El gas natural ha estat guanyant protagonisme els darrers mesos per l’augment de preu que ha anat experimentant i que s’ha agreujat amb el conflicte entre Rússia i Ucraïna. En aquest context, el president de Naturgy, Francisco Reynés, defensa que no se’n pot prescindir, del gas, ni com a matèria primera per a la indústria ni com a font d’energia. Així s’ha manifestat en una conferència organitzada per Enginyers Industrials de Catalunya, on ha reconegut que la gran volatilitat en el preu del cas afectarà la competitivitat d’empreses i indústria. En una entrevista a Fulls d’Enginyeria, repassa els aspectes més destacats del full de ruta de la companyia amb la vista posada a la descarbonització.
Com valoreu des de Naturgy l’escenari volàtil en els preus de l’energia que s’ha agreujat amb la guerra a Ucraïna?
Crec que en aquest moment estem vivint el moment de més volatilitat de preus de l’energia i les matèries primes en general que hem viscut els darrers dos decennis, com a mínim. Això està afectant el preu de l’energia sobretot a través del preu del gas i aquest efecte té dos orígens, un especulatiu, com tots els efectes de les matèries primeres, i un segon, la invasió d’Ucraïna tenint en compte que Rússia és el principal subministrador de gas a Europa. Com afecta al món de l’electricitat és una derivada que el sistema marginalista de fixació de preus de l’electricitat, el preu del gas i els preus dels drets de CO2 són els dos principals costos variables que directament influeixen en la marginalitat del preu de l’electricitat. Què veiem? Dues coses. Que la volatilitat dependrà molt d’aquesta inestabilitat sociopolítica i que en qualsevol cas, el nivell de preu que queden estabilitzades a mitjà termini és superior al que teníem des de fa uns anys. Per tant, quedarà un romanent del cost de l’energia per sobre del cost habitual. Això té una solució a mitjà termini, les energies renovables com a amortidor d’uns costos variables més elevats però òbviament això requereix cert temps de desenvolupament i necessita una tecnologia de suport que nosaltres creiem que han de ser les turbines de gas, perquè poden posar-se en marxa i aturar-se de forma ràpida i poden amortitzar els pics i les valls de la generació renovable. Perquè per definició, la generació renovable és intermitent, no és constant.
Per tant, aquest és el paper que ha de jugar ara i en un futur més immediat el gas?
El gas té molts papers a jugar. El gas no és només el gas natural, en poden ser d’altres. I la nostra aposta anar substituint paulatinament el gas natural per gasos d’origen renovable que són molt més compatibles amb els objectius de medi ambient i al mateix temps no fan un canvi en la matriu energètica actual que suporta o pot suportar les famílies o consumidors espanyols. També hi ha una part rellevant que és que s'ha de tenir en compte que hi ha molts processos industrials on el gas no només forma part de l’equació energètica sinó també de la matèria prima. Apostem perquè el gas es vagi descarbonitzant i els gasos renovables vagin substituint els gasos d’origen fòssil.
És el que comentava en la seva conferència d’Enginyers Industrials de Catalunya, que s’ha de ser més ambiciós...
Jo crec que el full de ruta del gas renovable podia ser més ambiciós, requereix més inversions però augmenta les possibilitats que la flexibilitat del gas formi part de la qüestió energètica.
Considera que és imprescindible per la recuperació econòmica d’Europa, el gas?
Més que això per l’existència d’una matriu energètica que no suposi haver de decidir entre una cosa i una altra. La matriu energètica contempla el gas com una part important de la seva raó de subministrament. Prescindir del gas significa posar en risc el subministrament estable d’energia.
Els governs són conscients d’aquesta dependència tan gran amb els objectius que s’han fixat?
Estic segur que els objectius energètics estan ben pensats. El tema és que cada país una matriu energètica diferent i han de ser compatibles amb uns objectius que parteixen de punts de sortida diferents. Tenint en compte aquesta situació, òbviament, la sensibilitat de cadascun dels governs va més a prop del tipus de mixt energètic que té cadascú. França és més nuclear, Alemanya és més carbó, Espanya és un mixt, Itàlia de cicles combinats...
Una de les crítiques de la seva intervenció és la manca de política energètica comuna. Com hauria de ser?
És molt difícil perquè els orígens dels mix energètics són diferents. S’hauria de fer un full de ruta a més llarg termini i després buscar les fonts de transició de cadascun dels països partint d’orígens reals. Jo crec que això costarà.
Quins reptes teniu a Naturgy per als propers anys amb aquesta situació que s’està donant ara?
Naturgy té com a objectiu estratègic apostar per tres vectors. Reforçar les seves xarxes de distribució de gas i electricitat i digitalitzar-les i adaptar-les a una nova situació amb l’entorn. Impulsar les inversions amb energies renovables de generació tant fotovoltaica com eòlica, i el motiu és canviar el mixt energètic que està massa decantat per les turbines de gas i passar-lo a les fonts de generació renovable, i la tercera és el talent jove, el talent del nostre equip que ha d’estar preparat per un món de l’energia més canviant i més ràpid
I què s’ha de fer per aconseguir-ho?
El primer adaptar inversions, adaptar les formes d’entendre el negoci, adaptar les equacions de risc benefici, adaptar els balanços, les estructures de capital... Jo crec que hem deixat enrere definitivament un món energètic que era d’un mar amb calma i ara estarem sempre amb onades més altes o més baixes.
