La intel·ligència artificial generativa ha accelerat l’escriptura de codi, però ha desplaçat el valor del desenvolupament cap a la definició del problema, l’arquitectura, les dades i la capacitat de portar una idea a producció. El repte ja no és fer més programari, sinó decidir quin programari cal fer, amb quines garanties i per a quin impacte.
Una aplicació es pot prototipar avui en dies o fins i tot en hores. Però el codi és només una peça d’un procés que inclou entendre una necessitat, definir un cas d’ús, integrar dades, validar la solució i mantenir-la. La IA ha reduït un coll d’ampolla, però també ha fet més evidents tots els altres.
La jornada "La IA està canviant el desenvolupament d’aplicacions. I ara què?", organitzada pels Enginyers Industrials de Catalunya, i moderada pel president del Grup de Treball d'Intel·ligència Artificial, Oriol Vilàs, ha confrontat les visions del fabricant de programari, la consultoria, l’empresa nativa d’IA i la companyia usuària. El debat ha anat més enllà de la promesa d’escriure codi més de pressa.
El codi s’ha accelerat, el desplegament continua sent exigent
Dayana Peraza, VP de Vendes i directora Territorial a Catalunya de Salesforce, ha parlat d’una revolució en què "està canviant tot moltíssim en molt poc temps". Els agents capaços d’executar tasques i coordinar-ne d’altres han passat a ocupar el centre del relat tecnològic. Tot i això, ha advertit que les empreses hi avancen "d’una manera molt més cauta i tranquil·la". Entre una novetat de mercat i un canvi efectiu hi ha processos, dades, responsabilitats i decisions que no s’automatitzen per si sols.
La distància entre la demostració i la producció també ha aparegut com un punt crític. La generació de codi permet fer tangible una idea i validar-la amb l’usuari, però no resol per si mateixa la seguretat, la integració amb sistemes existents, el control dels accessos ni la fiabilitat dels resultats. Per a Paula Navarro, Head of Operations & Delivery d’Omnios, el criteri per valorar el procés és que "el valor real d’un desenvolupament està en què s’utilitzi".
El valor es trasllada a l’arquitectura, les dades i la validació
La promesa de productivitat és real, però no equival a prescindir de l’enginyeria. Jesús Villagrasa, CTO de Costaisa, ha quantificat que el temps dedicat a generar codi es pot reduir de manera significativa segons la tecnologia i el tipus d’aplicació. Ha recordat que "fer una aplicació no és només fer codi, és l’anàlisi, és l’arquitectura, és la qualitat". Una interfície construïda amb llenguatge natural no substitueix qui ha de decidir com s’integrarà, quines dades utilitzarà o què passarà quan calgui modificar-la tres anys després.
Aquesta nova jerarquia ha reforçat el valor de la governança. Peraza ha situat entre les capacitats que diferenciaran els proveïdors el coneixement del negoci, la seguretat, la integritat de les dades i la comunicació entre agents. Les organitzacions han de saber quina informació poden exposar, qui n’és responsable i com evitar que una automatització amplifiqui un error existent.
Des de la perspectiva de l’empresa usuària, Francesc Catalan, CIO d’Almirall, ha descrit un canvi encara més profund, amb "gent que mai ha escrit una línia de codi generant codi per tota la companyia". Aquesta democratització amplia la capacitat de provar solucions i d’automatitzar tasques, però també obliga els equips de tecnologia a ordenar allò que abans controlaven de manera més centralitzada. El govern del programari, la documentació i el manteniment deixen de ser qüestions internes d’un departament per esdevenir una responsabilitat transversal.
Més productivitat no vol dir només abaratir
Si una part del codi es genera més de pressa, el pressupost d’un projecte hauria de baixar? La jornada ha apuntat una resposta menys lineal. Amb un pressupost ja aprovat, moltes empreses prefereixen obtenir "més funcionalitat" abans que simplement reduir-ne el cost, ha explicat Villagrasa. Solucions que no s’haurien justificat pel temps necessari poden passar a ser viables si un equip les construeix en poques setmanes.
En paral·lel, la IA ha elevat l’exigència de justificar per què cal cada iniciativa i quin retorn pot aportar. Catalan ha defensat que el valor no prové només d’automatitzar un procés tal com ja funcionava, sinó de redissenyar-lo. Això requereix especialistes que coneguin tant l’operació com les possibilitats de la tecnologia. Sense aquesta mirada, la IA pot accelerar una mala pràctica en lloc de transformar-la.
La mateixa lògica afecta les decisions de compra i desenvolupament. Les plataformes han d’obrir-se a integracions, nous agents i eines especialitzades, mentre que les empreses han de decidir quan convé adquirir una capacitat existent i quan té sentit construir-la. La facilitat per crear una primera solució ha reduït barreres d’entrada, però no ha eliminat la necessitat de garanties, processos d’auditoria i continuïtat tecnològica. Navarro ha advertit que "d’aquí tres o quatre anys no sé el que hi haurà, però no seran agents; serà una altra cosa, segur".
Del projecte d’IA al projecte amb IA
El debat ha dibuixat un horitzó en què la IA deixa de ser un objecte separat. Catalan ho ha formulat de manera directa, "encara estem fent projectes d’IA, i això s’acabarà d’aquí quatre dies". L’objectiu serà desenvolupar projectes que aportin valor de negoci i que incorporin IA quan sigui pertinent, de la mateixa manera que avui ningú no parla de "projectes d’internet" per descriure una aplicació empresarial.
Per a l’enginyeria del programari, el canvi no redueix el paper professional, sinó que el fa més exigent. Escriure codi continuarà sent necessari, però pesarà més saber formular preguntes, escollir una arquitectura, avaluar resultats, protegir les dades i assumir la responsabilitat de cada decisió automatitzada. Quan programar deixa de ser el problema, el repte passa a ser construir sistemes útils, fiables i sostenibles en un entorn que canvia a una velocitat inèdita.
El relleu que no es pot automatitzar
La IA pot eliminar part de les tasques amb què els perfils júnior aprenen, i això compromet el relleu dels equips. Francesc Catalan ha advertit que "si no invertim en júniors, al final, qui vindrà darrere?" i ha reconegut que "no sé què passarà amb la substitució dels sèniors per les noves generacions". El repte serà mantenir aquest aprenentatge amb més acompanyament i mentoria, perquè el talent jove aprengui a interpretar i decidir, no només a executar.
