No faltava ni un mes per l’esclat de la pandèmia que Enginyers Industrials de Catalunya presentava la nova Comissió d’Enginyeria de la Salut, presidida per Marc Pérez Pey, vicepresident del Grup HARTMANN Europa Occidental. La COVID-19 no els ha deixat fer tant com haguessin volgut però ha demostrat que mou més enginyers i enginyeres del que es pensaven. El paper d’aquests professionals durant la primera onada també ha posat de manifest que el sector industrial de la tecnologia sanitària és essencial pel sistema de salut i per això, en aquesta entrevista a Fulls d’Enginyeria, Pérez Pey, com a també president de la Federació Espanyola d’Empreses de Tecnologia Sanitària (Fenin), reclama més ajuts, més política de retenció de talent i, en definitiva, més reconeixement de l’administració perquè té clar que el sector, el de la salut, ha de ser un dels “eixos estratègics” de l’economia a Catalunya.

Catalunya és líder en fabricació de tecnologia sanitària. Com s’ha aconseguit?

Jo crec que s’aconsegueix amb el temps. Catalunya té l’ecosistema més potent del sector industrial de tecnologia sanitària i mèdica perquè al seu moment s’hi van establir filials de multinacional estrangeres. Van ser sobretot distribuïdors d’empreses europees líders en tecnologia sanitària, sobretot alemanyes, italianes o franceses. I això va ser un factor tractor per l’establiment d’empreses industrials i per la creació de petites empreses que han anat evolucionant amb el temps. Ha fet que Catalunya sigui avui la comunitat autònoma amb més empreses de tecnologia sanitària, també fabricants.

Hi han influït altres factors, per això?

Jo sempre parlo del model d’ecosistema, de hub o clúster tractor. I és que tenim una xarxa molt potent de centres de recerca mèdica i científica i també en l’àmbit clínic. Això fa que es puguin desenvolupar assajos dels nostres productes i establir col·laboracions. A altres comunitats no ha estat així. I ho hem d’aprofitar perquè moltes vegades hem valorat la tecnologia mèdica com a usuaris però hem oblidat que tot això necessita un teixit industrial potent perquè la innovació es genera, a més del contacte amb clients, sent capaços de transmetre les necessitats als centres de recerca i industrialització.

Des de la Fenin però, feu una petita alerta que s’està perdent pes? Es deu a l’impuls de les altres comunitats o que ens falta alguna pota?

Com en la indústria de l’automoció, a Espanya tothom n’aprèn. Perdem pes relatiu però no absolut, és a dir, Catalunya segueix creixent però com que el sector està en creixement arreu de l’Estat perdem pes relatiu. Això ens obliga a seguir invertint, i per això és molt important que l’administració de la Generalitat s’adoni que és un sector estratègic i de futur i li doni suport amb iniciatives concretes, com a sector industrial. Ens pot ajudar a créixer més ràpidament i no perdre aquest pes relatiu. Ara hi ha regions on s’està produint un creixement molt gran, com és Madrid. Moltes multinacionals han decidit establir-se allà perquè és la capital i és un pol d’atracció. Però hi ha altres exemples, com València o Andalusia, on s’està fent bona feina. El que hem de fer és accelerar. Per això demanem més ajuts i una política estratègica més clara. El sector salut ha de ser un dels eixos estratègics de creixement de l’economia catalana, amb la major transversalitat possible. És a dir millors hospitals, millors centres de recerca i millors empreses industrials. D’aquesta tercera pota a vegades no en parlem prou. Parlem del turisme, de l’automació, de l’energia però per parlar del sector salut com a sector industrial hem de seguir insistint perquè sigui un dels pilars de creixement econòmic. Ho hem vist durant la COVID-19, que la salut és fonamental perquè la societat avanci i l’economia pugui tirar endavant.

I la pandèmia no us ha ajudat a guanyar pes?

Sí, totalment. Però ens n’oblidem molt ràpid. En els dos anys de COVID-19 hem vist la importància de la indústria, de poder abastir ràpidament el sistema sanitari, els hospitals, etc. Però un cop les xifres de la pandèmia baixen, no hi ha una agenda estratègica ni una política continuista en aquest àmbit. Cal inversió amb renovació d’equipament hospitalari, que és important que sigui innovador, punter, que ens ofereixi un millor diagnòstic i un millor tractament. Al final, és el que garanteix que tot sigui més eficient i aporta, per tant, eficiència pel sistema. Però també veiem nous reptes, que no estan marcats en cap agenda política clara. L’envelliment d ela població n’és un. Hem vist què ha passat residències durant els darrers dos anys però al final no hem vist mesures concretes per saber què farem per millorar qualitat assistencial, com fem un sistema de suport a la gent gran, sostenible, equitatiu i que realment garanteixi una molt bona qualitat de vida fins al darrer moment de l’etapa vital. Volem tenir el millor sistema sociosanitari d’Europa? La indústria pot aportar productes, serveis, i molta innovació.

