre sector, el preu del coure està indexat i per tant el repercutim al 100%. Ara, les oscil·lacions que fa van en funció de la capacitat de generació de coure i del seu consum. És possible que a acusa de la recessió que pot venir, el coure comenci a baixar de preu.

Per una davallada de la demanda?

Perquè pot haver-hi menys consum. És a dir, la generació de coure que s’està fent no estarà suportada pel consum, si hi ha recessió. Això farà que el valor del coure es vegi repercutit ràpidament.

Parlava d’un canvi de paradigma amb la nacionalització de les fàbriques. Veu positiva aquesta reindustrialització?

Per mi, la globalització és i era una cosa bona, però la vam portar a un extrem que es va tornar perniciosa. No té cap sentit que tota la industrialització es fes només a la Xina i que allà no es tinguessin en compte tots els paràmetres que se’ns exigien a les empreses europees o occidentals. Jo dic que la globalització és correcte sempre que tothom estigui jugant amb les mateixes eines. I això s’ha vist que no és possible, i per tant, aquí es on es veu el canvi. Crec que té sentit que tornem a la nacionalització, però sense perdre de vista que la via ha de ser natural i no d’imposició per una qüestió d’aranzels. Penso que això no és correcte. El correcte és exigir utilitzar les mateixes eines amb cadascun dels països. Això és difícil de complir tenint en compte la guerra geoestratègica entre les grans potències.

Un dels altres temes recurrents darrerament és la falta de talent i mà d’obra a les empreses industrials. Us trobeu amb aquest problema?

D’una banda, ha canviat la manera de formar i, de l’altra, les fonts d’informació són bestials respecte les fonts d’informació que hi havia abans. Per tant, és lògic que la societat se n’hagi ressentit amb el nivell de talent i coneixement que hi pot haver globalment. Jo diria que els nivells de coneixement a la sortida de les diferents carreres han baixat.

Us hi trobeu?

En el nostre cas, l’enginyeria requereix de paràmetres que no són exclusivament una nota o un coneixement d’una matèria bàsica, sinó requereix tenir capacitats innovadores, per exemple. Això és difícil d’ensenyar i de transmetre.

Us costa trobar personal?

Sí, ens costa. Però crec que el mercat de treball ha canviat molt: antigament s’entrava a treballar a un lloc i s’hi quedava. Això ha canviat. La gent vol tenir coneixement i experiències diferents. Les empreses ens trobem que quan tenim formada una persona, se’n va. Però en el fons és una riquesa, perquè això genera diferents experiències i ofereix la capacitat d'incorporar personal que aporta altres experiències que en el fons enriqueixen el propi treball de la companyia.

La Farga també té una fundació de caire social, quin paper creu que han de tenir aquestes entitats?

Dins la companyia sempre hem cregut que un cert retorn a la societat que ens està permetent evolucionar i créixer com a companyia té molt sentit. Per això vam crear la fundació enfocada a aspectes concrets. No ens dediquem a tot. Tenim una vessant important de beques per ajudar a gent que no pot assolir el pagament de determinats estudis. Aquesta és la tercera pota, les altres són aspectes socials i cultura.