120 anys d’enginyeria al cim del Tibidabo

Per tots és sabut que Barcelona sempre ha estat considerada com un ‘parc temàtic’ en sí mateixa, un fet que de vegades s’ha utilitzat de forma pejorativa malgrat que moltes capitals desitjarien poder tenir la mateixa capacitat d’atracció i interès.

És ben cert que Barcelona ha estat sempre una ciutat que ha ofert moltes possibilitats d’entreteniment als seus ciutadans a totes les èpoques de la història. I és que molt poques ciutats al món tenen al seu “currículum” haver estat la seu de nou parcs d’atraccions urbans al llarg de la seva història. El Parc d’Atraccions del Tibidabo forma part d’aquesta llista i és l’únic supervivent que queda a dia d’avui d’un llarg segle d’alts i baixos en tots els sentits. No és habitual que un parc d’atraccions aconsegueixi sobreviure èpoques tan compulses de la història com les del darrer segle a casa nostra.

Aquest any se celebren 120 anys des de l’obertura del parc als visitants, un 29 d’octubre de 1901. Es tracta del segon parc d’atraccions més antic d’Europa i un dels més antics del món. El primer és Bakken a Dinamarca, encara en operació. La història del Parc d’Atraccions del Tibidabo és tan extensa que toca de refiló molts altres temes importants als quals hi dedicarem altres articles específicament, com el desaparegut Parc d’atraccions de Montjuic.

L’origen del Parc d’Atraccions del Tibidabo es remunta al 1901, quan el Dr. Andreu, un reconegut farmacèutic que havia fet fortuna amb les seves famoses pastilles contra la tos, entre d’altres, havia dirigit els seus objectius cap al negoci immobiliari i urbanístic a la ciutat. Amb l’ajuda de fortes pressions polítiques va iniciar l’adquisició d’una gran finca (que s’estenia des del que avui és el passeig de Sant Gervasi fins al cim del Tibidabo) i va engegar una promoció urbanística d'habitatges d’alta qualitat a la muntanya de Collserola, tant a la part baixa com posteriorment a la part alta.

El primer funicular de l’estat espanyol

L’enginyer Bonaventura Roig i Queralt, inspirat en els funiculars suïssos, va ser l’encarregat del projecte del Funicular del Tibidabo, que es convertiria en la primera gran atracció del Parc d'atraccions i en el primer funicular de l’Estat Espanyol, atès el caràcter innovador a l'època d'aquest singular mitjà de transport. Les primeres carrosseries del Funicular eren de fusta, construïdes pels tallers Estrada de Sarrià, i disposaven de cinc compartiments repartits entre les classes preferent i general, amb una capacitat màxima de 80 persones. El trajecte del Funicular té una longitud de 1.130 metres, un desnivell de 275 metres entre l'estació inferior i la superior i una capacitat actual de 252 persones.

Des del 1901 fins a l'actualitat, el Funicular, que ha transportat a milers de persones d'arreu del món fins al cim del Tibidabo, ha estat remodelat en diverses ocasions. Una de les més destacades va ser el 1958 en què les carrosseries de fusta es van substituir per carrosseries metàl·liques. A la darrera remodelació es va inaugurar “La Cuca de Llum”, un modern funicular fabricat per l’empresa italiana líder al sector “Leitner Ropeways”. A Fulls d'Enginyeria, vam explicar la seva posada en marxa, l'estiu passat, en aquest reportatge.

cuca de llum

Atraccions icòniques creades per enginyers

L’enginyer militar Marià Rubió i Bellver va exercir el càrrec d’enginyer cap de la societat del Tibidabo, realitzant importants projectes com l’atracció Ferrocarril Aeri inaugurat l’any 1915, construït íntegrament per empreses locals sense cap participació estrangera. Va ser la segona gran atracció després del funicular i volia emular el ferrocarril volant de la ciutat de Wuppertal, Alemanya operatiu des de 1901. Els vagons es desplaçaven per sota del carril de 400m de longitud oferint als viatgers unes vistes espectaculars de la ciutat de Barcelona i travessant túnels i grutes excavats directament a la muntanya, on es podien veure diorames i efectes sonors. Inicialment, a cada vehicle hi havia un “conductor” que ajudava a recrear el concepte de “ferrocarril” i aportava confort als visitants.

embruixabruixes

 

L’atracció ha estat remodelada en diverses ocasions fins anomenar-se “L’Embruixabruixes” actualment. Com a curiositat, durant la remodelació dels anys 90, els vehicles van ser substituïts per uns de nous fabricats per Intamin, una de les actuals empreses líders al sector de les muntanyes russes, creadora de muntanyes russes de rècord com Red Force a Ferrari Land (Portaventura World) que actualment és la més alta d’Europa.