Creus que no és un sector prou reconegut socialment tampoc?

Provablement no estigui prou valorat. El pressupost de salut és important però requereix un increment i una revisió. I un canvi en les prioritats. Tothom estaria d’acord que cal invertir més en salut i en tenir els millors hospitals i professionals però això vol dir també pagar-los millor, i també caldrà millors productes i tecnologia mèdica. Aquí, nosaltres com a Fenin, i com a enginyers hem de ser capaços de trobar això dins l’agenda perquè volem que sigui un sector de futur i estratègic. Ja és un sector molt potent però, segurament, menys conegut.

Quins esculls es troben les empreses instal·lades a Catalunya per seguir creixent?

D'una banda, hem de ser capaços de seguir invertint en facilitar l’accés a ajuts siguin europeus, a la innovació, a la industrialització o a la incorporació del talent, sigui el que sigui. A més, també hi ha una lluita molt gran pel talent, a nivell europeu. Veiem com enginyers i enginyeres se’n van a treballar a altres països però també professionals de la salut. És molt important que el sistema educatiu i la formació universitària o professional vagin encaminats a desenvolupar talent per a les nostres empreses. Cal alinear més les necessitats de les empreses amb el sistema educatiu perquè el talent es vulgui quedar aquí. I també cal seguit treballant amb l’ecosistema d’innovació. Catalunya té potencial per desenvolupar tecnologia d’alta innovació i podem ser molt competitius. No podem optar a la fabricació de productes més bàsics, perquè hi ha països amb mà d’obra més barata i sistemes de menys cost industrial, i per tant, hem d’apostar per una economia de tecnologia industrial d’alta innovació. Això requereix personal molt qualificat, treballar amb xarxa i que aquest sistema tingui mecanismes d’incorporació ràpida d’aquesta innovació dins els centres. Per tant, tot el que siguin ajudes per simplificar el sistema de contractació pública per a una incorporació més eficient de la tecnologia mèdica seria molt benvingut.

Noteu que el talent marxa a l’estranger?

Hi ha una lluita extraordinària pel talent, això és així. Molta tecnologia mèdica va associada a la digitalització. I per exemple, tots els perfils tecnològics van molt buscats, també d’enginyeria biomèdica, una especialitat en què encara hi ha poca gent formada. I competim en un món molt global. Podem dir que sí, que falten enginyers i enginyeres i cal seguir-hi invertint. Si busquem encaminar-nos cap aquesta capacitat industrial més innovadora, necessitem invertir en perfils d’enginyers de cara al futur perquè sinó no hi haurà gent suficient per poder realment desenvolupar aquests projectes.

A banda de la Fenin, també presideixes la Comissió d’Enginyeria de la Salut d’Enginyers Industrials de Catalunya, nascuda just abans de la pandèmia. Com valores la tasca que s’ha fet els dos darrers anys?

Malauradament, el balanç està condicionat per la COVID-19, perquè ens ha marcat amb activitats i iniciatives, però ens hem pogut focalitzar en compartir bones pràctiques. També hem vist que genera molt d’interès dins el col·lectiu. I per tant, malgrat les dificultats hem demostrat que l’enginyeria de la salut mou molts més enginyers dels que ens pensàvem. Ara toca aprofitar els propers mesos per tirar endavant algunes iniciatives aturades per la pandèmia... Però hem vist que ho hem encertat!

Creus que pot ser un filó per atraure més dones a l’enginyeria?

Totalment. No és dins la Comissió d’Enginyeria de la Salut però hem fet la Secció d’Enginyeria Biomèdica i la ràtio no és la del 20% de dones del col·legi sinó que s’acosta més al 50%. El sector salut atrau més dones, també enginyeres. Segurament si féssim un anàlisi de les persones enginyeres que es dediquen a la salut, hi ha un percentatge més alt. Hem de seguir avançant en aquesta línia i provablement, com més iniciatives fem, podrem també atraure en el futur més noies que vulguin estudiar enginyeria veient l’atractiu d’una sortida professional al món de la salut.