Sens cap dubte estem entrant en un canvi d’etapa que serà tan profund com alguns dels anteriors però molt més ràpid i, en alguns aspectes, gairebé sobtat. Com en tots els anteriors, el canvi té algunes dimensions causades per fenòmens naturals, però sobretot està basat en el creixement dels coneixements que l’espècie va adquirint i per la seva capacitat de transformar-los en eines útils per a un millor benestar personal i col·lectiu. També en alguns casos, per la reacció de la naturalesa a segons quins comportaments humans... Em vull centrar ara a comentar dos aspectes que crec interessants: la denominació de la nova etapa i, sobretot, la importància del període transitori.
Els canvis de noms. No es estrany que es parli de societat “postindustrial”, fet que fa palès la dificultat de saber ben bé com serà i quines seran les paraules que millor la definiran. És cert que sabem d’on sortim i més o menys el camí que prenem, però hi ha tants entrecreuaments i tantes bifurcacions que ens obligaran a prendre decisions que ens poden portar a llocs diferents. Tots els noms que li anem posant, només seran noms provisionals, i fins que no arribem a un model relativament estable no podrem batejar-la amb seguretat. És bo que ho tinguem en compte aquells que ens seguim auto denominant “enginyers industrials”, ja que les capacitats exigides a les persones en els propers anys s’aniran modificant i caldrà avançar-se introduint noves trajectòries i noves denominacions en els processos formatius. Aquest tema, tot i sent molt important, no és el que més em preocupa; per això vull parlar més extensament del segon.
La importància del període transitori. Tal com he dit, aquests canvis històrics es produeixen sobretot com a conseqüència dels nostres augments de coneixements i la seva utilització a través de les tecnologies, que permeten a les persones fer millor coses que ja feien, fer-les amb menys esforç, i fer-ne moltes que no podien fer fins ara. Podem utilitzar nous recursos naturals transformant minerals en eines materials, podem utilitzar i transformar l’energia del sol i el moviment de l’aire o de l’aigua, podem augmentar la mobilitat de les persones, podem augmentar la capacitat de crear i distribuir informació i tot això pot significar augments de benestar, millores per a la salut, i més capacitat de col·laboració.
En cada una de les transicions històriques, fruit d’aquestes dinàmiques, s’han anat creant nous models de societat (de recol·lecció a cultiu, de nomadisme a sedentarisme, d’artesania a fabricació, de feudalisme a nacionalisme, de colonialisme a independència, de intercanvi de recursos a economia de mercat...) i en cada cas hi ha hagut noves relacions de desigualtat i de poder entre persones i entre territoris. Això ha suposat que, encara que en conjunt hem viscut un procés de progrés i de millora del benestar global, també hi ha hagut grups que s’han aprofitat del canvi i altres que l’han patit.
Els canvis socials han estat el resultat de decisions, acords, i sovint imposicions, dels que en cada moment històric han tingut el poder per orientar el futur. Els augments de capacitat que ha donat el progrés tecnològic es podien orientar cap a uns objectius o cap a uns altres; la millora tecnològica és una cosa molt bona en si mateixa, però les decisions de utilització poden no ser-ho. Aquests darrers anys estem veient clarament que s’estan creant problemes entre creixement econòmic i sostenibilitat climàtica, entre millora de rendiments del capital i reducció de retribucions del treball, o entre augments de la llibertat gracies a les tecnologies de la informació i invasió de la intimitat personal.
Estem en ple període transitori, i estem quedant enrere en prendre mesures per evitar un nou model social que no sigui satisfactori. No tenim nom per el futur, però tenim paraules vàlides per el camí. Dues paraules imprescindibles: responsabilitat en les conductes personals i regulació adequada per part de les autoritats públiques. I tenim una paraula que marca un objectiu molt clar: sostenibilitat, tant de caràcter ecològic-climàtic com de tipus social. Una transició verda, inclusiva i sostenible.
