Aquest 2025 tornem a estar d’aniversari. Només fa dos anys celebràvem els 160 anys de l’Associació i enguany li toca al Col·legi. En són 75. A més de felicitar a tots els qui han estat al peu del canó aquests tres quarts de segles per fer possible la seva existència i desenvolupament, és una bona excusa per reflexionar sobre el nostre paper a la societat, abans i ara. El nostre paper, com a Col·legi, i el paper de l’enginyeria, com a professió.
El Col·legi va néixer fa 75 anys, al costat de l’Associació, de la necessitat de potenciar i ordenar l’enginyeria, en un context força diferent: postguerra, franquisme i autarquia. Són els anys del primer camió PEGASO i de l’autobús construït per ENASA. També dels primers vehicles automòbils com el 600, l’emblemàtic vehicle de SEAT. Eren anys de consolidació del sistema elèctric amb Fecsa, Enher o la Hidroelèctrica de Catalunya... anys de creixement econòmic i de molta enginyeria. O potser ho hauríem de dir en ordre invers? De molta enginyeria i, per tant, de creixement econòmic!
75 anys després, l'aïllament de la nostra economia, i tot el que això propiciava, ha quedat, sortosament, enrere i ha donat pas a un sistema econòmic mundial més divers i complex, on els equilibris són inestables i les certeses molt febles.
D’aquesta complexitat, el 2025, i després d’uns darrers anys convulsos entre crisis, pandèmies i conflictes bèl·lics, ens trobem amb un escenari on sembla que tot és imprevisible i només podem preparar-nos per adaptar-nos. Incerteses. No tenim clar com evolucionarà res del que hi ha avui sobre la taula, però sí que podem afirmar –i més si comparem contextos– que l’enginyeria hi tindrà un paper decisiu. Sobretot si volem tirar endavant una Catalunya més industrial, innovadora i competitiva, preparada per fer front a les transformacions actuals i a les que vindran.
Amb més enginyeria podrem, per tant, reindustrialitzar i fer-ho amb nous models: indústries sostenibles, responsables, que ajuden a cohesionar el territori, garanteixen estabilitat, millors sous i qualitat de vida als seus treballadors, que s’apalanquen en la tecnologia per ser més competitives i que dediquen els recursos humans a les tasques de més valor afegit. Ho necessita la societat i el país!
"Sense el lideratge de l’enginyeria no hi haurà solucions viables i a temps"
L’enginyeria, però, no està només darrere de la indústria. Algú dubta que un hospital o un estadi sigui un projecte essencialment d’enginyeria? O un aeroport? O fins i tot una vacuna? L’enginyeria aporta solucions en tots aquests àmbits i, per tant, resol reptes en un sentit molt ampli. Per exemple, una de les grans preocupacions de la ciutadania avui en dia és l’habitatge. només el resoldrem amb un canvi de paradigma en el qual la industrialització de l’edificació aporti eficiència en termes de costos i terminis, i també major qualitat i sostenibilitat. La preocupació més gran dels catalans avui la pot resoldre l’enginyeria, com ho ha fet en tantes altres ocasions. No ho farà sola –ja m’avanço– però sense el lideratge de l’enginyeria no hi haurà solucions viables i a temps.
Per això, volem reivindicar el lideratge i el talent de l’enginyeria. Per això, ens volem reivindicar. Amb ambició i amb responsabilitat. Perquè som a tot arreu i tenim ganes d’explicar-ho. I perquè volem demostrar, a tothom, però sobretot als nois i noies que han de ser els enginyers i enginyeres del futur, que l’enginyeria és una aposta de futur personal, sí, però també social.
