Ana Garcia Molina (Premià de Dalt, 1971) presideix la Comissió d’Economia i Sostenibilitat del Col·legi d’Economistes i coordina el subgrup de treball de Governança del nou Observatori Intercol·legial de l’Aigua. Des d’aquest espai, analitzaran i proposaran solucions a aspectes com el cost, els tributs i la transparència de la gestió de l’aigua. En aquesta entrevista a Fulls d’Enginyera, Garcia defensa que la factura de l’aigua ha de reflectir la necessitat d’impulsar infraestructures que garanteixin el seu subministrament equitatiu arreu del territori i en tots els sectors que en fan ús.

Comencem el 2024 amb els típics augments de tarifes i la de factura de l’aigua és una de les que augmenta. Sempre hi ha debat sobre el seu cost... encara és massa barata l'aigua pel consumidor? 

Més que per qualsevol consumidor és per a qualsevol que faci ús de l’aigua. El preu està infravaloritzat. L’aigua s’ha de garantir a tota la població. Darrere la decisió d’augmentar els preus hi ha un factor social molt important, pel consumidor en risc d’exclusió que no pot assumir els increments que, per aquest 2024, han de permetre fer-ne un ús més eficient. La pregunta és si n’hi haurà més, d’increments, per la via que sigui, tarifa o cànon, que també hi ha accions de l’ACA en aquesta línia. Amb tot això, aquests increments de la factura pujarà un 11,5% a Barcelona i fins a un 15% en 23 municipis més de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Això afectarà el 90% de la població. Amb la sequera estructural hem d’augmentar l’oferta d’aigua i les infraestructures s’han de pagar i el preu de l’aigua ha de reflectir aquesta necessitat d’inversió per buscar l’eficiència en el seu ús, ja que la demanda d’ús continuarà creixent. No tots els municipis tenen recursos per fer front a aquesta situació però, per exemple, a l’Ajuntament de Terrassa s’ha aprovat un canvi de les tarifes determinat pel volum, 96 litres per persona, que premia els qui estalvien aigua amb la reducció de la tarifa.

Aquests augments són una bona manera de conscienciar la població? En falta, de consciència?

La consciència de la població es fa a través de divulgació i educació, a l’escola, als mitjans. Jo crec que hem perdut temps en fer aquesta consciència. L’aigua és un bé que tenia cost zero o molt baix però això ha canviat perquè ara topem amb el binomi energia-aigua. El consumidor ha de ser conscient que cal ser més eficient. Ara ens trobem que el cicle natural de l´ aigua és escàs i n’hem d’obtenir-la amb costos més elevats(dessalinitzadores, regeneració d´aigua, interconnexions, etc). Cal internalitzar les externalitats, garantir el subministrament i no causar desigualtats territorials amb l’aigua. Precisament, l’Observatori de l’Aigua vol abordar els instruments necessaris per finançar les actuacions que es deriven d’aquestes competències en tota la cadena de valor en un moment que el cost d’obtenir aigua és més alt. El model de gestió que coneixem fins ara possiblement s´ hagi de canviar.

Quines conseqüències poden tenir les restriccions a nivell econòmic?

L’aigua és economia i en aquesta economia tenim turisme, agricultura, producció, serveis i consum humà. Les conseqüències són considerables i, per exemple, a l’agricultura ja les hem patides. El tancament del regadiu del Canal d’Urgell ja va representar 700 MEUR i actualment ja s’estan invertint 6 MEUR per poder fer arribar els vaixells amb aigua potable. Si entrem en emergència i hi haurà més restriccions: el 80% més per a l’agricultura, 50% més a la ramaderia, 25% per a la indústria. Per això el Govern estudia un mecanisme de compensació per flexibilitzar les restriccions pels qui utilitzin aigua regenerada o presentin un pla d’estalvi. També s’ha anunciat que es podria declarar incompatibilitat temporal pel turisme i la indústria en aquestes moments d’emergència per l’inici d’activitats o creixements de projectes. Però no podem limitar el creixement en sí de les activitats econòmiques, per tant, cal fer la crida d’ús eficient de l’aigua, per això, perquè l’aigua és economia.

Durant aquest temps de sequera s'ha demostrat que el sistema català té límits. Què ha de canviar?

