Utilitzar biomarcadors de la imatge per al diagnòstic i la pràctica clínica. Això és la radiòmica, un nou paradigma en l’àmbit del diagnòstic per la imatge, que aprofita la intel·ligència artificial i el deep learning per fer un pas cap a una interpretació quantificable de les imatges analitzant dades no perceptibles per l’ull humà. L’Hospital Universitari de Bellvitge vol ser una referència en aquesta nova tècnica i ha aprofitat els avantatges de l’espai polivalent construït arran de la pandèmia per donar un nou ús a l’edifici i generar coneixement en aquest àmbit, però molt especialment, en l’àrea de la investigació en neurologia. És un projecte que combina la recerca i la innovació i, d’aquí, que el centre fa una aposta per treballar d’una manera diferent.
El projecte de radiòmica és un projecte de transformació digital que permet obtenir dades objectives i quantificables de la gran quantitat d’imatges mèdiques generades pels serveis de Medicina Nuclear i Radiologia – per veure amb molta precisió el que no capta l’ull-, explica Francesc Velarde, enginyer industrial, i director d’Infraestructures i Serveis Generals de la Gerència Territorial Metropolitana Sud de l´Institut Català de la Salut, on s´ubica l´Hospital Universitari de Bellvitge, en declaracions a Fulls d’Enginyeria. Està parcialment actiu per al diagnòstic tumoral i permetrà, precisament, avançar-se els diagnòstics i avançar cap a la medicina personalitzada i predictiva. La nova maquinària permet ser més precisos en els diagnòstics i disminuir l’error humà si.
Els biomarcadors s’integren amb dades clíniques i es correlacionen amb dades de salut que permeten analitzar-los gràcies a una plataforma tecnològica, però també per la col·laboració entre equip mèdic i professionals científics i tecnològics. Nahum Calvo, director Clínic Territorial de Diagnòstic per la imatge, explica que “hi ha elements que ens poden ajudar a predir el comportament d’una lesió”. És un projecte, diu Calvo, “pioner” per dos aspectes importants: el primer, que no va dirigit a una pregunta en concret sinó que té una “visió global”. El segon, que busca traslladar la investigació a la innovació i la usabilitat, i que, per tant, es busca una utilitat al coneixement que genera. Es podran tirar endavant uns 44 subprojectes de recerca i, tot i centrar-se en un inici al diagnòstic tumoral, també pot servir per a altres patologies com l’esclerosi múltiple o les malalties infeccioses.
D’hospital COVID, a centre de coneixement de neurologia
La transformació digital per al projecte de radiòmica inclou l’habilitació d’una sala que integra un TAC neurològic i un angiotac. El primer se situa a la zona central de Radiologia i el segon a la planta baixa de l’edifici que es va construir durant la pandèmia. Es preveu que l’angiotac es posi en marxa el setembre vinent i suposarà un salt endavant en l’atenció als pacients. Calvo assenyala que la sala té diversos avantatges com ara la millora del maneig del pacient amb ictus, ja que sense sortir del mateix espai, es podrà diagnosticar i fer el tractament intravascular. “És una millora assistencial importantíssima”, assegura Calvo, que recalca que aquest serà el primer angiògraf i TAC integrat destinat a un servei d’urgències a Europa.
L’Hospital Universitari de Bellvitge va ser un dels cinc hospitals on es va construir un espai polivalent en època de pandèmia. És l’anomenat edifici Delta que aquestes setmanes ultima els preparatius per incorporar noves funcionalitats. I és que tal com relata Velarde, la manera com es va construir aquest edifici està permetent canviar els usos i les funcions i convertir-lo, sense pràcticament intervenció, en un edifici destinat a àrea de coneixement de la neurologia i neurocirurgia, albergant també una ressonància magnètica, habitacions de semicrítics, rehabilitació i habitacions d´hospitalització. A més, esdevé la primera peça edificatòria de la futura ampliació de l´hospital.
Un canvi substancial per aconseguir aquests objectius, el 2020, va ser un treball multidisciplinari, amb noves tècniques i industrialització d’alt nivell. Per a la transformació dels espais, els equips s’han pogut beneficiar d’aquestes característiques i han adoptat la manera de pensar els espais. Així, des dels serveis d’enginyeria de l’hospital s’intenta donar resposta a les necessitats dels professionals abans de dissenyar o instal·lar qualsevol dispositiu. Inmaculada Bonilla, Coordinadora Assistencial de la Direcció Clínica Territorial de Diagnòstic per la Imatge, reconeix que a nivell tecnològic hi ha una “molt bona planificació” que afavoreix l’atenció al pacient.
Per la seva banda, Helena Chao, enginyera industrial de la Oficina Tècnica de Projectes de l´Hospital Universitari de Bellvitge, recalca que s’ha fet una transformació, en processos de treball, “cap al diàleg continu”. Reconeix que és una feina de col·laboració que genera “més satisfacció als professionals i als pacients perquè hi ha una explicació darrere”.
La intervenció, però, de les àrees d’enginyeria dels hospitals no acaba només amb aquest disseny i la seva posada en marxa sinó que continua amb el manteniment evolutiu al llarg del temps, vetllar pel seu bon funcionament, la neteja, la restauració i evitar que els equips quedin obsolets.
