Treballa des que estudiava el Grau en Tecnologies Industrials i, segurament per això, ja no ho ha deixat de fer, malgrat escollir també cursar el Màster. Sílvia Armengol (Sant Cugat del Vallès, 2000) reconeix que és un esforç perquè, entre altres, va haver de compaginar assignatures, amb el Treball de Final de Grau tot just sortint de la pandèmia. De fet, les classes telemàtiques la van ajudar a poder-ho fer tot i amb resultats excel·lents i setmanes enrere va recollir el Premi al Millor Expedient Acadèmic que lliura Enginyers Industrials de Catalunya a l’acte de graduació de l’ESEIAAT. Hem volgut parlar amb ella per saber com encara el futur després d’un inici de carrera tan prometedor.

El juliol passat vas acabar el màster a l’ESEIAAT, però tu ja treballaves abans...

Sí, a Sener, una enginyeria molt gran que entre molts altres àmbits treballa en infraestructures. Jo estic al Departament d’instal·lacions MEP i estic especialitzada, concretament, en les instal·lacions de climatització i ventilació. I això que quan vaig començar, a principis de 4t de Grau, encara no en tenia nocions bàsiques, però ho vaig anar aprenent.

T'esperaves acabar sent el millor expedient quan vas començar?

Almenys al màster sabia que es donava aquest premi, que durant el Grau, no! Potser haver agafat la dinàmica de treballar i estudiar, em va permetre estudiar millor. Sempre he pensat que la capacitat de tots els estudiants d’enginyeria és exponencial, de manera que vas agafant aptituds per estudiar millor.

M'imagino que és una satisfacció, després de l'esforç que en el teu cas és extra.

La veritat és que sí. Em va servir com una combinació de tota l’etapa viscuda a la UPC i a l’ESEIAAT. Doble satisfacció per haver sentit també, que havia complert amb molt èxit el meu objectiu que era ser enginyera industrial amb màster.

Per què vas triar enginyeria industrial?

De petita volia ser inventora. Llavors no coneixia les carreres, clar; parlo de Primària. I no penses de bones a primera en una enginyeria, però tot això em va ajudar a triar la carrera. Sempre he tingut força curiositat. Sovint feia els meus dibuixos amb els meus invents, però sense pensar en tecnologia. Era força imaginativa. A banda, sempre m’han agradat les matemàtiques i la ciència, i se m’han donat bé. No va ser fins a l’ESO que vaig pensar que enginyera industrial era una molt bona opció. I per què industrial? Doncs perquè sé que pots aprendre a fer de tot i després agafar el camí que t’interessa per a l’experiència laboral. La meva germana també havia escollit industrials i m’hi va portar. Creia que la meva ambició i curiositat podia encaixar.

I de la manera que parles, imagino que ha complert les teves expectatives?

Sí. Sempre en vaig estar bastant segura que ho volia estudiar. Era la meva primera opció, però, d’aquí a deu anys, qui sap el que seré, no? Ara sí que puc dir que l’he encertada i que veig que aquesta professió és la meva. Estic molt contenta.

Com t’imagines el futur?

A Sener veig que encara tinc recorregut. He passat d’estudiant en pràctiques a enginyera júnior i he anat guanyant responsabilitats. I el camp que treballo és tan ampli! M’agradaria seguir en aquest sector, sí. És difícil dir que tota la vida estaré a la mateixa empresa, però ara estic contenta i còmoda. Estic oberta a canvis com anar a l’estranger, tot i que aquí ja faig feina en projectes internacionals i a anar on em porti la vida.

Sempre que entrevist noies enginyeres els pregunto va és estudiar enginyeria en un entorn masculinitzat. Ha canviat en els sis anys que has estat a la universitat?

Sí, ha canviat. He vist una gran evolució des del primer any de Gran fins a l’últim de màster en la quantitat de noies que hi havia al grup. De 100 vam començar que érem 10 o 15 com a molt. I al final, crec que un 30%. És molt motivador veure com s’incrementa el nombre de noies que volen estudiar enginyeria, la veritat. Som igual de capaces i podem fer grans contribucions. Jo no m’he trobat amb grans dificultats, ni per companys ni professors. Tinc la impressió que sempre m’han tractat com un igual. Potser és que ja anava mentalitzada que seríem molts més nois. Crec que com més diversitat, més riquesa.

Què creus que falta per convèncer les noies?

Suposo que més promoció a través de xerrades per exemple, de gent propera. Seria una manera d’obrir camí, des de la universitat, , però també des de les empreses. Tot i que moltes ja ho fan. Jo mateixa estic dins un programa de formació de joves i una sessió va ser precisament per promoure aquesta participació de les dones al sector de l’enginyeria, la ciència i la tecnologia.