Oriol Vidal (Llambilles, 1993) té una agenda plena de viatges i competicions. Tot i això, ens regala una estona per explicar-nos la seva trajectòria i els seus projectes de futur com a copilot al Rally Dakar, una competició que ha acabat campió del món el 2023. Enginyer industrial i màster en Mecatrònica per la Universitat Catòlica d'Àvila, Vidal reconeix que els coneixements dels seus estudis l'han ajudat a solucionar problemes sense recursos al mig del desert. Admet que és un món molt complicat, però no vol desanimar als qui volen provar-ho. "La competició és esforç i passió", diu, en aquesta entrevista arran de la seva participació en la jornada 'Dakar, un pas més cap al futur', a Enginyers Industrials de Catalunya. 

 

Des del 2017 que participes al Dakar, quin balanç fas d'aquests anys de competició?

Ha estat una progressió inesperada perquè jo arribo a copilot una mica per sorpresa. Primer era pilot de quads i volia fer el salt per pilotar bubis, però em va sortir l'oportunitat del Dakar com a copilot. No m'ho esperava i com que requereix molt suport econòmic per competir, vaig poder viure l'experiència pensant que en un futur podria passar a pilot. Però arran del primer em van anar sortint més ofertes. I no puc estar més content perquè del somni d'anar-hi he arribat a lluitar per la victòria i fer un pòdium i, qui sap, si l'any vinent, competir a la categoria màxima. Han estat uns anys molt bonics i ara em dedico a això exclusivament. Ha estat un camí inesperat, però estic molt content.

Però el 2023 has guanyat, ja?

Correcte. Vam quedar campions del món de T4 i el Dakar 2023 anàvem liderant fins a l'últim dia, en què vam tenir una avaria mecànica i vam quedar finalment segons. I aquest any, una categoria per sobre hem fet pòdium, així que revalidant la feina. El 2024 encarem objectius nous: competirem al campionat del món a la categoria T3 però amb ganes de fer el salt a la categoria màxima el 2025. Ens hem de preparar aquest any.

Com és arribar tan amunt? M'imagino que era un somni...

A vegades encara crec que no soc conscient. Quan l'any passat vaig fer el salt de qualitat definitiu perquè vaig aconseguir fer el que t'agrada amb un punt d'estabilitat. Haver assolit projectes competitius és molt bonic.

Com és el teu dia a dia quan competeixes?

Al Dakar no es tracta només d'anar de pressa. En l'àmbit tècnic hi ha infinites coses a tenir en compte, tant els Settings, que varien molt d'un dia amb l'altre, perquè cada etapa és un món, però com a enginyer que soc, és també important conèixer la mecànica i vehicle perquè durant la carrera sempre hi ha algun imprevist. De fet, aquest any a la primera etapa vam haver de parar a fer una reparació i el coneixement de mecànica ajuda.

Per tant, per aquesta trajectòria, haver estudiat enginyeria t'aporta?

Sí, sí, sense dubte, moltíssim. El Dakar és una cursa de superació d'enginy també. Quan tens un problema no tens totes les eines per solucionar-ho perquè al mig del desert no tens accés al material que potser necessitaries. Per tant, requereix molt enginy. Tot el coneixement tècnic que aporta l'enginyeria, així com el fet d'haver-te de superar per anar avançant, m'ha ajudat molt a poder trobar solucions durant les carreres per poder tirar endavant i no abandonar.

Ja vas triar enginyeria amb aquest propòsit?

Sí, evidentment el meu somni quan era més jove era ser pilot. Després t'adones que serà difícil llavors jo el que busco una mica amb l'enginyeria és mantenir-me tan pròxim com sigui possible al món del motor. Vaig estudiar enginyeria amb el clau objectiu de dedicar-me al món de la competició. De fet, abans de poder-me dedicar professionalment a competir he estat treballant al campionat del món de superbikes sis temporades, els últims anys compaginant l'enginyeria de superbikes amb el copilotatge i ho feia com a afició. Ho vaig escollir sí, per poder-me mantenir vinculat al món del motor.

Segurament el perfil d'estudiant que vol ser pilot des de petit es repeteix... què els diries als que tenen aquest somni?

Que és molt complicat. Si hagués de tornar a repetir, el camí seria complicat perquè s'ha d'unir la passió, les ganes d'esforçar-te, sovint sense retorn econòmic, el suport de la família... Crec que començar quan ets petit i si la família té alguna vinculació també ajuda molt. En el meu cas, vinc d'una família que va obrir un concessionari de quads el 1992. He nascut envoltat de motor i gasolina tota la vida. El meu pare i el meu oncle ja corrien rallies i sempre he fet esport. Però és un món molt complicat, requereix recursos i no és fàcil donar consells sobre com afrontar-ho. Així i tot, si agrada, hi ha moltes sortides d'enginyeria, mecànica, nutrició, entrenadors... Mou molt capital, implica desenvolupament tecnològic i quan hi ha marques involucrades hi ha un bon mercat.

Els inicis de la resposta era molt desanimadora...

M'agradaria donar més esperança, però és que és molt complicat. Jo no puc complir el somni de ser pilot! Hi soc molt proper, menys de 50 centímetres, però al final, si algú es vol dedicar al copilotatge, es tracta de començar d'amateur i anar fent carreres per conèixer gent i treballant. Al final és com tot, és un mercat laboral que es tracta d'esforç i passió. El món de la competició és això.

Més enllà dels reptes d'aquest any, què projectes en un futur?

Ara estic en un projecte de turisme rural, fora de l'enginyeria i estic vinculat al món de l'esport en general. L'automobilisme té una durada limitada i confio que quan acabi pugui tenir tots aquests projectes en marxa.