Una visió global d'iniciatives smart a les ciutats
El reguitzell de ciutats d’arreu del món que han engegat iniciatives per ser intel·ligents i gestionar els recursos i els consums d’una manera més eficient és molt gran. Ja l’any 2011, segons l’informe de la Direcció General de Polítiques Internes del Parlament Europeu de 2014 (Mapping Smart Cities in the EU), 240 de les 468 ciutats de menys de 100.000 habitants de la Unió Europea es podien considerar intel·ligents. El repte tecnològic es revela, doncs, molt divers i engrescador.
En quin tipus de projectes smart city (vegeu en aquest reportatge la definició de smart city d’AENOR oficialment acceptada a Espanya) és susceptible d’implementar-se la tecnologia? Seguint l’esmentat informe europeu, es considera que una ciutat és intel·ligent si té, com a mínim, una iniciativa que tracti una o més de les següents característiques: Smart Economy, Smart People, Smart Mobility, Smart Environment, Smart Governance i Smart Living. En conseqüència, són aquests els àmbits on l’enginyeria té per endavant el repte de plantejar i implementar totes les seves capacitats.
Un cop situat el marc europeu, com planteja Espanya l’estratègia d’implementació i desenvolupament de ciutats intel·ligents? El Plan Nacional de Ciudades Inteligentes (en la versió del mes de març d’enguany) “reforça la vocació industrial d’aquestes polítiques i persegueix augmentar l’aportació del sector industrial involucrat en aquests projectes al PIB; potenciant el creixement d’aquest subsector industrial, la mida de les seves empreses i la seva capacitat d’exportació. Per a això, promourà implantacions en àrees noves que formen part del nucli de necessitats estables a satisfer”. Per assolir-ho, proposa “un conjunt de noves mesures que suposaran la movilització d’un volum de recursos proper als 153 milions d’euros”.
Els objectius de l’esmentat pla són: augment de l’aportació de les TIC al PIB del sector industrial; millora de l’eficàcia i l’eficiència de les entitats locals en la prestació dels serveis públics a través de l’ús de les TIC; governança del sistema de ciutats intel·ligents, i estandardització, regulació i normativa. Per tant, sector industrial, servei públic i TIC s’erigeixen com tres dels eixos d’aquesta proposta. Mostrem algunes de les experiències amb aquest còctel.
Experiències a Catalunya
A Catalunya podem trobar exemples d’iniciatives smart cities en diferents tipologies de ciutats, tant grans urbs (Barcelona) com ciutats mitjanes (Sabadell).
Barcelona compta amb una àmplia cartera de serveis smart amb component tecnològic al servei dels ciutadans. Veiem-ne alguns. L’open data posa la informació pública de la ciutat a l’abast de tothom. Per exemple, l’app App&Town guia l’usuari per les rutes més òptimes des d’un punt d’origen fins a un punt de destinació utilitzant el transport metropolità de Barcelona.
Els semàfors intel·ligents constitueixen una altra de les solucions implementades. Incorporen corredors verds per als vehicles de bombers i també so per a les persones invidents: es tracta d’un petit comandament que en accionar-lo quan s’arriba al semàfor, fa que aquest s’activi en versió àudio i emeti un so en el moment en què es posa en verd i que es manté només durant uns minuts, els necessaris perquè la persona hagi creuat el carrer.
Finalment, podem ressaltar la smartquesina, la parada d'autobús interactiva, intel·ligent i sostenible equipada amb tecnologies avançades per tal de millorar l'experiència dels usuaris. Està equipada amb connexió Wi-Fi, punt de descàrrega de les aplicacions municipals a través de Barcelona Contactless (tecnologies QR i NFC), una pantallà tàctil amb aplicacions útils per desplaçar-se i conèixer la ciutat, així com una altra pantalla digital que informa del temps d'espera per a l'arribada de l'autobús i que compta amb ports USB per carregar els mòbils.
