Té 36 anys i ja ha complert el somni de treballar a la Fórmula 1 i a Ferrari. L’escuderia italiana el va anar a buscar després d’haver treballat per Force India i Tesla. Des de fa dos anys i mig, Ricard Aiguabella (Roses, 1986) exerceix, doncs, d’enginyer d’aerodinàmica de nous conceptes on tot enginyer de motorsport voldria treballar. Ho fa en una posició molt creativa, diu, però també exigent perquè “el nivell competitiu dels enginyers és molt alt” i requereix “estar sempre a punt per rendir al 100%”. En una entrevista a Fulls d’Enginyeria en el marc de la presentació de la Ferrari F1 Engineering Academy organitzada per Enginyers Industrials de Catalunya i la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) a l'ETSEIB, Aiguabella explica com ha assolit aquesta fita i encoratja als ara estudiants sobretot a aprendre anglès perquè la llengua és l’únic desavantatge que creu que es poden trobar els enginyers catalans. “Els enginyers anglesos no són millors que nosaltres”, assegura.

Com has arribat a Ferrari?

Vaig estudiar a l’ETSEIB, Enginyeria Industrial, la de cinc anys, que ara ja no existeix. Després vaig anar al País Basc, a fer un màster. Tenien un projecte d’equip de Fórmula 1, i m’hi vaig sumar, però va tancar a final d’any. Des d’allà, però, em van donar una de les beques Fernando Alonso, per anar a estudiar a Oxford enginyeria de Motorsport. Un cop es va acabar, ja vaig tenir ofertes de diversos equips i vaig anar a Force India, l’actual Aston Martin. M’hi vaig passar cinc anys i mig. Aleshores vaig voler un canvi d’aires i me’n vaig anar a Tesla, als EUA, un parell d’anys. Treballava a un centre on exenginyers de F1 anaven a desenvolupar els nous Tesla. I aleshores, em van cridar de Ferrari, fa dos anys i mig.

Et van venir a buscar?

Sí, potser he de dir que em van proposar anar allà sense fer cap entrevista tècnica, que és força inusual per un enginyer, que senzillament et diguin ‘t’agradaria venir aquí? La feina és aquesta. I era una feina molt creativa. Jo soc enginyer d’aerodinàmica de nous conceptes, i nous conceptes significa ser molt creatiu perquè crees coses noves. Em van dir: "si t’agradaria fer aquesta feina, ens agradaria que vinguessis".

Per tant, la trajectòria que portaves els va agradar...

La idea era sempre ser enginyer d’aerodinàmica. I aquí buscaven un enginyer amb un punt de vista diferent i Tesla, amb Elon Musk, fa molt currículum. M’imagino que això és el que van pensar, que podia aportar un punt de vista diferent. I suposo que per aquest motiu em van contactar.

I quin balanç en fas?

Amb molta feina, però molt positiu, professionalment. Vaig arribar en moment que l’equip patia una mica i vam quedar sisens del campionat. L’any següent vam millorar molt i vam quedar tercers i aquest, ja estem lluitant pel campionat. Per tant, ha estat una trajectòria ascendent fantàstica, la dels darrers dos anys i mig. I la meva gran feina era preparar el cotxe d’aquest any perquè es canviava la normativa. Aquest era el meu projecte directe i ha funcionat molt bé, per tant, estic molt content.

Amb una feina tan exigent, imagino que hi ha renúncies, no?

Sí, és clar. Des del punt de vista personal és dur perquè són moltes hores de treball i el nivell competitiu dels enginyers és molt alt. I tu has d’estar sempre al nivell. No et pots presentar estant cansat. Has d’estar sempre a punt per rendir al 100%. Perquè saps que la resta d’enginyers lluiten per posar millores al cotxe i si les teves no estan al nivell de la resta, no les tindran en compte. Per tant, sempre al 100%. Com que tothom és apassionat, tothom treballa més hores del que toca. I es nota perquè acabes treballant vespres i caps de setmana. La feina és converteix en la feina i el teu hobby, alhora. Tot el temps que tindries per a les aficions, el dediques també a treballar.

És molt competitiu?

Sí, perquè tots els enginyers volen anar a Ferrari i acaben tenint els millors que poden trobar. El nivell és molt més alt que a la resta de feines que he tingut.

Si haguessis de dir una part que no t’agrada d’aquesta feina?

(Respira). És que a mi la feina m’agrada molt. Però jo diria, potser, la càrrega de treball i la implicació personal que has de tenir. Curiosament, la gent té dies de vacances i no els utilitza ningú perquè la gent vol treballar. Ara que lluitem pel campionat, tothom vol estar treballant per fer que Ferrari guanyi. Això comporta sacrifici personal. A vegades és dur, però nosaltres ho fem bastant a gust.

En general, els qui us dediqueu al motorsport dieu que es porta a la sang. El teu cas és així, també?

A la meva família no hi havia ningú que li interessés el motorsport, però a mi des de petit sempre m’havien agradat els cotxes, i potser des dels deu anys seguia la F1. I des que vaig començar a seguir-ho no m’he perdut gairebé cap cursa, diria que des que TV3va començar a retransmetre-ho. Sempre he estat enganxat.

T’imaginaves arribar on has arribat?

Arribar a la fórmula 1 era el primer somni que tot i saber que era difícil, podia passar. I el segon somni era arribar a Ferrari. Tothom hi vol arribar i em semblava impossible. Quan vaig marxar als EUA vaig pensar que ja no seria possible. Al cap d’un parell d’anys vaig rumiar si tornar a Europa a la F1 o no, i entre d’altres, Ferrari em va oferir la feina.

Has pogut complir tots els somnis, doncs?

Sí, estic content perquè tots els somnis que tenia se m’han complet. El darrer que tinc és guanyar el campionat del món, però de moment aquest any va bé.

A tots els nois i noies que estan als equips de motorsport de les universitats, què els diries?

Que el secret és treballar molt i molt dur, posar totes les hores que es puguin i dedicar tota la passió a aquest objectiu. I que si vols treballar a la Fórmula 1, s'ha de marxar a Anglaterra per dominar l'anglès, a viure allà i que els equips et tinguin a l’abast perquè si et volen entrevistar, estigues disponible. També agafar experiència professional en alguna empresa. Aquesta és la millor plataforma, que vegin que tens experiència professional a l’estranger amb un idioma que no és el teu. Si no, la preferència sempre serà per un enginyer britànic perquè per llengua, visats, etc. és molt més senzill. Un enginyer català hauria d’intentar superar aquest avantatge.

Per què l’únic escull és la llengua?

A nivell de formació universitària, la meva experiència, de l’ETSEIB, és fantàstica. Els enginyers anglesos no són millors que nosaltres, al contrari. Jo vaig fer la carrera de cinc anys I he comprovat que el nivell és molt alt. L’única raó per la qual algú pot pensar que no tenim el mateix nivell, és la llengua. L’educació en matemàtiques, física o mecànica és igual que la seva. Sens dubte. I molts enginyers britànics ho saben i contractes enginyers catalans perquè estem molt ben formats.