Museu d'Autòmats: un rescat 'in extremis' desitjat per Disney

A banda de les atraccions més espectaculars, el parc va anar creixent oferint múltiples oportunitats d’entreteniment als visitants. Era molt habitual a les estacions de la ciutat trobar uns petits autòmats que funcionaven mecànicament amb una moneda i t’obsequiaven amb una xocolatina, etc.... Al Tibidabo n’hi havia diversos que estaven repartits per tot el parc, però la decadència d’aquestes figures animades va accelerar la seva retirada als magatzems, on van quedar oblidades durant molts anys, fins que al 1984 els tècnics del parc van decidir recuperar-les i exposar-les juntes a l’antic teatre dels treballadors, just a sota de l’Avió.

autòmats

 

L’actual Museu d'Autòmats consta de més de 40 peces d’alt valor històric, de les quals unes 12 són maquetes parcs d’atraccions antics. La peça més antiga del museu data de 1880 i la més recent es va comprar el 2005. Es diu que Disney va voler adquirir la col·lecció amb un xec en blanc, que Tibidabo (no sabem si per sort o per desgràcia) va rebutjar....

El Museu d'Autòmats, malgrat la seva senzillesa, és el reflex de més d’un segle d’història de la ciutat de Barcelona i de la identitat pròpia que Tibidabo va tenir i que va servir de referència de parcs d’atraccions icònics com Tivoli Gardens a Dinamarca, Efteling als Països Baixos o els mateixos parcs de Disney.

La Talaia a 552m sobre Barcelona

Amb l’objectiu de competir amb altres parcs d’atraccions urbans de Barcelona com el Saturno Park (situat a la Ciutadella) que disposava d’atraccions més espectaculars, Tibidabo va inaugurar l’any 1921 la “Gran Palanca Mecànica del Tibidabo”, actualment coneguda com La Talaia. Es tracta d’una atracció panoràmica que s’eleva a 50 metres d’altura (552m sobre el nivell del mar) i que oferia una vistes de vertigen amb les que els altres parcs no podien competir. Com a curiositat, durant l’època se li havia atribuït propietats curatives i es deia que els nens malalts de tos ferina es curaven si estaven unes hores a dalt de tot...

Originalment la seva capacitat era de 10 persones per góndola i en l’actualitat té un màxim de 6 persones per gòndola i disposa de múltiples sensors i sistemes de seguretat (detecció d’inclinació de la góndola, detecció de portes obertes, etc...). Sorprenentment, cap fabricant d’atraccions ha copiat el concepte i 100 anys després La Talaia segueix sent una atracció única al món, afavorida òbviament per la seva bona localització al cim de la muntanya.

talaia

L’avió, una atracció única al món

El 23 de setembre de 1928, just un dia abans de les festes de La Mercè, L’Avió va realitzar el seu primer vol. Es va dissenyar a escala real una rèplica quasi idèntica del trimotor alemany Rohrbach Roland III, que la companyia Iberia havia posat en funcionament el 14 de desembre de 1927 en el servei regular entre l’Aeroport del Prat i el de Carabanchel a Madrid. L'única gran diferència respecte el model real era que s’havia passat de tres motors de combustió BMW IV (dos a les ales i un al front) per un sol motor elèctric frontal, eliminant els motors a les ales que podien passar molt a prop de la zona de càrrega de l’atracció i resultar perillosos.

avio tibidabo

 

L’avió original era de fusta amb fusellatge de zinc i les ales de roba. Al seu interior, amb capacitat per a deu passatgers, disposa d’un compartiment d’equipatges, estació radiotelefònica (original de 1933 que encara es conserva a l’interior de la nau), reflectors i fins i tot un lavabo. En total es van crear a Alemanya divuit avions reals, dels quals tres van ser utilitzats per Iberia. En aquells temps molt poques persones podien gaudir del plaer de volar degut a les limitacions econòmiques que existien. Volar a Madrid l’any 1927 en una de les deu butaques del Roland costava 166 pessetes (1€) en front de les 4.900 pessetes (29€) que costava comprar-se un cotxe Ford.