Si, el sistema català ara ja no és autosuficient. En anys de precipitació Catalunya ja necessitava dessalinitzadores, depuradores etc. Però és el que dèiem: no només hem de canviar com utilitzem l’aigua sinó també com la financem. El sector públic no pot assumir tot el finançament i s’haurà de buscar col·laboració públicoprivada, perquè la part privada obtingui rendibilitat. Això significa canviar ordenances i model de negoci. Molts municipis no tenen aquesta capacitat ni econòmica ni humana per la gestió, i, per tant, la reflexió del canvi de model l’hem de fer sense especular i sense fer ideologia. A més, la regulació europea, la Directiva Marc de l'Aigua, on especifica que el preu ha d´incloure tots els costos (inclosos els operatius) més les amortitzacions, renovacions, innovacions, etc. i la Taxonomia Financera també influencien en els sectors econòmics, i en concret en el recurs aigua, cap a activitats més sostenibles. Per tant, hem d’anar cap un canvi de paradigma amb uns criteris tècnics concrets. Cal incidir en polítiques transformadores d’estalvi, eficiència, governança i gestió econòmica de l’aigua.

Darrerament, es pressiona molt el sector industrial però sobretot el turístic, creus que hi ha marge per millorar els números?

Hi ha molt marge per millorar les xifres i sobretot en eficiència i innovació de manteniment. Abans d’entrar en el turisme i la indústria vull recordar que el 2022 les fuites ens van fer perdre 134 hm3 d’aigua i aquí cal innovació i manteniment, per evitar-les. I sí, la indústria necessita molta aigua i se l’ha d’ajudar per poder mantenir els seus límits, incentivant-la en les inversions que són d’interès general per l´economia. No s’ha de permetre arribar al moment que es qüestioni el creixement. Cal, doncs, ajudar-la a invertir per a l’eficiència. La fiscalitat ajuda, sempre que es faci un ús més eficient de l’aigua i ha de servir per finançar part de les infraestructures necessàries que reclamem. Poso un exemple. El litre d’aigua que es consumeix en un hotel té un cost, però darrera tenim un turista que deixa diners. On és l’equilibri? El turisme ha de fer inversions sobretot a les edificacions més antigues, que és on es fa més difícil utilitzar aigua regenerada. Per tant ha d´anar cap a l’ús eficient de l´aigua. Aquí podríem parlar si la taxa turística s´hauria de modificar e incrementar-la. Hi ha d’haver una nova governança de l’aigua. Però la qüestió és qui ha de gestionar l’aigua.

I doncs, qui l’ha de gestionar?

Molts ajuntaments no tenen recursos, sobretot els més petits de 1.000 habitants. I s’ha de professionalitzar la gestió sobretot en els municipis que diuen que no poden fer una gestió eficient. Com? Amb una mancomunitat o consells comarcals?. Perquè urgeix, aquesta bona gestió i el que necessitem és corresponsabilitat.

La transparència en la gestió de l’aigua també ha generat controvèrsia...

L’aigua no es pot utilitzar per crear desigualtat econòmica i territorial. La transparència s’activarà molt més a mesura que es pugui complir amb la pròpia Taxonomia Financera i amb la Nova Directiva sobre Informes de Sostenibilitat Corporativa (CSRD) que modificar de forma significativa la contribució de les empreses a la consecució de sostenibilitat. No només són les empreses, sinó que també afecta les institucions públiques. Les institucions financeres utilitzen els préstecs de petjada hídrica, els bons d´aigua, etc.

Això forma part dels objectius de l’Observatori de l’Aigua?

Sí, clarament. Tenim la governança, el finançament, la gestió de l´aigua i la garantia de subministrament. Amb la llei d´emergència, mesures extraordinàries i urgents per afrontar la sequera a Catalunya (Llei 9/2023), per primera vegada el Parlament ha establert de forma detallada totes les accions d´emergència per a dur a terme. El no compliment d´aquestes mesures hauria de tenir una exigència per part del ciutadà. I una de les tasques de l´Observatori és acreditar el compliment dels plans d’inversió previstos. En aquest sentit, hem de proposar formes de cofinançament, per exemple, sense deixar de banda que si s’haguessin fet les inversions previstes amb la sequera del 2007 i el 2008, ara seríem molt més resilients. Són les inversions les que ens permetran ser resilients en una sequera estructural. Hem començat a treballar. La sequera es queda.

Això ho fareu des de l’Observatori. Quines són les primeres propostes que feu?

Proposar un model de governança per garantir el subministrament equitatiu arreu del territori tenint en compte que els preus de l’aigua estan lligats, ara mateix, a l ‘energia i que això comportarà un augment del cost. El model de futur és augmentar l’oferta d’aigua i, per tant, augmentaran els costo. I això, implica buscar noves maneres de poder fer front a aquestes inversions i buscar noves formes de finançament (col·laborant amb els ens locals, etc) El problema actual és la quantitat d’aigua de la que disposem: s’ha de repartir entre els diferents sectors econòmics en moments com de sequera i s’ha de reflexionar si en moments de sequera es pot limitar la demanda de l´aigua a través del seu ús.