Enginyer industrial de formació i aranès d’origen, Àlex Bares dirigeix des de fa cinc anys l’estació d’esquí de Baqueira Beret. Després d’un inici de carrera al sector de l’automoció, va tornar a casa per aplicar els seus coneixements tècnics en un entorn d’alta muntanya. En aquesta entrevista, parlem amb ell sobre neu produïda, infraestructures, sostenibilitat, innovació tecnològica i captació de talent, en un sector on l’enginyeria també és clau per potenciar les estacions i l'economia a les valls.

Aquesta temporada ha començat amb bones condicions. Està sent una de les millors dels darrers anys?

Sí, la veritat és que estem molt contents. Aquest any estem tenint un hivern que s’assembla més als d’abans: amb fred al gener i amb precipitacions importants. Feia quatre o cinc anys que vivíem situacions complicades, amb menys neu i canvis de temperatura molt forts. Aquest any tot sembla més normal i no només a Baqueira, sinó a tot el Pirineu, cosa que també ajuda a crear ambient d’hivern.

És, doncs, un panorama totalment diferent...

Sí, feia temps que no vèiem tota l’estació tan innivada i bonica. Altres anys potser nevava, però després plovia, feia molt de vent o les condicions canviaven. Ara hem recuperat aquella imatge idíl·lica de l’estació completament blanca, com un pastís de nata.

Tot i això, fa anys que l’esquí no s’entén sense neu artificial. Quin pes té per vosaltres?

La neu produïda és bàsica a les estacions. Si les condicions ho permeten, comencem a fabricar-ne a mitjans de novembre per crear una base molt sòlida. Aquesta neu és més densa i resistent, i fa que la neu natural que cau després es conservi molt millor que si ho fes directament sobre la gespa.

Per tant, és una tecnologia imprescindible per a la vostra activitat. Quina enginyeria hi ha darrere?

Hi ha una instal·lació molt gran al darrere: bombes d’aigua, compressors, xarxa de canons i tubs, i un sistema informàtic que ens permet gestionar-ho tot de manera òptima. Cal fred per fer neu en volum, idealment temperatures de -6 °C, -8 °C o fins i tot -10°C. Sí que és veritat que podem fer neu quasi arribant a zero graus, però fas un volum molt petit. Aquest any hem tingut molt bones finestres de fred i hem pogut produir molt.

Però aquesta no és l’única enginyeria que hi ha darrere d’un negoci d’alta muntanya com el vostre, oi?

Les estacions d’esquí som empreses altament tècniques, especialment pel que fa al transport per cable, que és la nostra activitat principal. Ens dediquem a remuntar persones mitjançant telecadires, teleesquís i altres sistemes, que cada cop són més segurs i complexes. Incorporen múltiples sistemes de control i requereixen un manteniment constant, ja que estan sotmesos a un fort desgast. Aquesta és una de les branques més característiques i exigents de l’activitat, i hi ha molta feina al darrere per garantir que funcionin amb la màxima fiabilitat.

Com gestioneu la modernització d’aquestes infraestructures des de direcció?

Són instal·lacions que duren anys, però cada temporada els proveïdors innoven. Nosaltres anem renovant de forma gradual. Fa més de deu anys vam començar a substituir canons antics per nous, i ara gairebé tot el parc és d’última generació. També ampliem instal·lacions, sempre amb equips nous, tot i que és molt car i cal trobar un equilibri amb la sostenibilitat econòmica.

A banda, teniu altres sistemes tecnològics com el control d’accessos, per exemple?

Sí. Hem desenvolupat el nostre propi software de billetatge, juntament amb un proveïdor, i no utilitzem solucions estàndard com altres estacions. Això ens dona més flexibilitat. Els forfets es poden comprar en línia i recarregar sense cues. Tenim suports repartits per establiments de l’estació i estem treballant perquè el mòbil sigui el suport directament.

I el repte energètic, com l’abordeu?

Tenim una infraestructura elèctrica molt gran: comprem en alta tensió i distribuïm en mitja tensió a tot el domini, amb uns cinquanta transformadors. Tenim una potència instal·lada molt elevada. Per millorar l’eficiència, hem implantat variadors en totes les bombes de producció de neu i adaptem la velocitat dels remuntadors segons l’afluència.

Com es conjuga el creixement tecnològic amb la sostenibilitat ambiental?

El nostre principal consum és elèctric, i per això ens assegurem que l’energia que comprem provingui de fonts renovables. L’altre gran consum és el gasoil de les màquines trepitjaneu, que funcionen amb motors tipus camió. Aquests ja incorporen filtres, AdBlue i compleixen els estàndards més exigents de la UE, però continuen sent dièsel. S’està treballant en alternatives elèctriques, però encara és molt complicat adaptar-les per potència, autonomia i rendiment amb fred. Mentrestant, utilitzem els motors més eficients que hi ha disponibles.

Alguns col·lectius critiquen l’impacte ambiental de les estacions d’esquí, què hi dieu?

És cert que cal construir infraestructura, però les estacions d’esquí són motors econòmics essencials per a les valls. Sense elles, moltes quedarien buides. Aportem vida al territori i ho fem de manera sostenible: l’energia que utilitzem pot ser d’origen renovable i l’aigua per a la neu es retorna al cabal del riu, com en una central hidroelèctrica. Estem treballant també amb l’HVO, un combustible sintètic menys contaminant, que encara presenta reptes tècnics en entorns de fred extrem, però que implementarem tan bon punt sigui viable.

En un terreny més personal, com dirigeix una estació d’esquí un enginyer industrial?

Vaig estudiar a la UPC de Terrassa i vaig treballar sis anys al món de l'automoció a la Zona Franca, però soc de la Vall d’Aran. Quan vaig saber que marxava un enginyer de Baqueira, vaig presentar candidatura i vaig entrar al departament tècnic. Més tard vaig ser director tècnic i ara fa cinc anys que soc director general. M’apassiona la part operativa, tot i que ara faig moltes altres tasques.

Són habituals els perfils d’enginyer a l’estació?

Cada vegada més. A Baqueira en tenim una quinzena. Tot és molt tècnic, amb molts sistemes i molta comunicació amb proveïdors. Però també ens calen perfils de FP –electricistes, mecànics, hidràulics– que són més difícils de trobar. I a més, aquí cal que t’agradi la muntanya i sàpigues esquiar, perquè els problemes no sempre són al despatx.

Com s’imagina Baqueira d’aquí a 15 anys?

Al final, estem molt lligats al clima, per bé o per mal. Si realment continua canviant, com sembla que està passant, el repte serà subsistir i mantenir la neu durant tots els mesos d’hivern. De cara a deu o quinze anys vista, estem molt ben preparats; tenim la sort de comptar amb una instal·lació robusta i resilient. M’imagino que haurem modernitzat les parts més antigues i disposarem dels millors remuntadors, els millors canons i la tecnologia més eficient i connectada per poder monitoritzar i prendre les millors decisions. No crec que creixem gaire més, perquè ja tenim un bon equilibri de mida i capacitat.

Quin missatge transmetria als estudiants d’Enginyeria Industrial?

Que és una feina apassionant. A l’hivern estem oberts i tot ha de funcionar perfectament. A l’estiu fem obres i molt de manteniment, amb una finestra de temps limitada. Aquí, l’enginyer aquí planifica, gestiona, optimitza. Transportem milions de passatgers, com un corredor de l’AVE, i la seguretat és prioritària. Si t’agrada la muntanya i vols una feina tècnica i completa, aquest és un gran lloc on créixer.