Construït als Tallers Estrada de Sarrià i projectat per l’enginyer Fath sota la direcció de Marià Rubió, l’avió es va instal·lar suspès d’un braç que girava sobre una torre grua fixada sobre l’edifici de l’antic Saló de Festes (actual Museu d'Autòmats). El braç sobresurt 15m més enllà de la barana de la terrassa-mirador i 7m per sobre, i fa un moviment circular de 20m de diàmetre. La velocitat aproximada és de 8m/s, que correspon amb una volta cada 15 segons. El primer disseny era de color groc, com l’avió original, tot i que amb posterior reformes es va adoptar el color blau i finalment l’actual vermell que dóna identitat corporativa al parc.

avio tibidabo detallAl seu moment es va vendre l’atracció com un “simulador de vol” i és que en realitat, el moviment de l’avioneta ve degut exclusivament per la força que genera l’hèlix (un motor elèctric d’uns 12KW a un règim de 750rpm aprox.) i no per cap altre tipus de tracció mecànica. És a dir, que l’operativa de l’atracció depèn totalment de l’habilitat de l’operador. Mitjançant un comandament amb sis posicions per direcció (endavant i endarrere), ha d’operar l’atracció de forma manual a cada cicle i ha de preveure quan ha d’accelerar i quan ha de baixar la velocitat de l’hèlice per no sobrepassar-se del punt d’aturada, on es bloqueja mitjançant un sistema de fricció. L’atracció també està altament condicionada per les condicions climatològiques i es pot bloquejar en cas de forts vents.

Com amb el cas de La Talaia, aquesta atracció està feta 100% a mida del parc, utilitzant els espais i localització. La idea creativa és totalment única i avui en dia tampoc ha estat copiada per cap fabricant d’atraccions ni existeix cap instal·lació similar al món, fet que aporta un alt valor històric i tècnic a l’atracció. El creador de Tibidabo, el Dr. Andreu, va morir 9 dies després de la inauguració de l’Avió havent viscut el creixement i esplendor dels inicis del parc.

Normatives actuals de disseny d’atraccions

Aquestes atraccions icòniques del parc d’atraccions van ser dissenyades fa més d’un segle quan no existia cap normativa de disseny d’aquest tipus d’instal·lacions. Actualment existeixen diferents normatives al món com la ISO17842, o normatives pròpies com la ASTM F24 als Estats Units, la CG8408 a China o la AS3533 a Austràlia.

La EN13814 és la primera normativa europea per disseny d’atraccions que es va crear l’any 2004 després de 16 anys de desenvolupament i també incloïa disseny de carpes i escenaris. La versió més recent, de 2019, està dividida en tres grans blocs: 1) disseny i fabricació, 2) operació i manteniment i 3) inspecció de les instal·lacions.

L’avaluació de riscos i els efectes biomecànics sobre els passatgers formen part important a la nova normativa. La part de disseny de carpes i estructures temporals ha quedat separada a la normativa EN13782.

Actualment, qualsevol atracció de nova construcció que s’instal·li tant en un parc d’atraccions com en una fira hauria de complir la versió més recent de la normativa EN13814 (actualment la versió 2019) malgrat no ser encara d’obligat compliment a l’Estat Espanyol.

Els enginyers d’aleshores van haver d’utilitzar tecnologia existent en altres indústries per crear aquestes atraccions úniques, normalment la militar o aeronàutica. A dia d’avui els estàndards de qualitat i manteniment en el disseny de les atraccions són molt alts i tenen un llarg recorregut. De cara a la revisió de les atraccions que no estan dissenyades respecte estàndards actuals, Enginyers Industrials de Barcelona col·labora amb Tibidabo per a la revisió d’aquestes instal·lacions mitjançant un grup d’experts que avaluen la seguretat estructural, elèctrica, de control, de manteniment i operativa, entre d’altres aspectes.

Fonts
www. tibidabo.cat

Brotons, R. (2012). Parcs d’Atraccions de Barcelona: des de 1853 fins l’actualitat. Albertí Editor 2011.

El contingut d'aquest camp es manté privat i no es mostrarà públicament.
CAPTCHA
This question is for testing whether or not you are a human visitor and to prevent automated spam submissions.