Malgrat tot, i encara que no ho pugui semblar a simple vista, les smart cities també desenvolupen accions sota terra. De fet, la Ciutat Comtal n’és un exemple mundial. El seu clavegueram el gestiona l’àrea de Medi Ambient de FCC i esdevé un cas paradigmàtic de smart services. Aquesta iniciativa implementa solucions basades en l’eficiència i la tecnologia, com ara l’ús de drons i robots per realitzar tasques d’inspecció del clavegueram i detectar taques en les aigües litorals, realitzar les feines més difícils o en llocs de complicat accés. Així mateix, sensors d’ultrasò desenvolupats per la Universitat Politècnica de Catalunya mesuren el gruix dels sediments i un software de reconeixement de veu s’aplica al servei d’inspecció.
A més, els operaris de FCC utilitzen una flota de vehicles elèctrics en la seva feina diària.
Sabadell
Per la seva part, Sabadell ha desenvolupat fins ara diverses activitats incloses en les ciutats intel·ligents. Podem anomenar la substitució de l’enllumenat exterior pel LED, la recollida pneumàtica de residus i la primera fase d’implementació de la central de control de trànsit.
En l’actualitat, la ciutat vallesana participa en el projecte europeu District of the Future (DoF). L’objectiu d’aquesta acció smart, que finalitza el mes de novembre de 2016, és generar una plataforma de gestió de dades per optimitzar la gestió energètica d’un districte de la ciutat. El projecte s’està desenvolupant amb els nodes FI-WARE (Future Internet Core Platform), la majoria dels components (generic enablers) dels quals s’estan testant en la infraestructura europea FIWAT desplegada per RedIRIS.
Cal recordar que amb FI-WARE també s’ha desenvolupat la plataforma VLCi, aplicada a la ciutat de València, en un projecte liderat per Telefónica.
En el cas de Sabadell, la prova pilot del projecte DoF ha consistit en el control del consum i la producció d’energia en tres instal·lacions de la ciutat. La primera, un edifici d’habitatges socials, on es monitoren 31 habitatges. La seva font d’energia arriba a través d’una bomba de calor amb l’intercanvi geotèrmic d’alta eficiència i ACS (aigua calenta sanitària) de producció per mitjà de bombes geotèrmiques amb intercanvi directe de producció de fred durant l’estiu.
La segona i la tercera instal·lacions són municipals. D’una banda, Can Marcet, un edifici d’oficines i seu de la Policia Local, que utilitza l’energia geotèrmica. De l’altra, Can Llong, edifici destinat a la recollida central pneumàtica que compta amb panells fotovoltaics a la façana.
Com a exemple de smart services, DoF fa servir, doncs, les TIC per “recopilar, registrar i controlar les dades d’energia i dur-les a la plataforma FI-Ware. Aquesta analitzarà els patrons d’energia en cada districte de la ciutat i permetrà predir-ne el consum, monitorar la demanda i l’oferta d’energia. També proporcionarà un sistema basat en estàndards, per tal que tant les autoritats públiques com els ciutadans puguin prendre decisions amb la finalitat d’optimitzar els consums”.
El projecte es desenvolupa per mitjà d’un consorci format per onze socis europeus de quatre països diferents (Espanya, França, Finlàndia i el Regne Unit), entre els quals es troben Telefónica, com a líder i coordinador; diferents socis tecnològics com Everis, IDP, Exeleria, Edenway, VTT, Fortum i Dalkia, i tres ciutats demostratives: Sabadell, Corby (Regne Unit) i Orleans (França).
Definició de smart city
El Grup Tècnic de Normalització 178 d’AENOR (AEN/CTN 178/SC2/GT1 N 003) defineix una smart city de la següent manera:
“Ciudad inteligente (Smart City) es la visión holística de una ciudad que aplica las TIC para la mejora de la calidad de vida y la accesibilidad de sus habitantes y asegura un desarrollo sostenible económico, social y ambiental en mejora permanente. Una ciudad inteligente permite a los ciudadanos interactuar con ella de forma multidisciplinar y se adapta en tiempo real a sus necesidades, de forma eficiente en calidad y costes, ofreciendo datos abiertos, soluciones y servicios orientados a los ciudadanos como personas, para resolver los efectos del crecimiento de las ciudades, en ámbitos públicos y privados, a través de la integración innovadora de infraestructuras con sistemas de gestión inteligente.”
TEXT: REDACCIÓ // FOTOGRAFIA: IMATGE D'ARXIU