Dani Tost Pardell (va rebre el 1991 l’ajut per fer la beca doctoral que atorguen cada any el Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya i Caixa d’Enginyers. Després de tota  una vida dedicada a la docència i la recerca, aquest 2025 ha estat reconeguda amb el premi Carrera Acadèmica de la Diada dels Enginyers. “Que et donin un vot de confiança quan ets jove, ajuda molt”, diu Tost en aquesta entrevista a Fulls d’Enginyeria en la que repassem la seva trajectòria per l’ETSEIB, des dels inicis fins al salt que ha fet recentment al sector privat amb Virmedex, una spin-off dedicada als videojocs per a la simulació i formació de professionals de la salut. Aquesta aposta la defineix com “un salt al buit considerable”.

Què suposa haver rebut aquest premi?

M’ha fet molta il·lusió! Soc enginyera de formació i he treballat pràcticament tota la meva vida a l’ETSEIB. Que sigui el Col·legi, del qual ets membre, que reconegui aquesta feina em fa una il·lusió especial.

A més, vas començar amb un premi del Col·legi, justament, la Beca amb Caixa Enginyers...

Exacte, aleshores tenia una situació molt precària i amb aquest ajut a la realització de la tesi doctoral vaig poder fer el doctorat. Ajuda molt que et donin un vot de confiança quan ets jove.

Com definiries la teva trajectòria professional?

Jo diria que he tingut una trajectòria polivalent. Vaig començar de PAS, al centre de càlcul, i allà vaig veure que a mi m’agradava la recerca i la docència. Vaig sol·licitar la beca i  vaig fer el doctorat. M’he dedicat al vessant d’enginyeria biomèdica i dins, les aplicacions de videojocs, per la simulació i formació de professionals de la salut. Ara estic en excedència per impulsar l’spin-off que hem fundat arran d’aquesta recerca.

Virmedex és l’exemple clar del que és la transferència de coneixement?

Nosaltres volíem transferir la nostra tecnologia als usuaris, i això s’ha de fer com a empresa. No només hi ha un objectiu econòmic però ha de funcionar. A més, tenim l’aspiració de poder-nos situar al món. Fa tres anys que vam fer aquest pas i hem tingut la sort d’obtenir finançament del ministeri, ajuts de la Generalitat i altres. A més, som una empresa ‘en femení’, majoritàriament som totes sòcies, i això ens ha ajudat perquè hem obtingut suport per aquesta via.

Què implica aquesta aposta per Vírmedex?

És un dels reptes més importants de la meva vida professional i representa un salt al buit considerable. Però calia fer-ho perquè crec en l’equip, en l’empresa i tot i els sacrificis, he pogut tenir una carrera molt estable. Ara podia prendre aquest risc. Ha estat un canvi radical: sempre he treballat molt però ara encara més. El més canviant és que hi ha molta més incertesa. Com a professora, amb els anys, guanyes certesa i a més, treballes sobre les certeses, precisament.

En quin moment esteu?

Ara ja tenim tres productes al mercat, dos simuladors i un agent virtual. Es basen en la simulació extracorpòrea  És enginyera pura.

Quin retorn teniu del sector clínic? Noteu reticència de ser enginyers en el camp mèdic?

Ho entén perfectament perquè cada vegada més depenen de la tecnologia. Jo diria que en el futur no hi haurà barrera sinó que serà tot un continu dins la formació amb perfils més clínics i altres més tecnòlegs. Per això, sempre dic que s’ha de poder crear aquesta carrera d’enginyer als hospitals igual que n’hi ha d’altres.

És un camp, el de l’enginyeria biomèdica, que atrau més dones que altres branques...

Sí, però no cal anar al camp biomèdic! L’enginyeria industrial és per a dones. Som usuàries d’un 50% de les tecnologies i hem de participar del disseny i la concepció. S’ha de fomentar i s’ha d’explicar, sobretot, que no és ni complicada ni difícil. És cert que tradicionalment les dones ens movem en una cultura de la cura de manera natural...  

Què et va fer dedicar a la recerca?

Soc una persona curiosa i no m’agrada fer sempre el mateix, al contrari, m’agrada tenir contacte amb molts àmbits, descobrir problemes i ajudar a resoldre’ls. La cerca t’ho permet. Et permet resoldre problemes al voltant de persones que els preocupa el mateix que a tu i és bonic treballar conjuntament. La vida acadèmica, a més, et dona molta llibertat i et proposa reptes constants.

Hi ha frustracions?

Moltes. A vegades treballes molt de temps pensant que la teva idea és bona i no en treus resultats.

Com creus que es podria millorar la recerca a Catalunya?

Amb més finançament; és la clau. Cal que hi hagi massa crítica. Els grans projectes i vencedors en troben fàcilment. Però aquests grans van ser petits en algun moment. La franja dels que estan incipients o que no acaben de donar resultat no es finança i també s’ha d’ajudar. 

Com animaries als joves enginyers a dedicar-se a la recerca?

Per fer recerca cal ser resilient, curiós i no voler una vida convencional... I a partir d’aquí, atrevir-s’hi. Però per mi, i m’agrada dir-ho, de la meva carrera acadèmica, el més important són els estudiants. T’ensenyen tant! A més, hi estableixes vincle. És un gran privilegi.

Com eren i com són els i les estudiants? Han canviat?

Sí, segurament. Ara tenen habilitats que abans no: saben parlar millor en públic, presentar documents més treballats, presentar-se millor. Potser el nivell bàsic de les assignatures fonamentals ha baixat però a Enginyeria Industrial tenim el privilegi que tots aprenen molt ràpid i, per tant, no és un problema. A més, a mi m’agrada que molts tornen al despatx i és una meravella.

Es diu que costa que vinguin a classe, ara. És així?

Potser no venen tant a classe, però durant la pandèmia, per exemple, es posaven molt en contacte amb els docents. La veritat és que no és el retrat que es pinta. No és que prefereixin quedar-se a casa dormint, sinó que tenen una relació amb la universitat cost-efectiva.

Què creus que ha de canviar la universitat per adaptar-se als nous temps?

Ens és difícil canviar els mètodes per l’estructura que tenim organitzada i la maquinària que costa de moure. És un repte: fer entendre que la societat és més flexible i que les coses s’han d’organitzar de manera més àgil per ajudar professorat i direccions a complir la seva missió.