El Pla de Rodalies de Catalunya, un programa que preveu invertir a Catalunya 6.345 MEUR fins el 2030, té entre els seus objectius augmentar un 47 % la demanda del servei i un 58 % l'oferta. Per fer-ho possible es posaran en circulació nous trens i es milloraran les infraestructures, entre les quals, les estacions com la de la Sagrera. Renfe ha habilitat l'oficina de Coordinació del Pla de Rodalies, amb Pere Macias (Olot, 1956) al capdavant que ha vetllar perquè tirin endavant tots els projectes. Després de participar en una jornada a Enginyers Industrials de Catalunya, Macias ha desgranat el Pla en una entrevista als Fulls d'Enginyeria.

Les rodalies fa temps que són un servei qüestionat. Aquest Pla solucionarà tots els problemes?

El primer objectiu del Pla és millorar la fiabilitat del servei. Ha de permetre augmentar els índex de qualitat reals i percebuts pels usuaris. D'altra banda, dins del marc de polítiques de mobilitat sostenible, un segon objectiu és captar molts més usuaris. Per això – ara no, perquè la demanda ha caigut- cal abordar el problema dels moments en què el servei és insuficient. Per tant, més fiabilitat i més capacitat.

I és que el Pla preveu un augment del 47 % del passatge pel 2030...

Són previsions que efectua l'ATM i fixen que a Rodalies hauríem de ser capaços, el 2028, de portar 600.000 usuaris al dia. Són prèvies a la COVID-19: pensem que la pandèmia ens ha fet perdre dos anys, i per tant, l'objectiu serà pel 2030. Però sí, el 2030 hem de ser capaços d'augmentar un 47 % la demanda del servei.

I amb què es comptarà, doncs?

Amb el que tenim i amb tota una sèrie d'ampliacions i millores. Per exemple, si es creen noves infraestructures tindrem més vies i podrem fer passar més trens. Si comprem tots els trens dobles, augmentarem la capacitat. Són tota una sèrie d'elements que ens permetran incrementar l'oferta un 58 %, més que la demanda. No solament serem capaços d'encabir una demanda més gran sinó que la gent que utilitzarà el servei ho farà amb millors condicions, que també és un objectiu del Pla.

Els problemes que s'han donat fins ara a Rodalies se solucionen tots amb inversió?

Crec que els problemes fonamentals de Rodalies a Catalunya i arreu de l'estat espanyol és que des de l'any 2000, les polítiques ferroviàries han prioritzat l'alta velocitat i han deixat en un segon nivell el ferrocarril convencional, tant Rodalies com mercaderies. Fins el 2018 no es trenca aquesta tendència i des d'aleshores, on més s'ha invertit és a Catalunya. Això ens fa creure que el Pla té una base sòlida.

L'esquema de competències és un escull per millorar encara més?

No hauria de ser-ho, si es completa bé, Aquí hi falten dues peces, que l'Estat traspassi els diners a més de les competències i que la Generalitat i Renfe signin un contracte programa per regularitzar les seves relacions. Si completem això, estarem al mateix nivell competencial que poden estar en estats tan diferents com el francès, centralista, i l'alemany, federal, que el fan servir igual. Això em fa pensar que el model deu ser objectivament bo.

I això ja està previst que passi?

Estem en un moment de formació de Govern. A mi m'agradaria que la prioritat zero del nou Govern fos resoldre el tema de Rodalies. Per part de l'administració de l'Estat, el dia de la presentació del Pla, el ministre va oferir acordar tots aquests aspectes. La voluntat hi és. Ara falta que el nou Govern es posi a negociar aquests aspectes.

És un Pla a deu anys però també hi ha actuacions amb un termini pel 2025. Quines són les accions més immediates?

El Pla està dividit en dues etapes, amb actuacions immediates fins el 2025, i a mitjà termini, dos períodes molt diferents. El primer són actuacions programades, que ja sabem que estan en projecte o prou avançats per pensar que començaran abans del 25. La segona etapa s'anirà alimentant de tots els projectes i estudis que hem d'anar fent durant els primers cinc anys. Hem de posar en marxa moltes actuacions però alhora planificar per invertir a partir del 2026. Per tant, té visió de plantejament lliscant.

Quan començarem a notar, els ciutadans en general i els usuaris en particular, els canvis en el servei?

Ja ho poden començar a veure. Una de les obres és el 4+4 de Sants, la transformació de les entrades de l'Estació de Sants que s'ha fet l'últim mig any. En aquests moments ja ens dona major agilitat a les sortides dels trens que arriben i es comença a notar. En l'últim mes el comportament de puntualitat és molt millor. L'any passat, per exemple, vam refer –aprofitant les hores derivades de situacions d'emergència dels temporals- la línia de Lleida a Cervera, amb moltes limitacions de velocitat. Ara els trens poden anar a una velocitat que ha fet disminuir el temps de viatge. Els qui van cap a Mataró, per exemple, ja veuen que passen per la que serà una gran estació, la Sagrera, tot i que fins que no tinguem tota l'arquitectura, l'efecte pràctic no es podrà gaudir. Però els usuaris ja són conscients de la inversió immensa que s'hi està fent

No és la primera vegada que es fa un pla per a Rodalies. Què té de diferent aquest?

Pren exemple d'anteriors plans per aconseguir un percentatge molt elevat de compliment. Des del primer dia ens hem preocupat d'una sèrie d'eines perquè es compleixin i el primer instrument és aquesta oficina, l'anterior pla no tenia ningú que vetllés perquè és fes. Amb aquest s'ha creat una oficina específica perquè en faci el seguiment en continu. El segon  mecanisme és la planificació arriscada, pla lliscant, projectes en continu, etc. Tot això sumat és el que dona garanties que el Pla es podrà complir.

S'aconseguirà reduir la presència del cotxe a la ciutat?

El Pla no s'inventa els objectius. Hem fet un exercici analitzat objectius mundials, els ODS, els de les administracions, del Ministeri, l'ATM, l'AMB... i ens els fem nostres. A partir d'aquí, els prenem com a referència per construir un pla. És un bon exercici. Si els objectius fossin dispars hauríem de triar, però els objectius són molt coincidents i per tant, anem molt tranquils. Uns i altres ,amb aquest dibuix competencial complex, volen anar al mateix lloc.

Per això seran importants el paper de les estacions?

La xarxa de Rodalies d'aquí a deu anys serà molt diferent a l'actual i això es veurà amb les estacions. Tindrem una de les estacions més grans del Sud d'Europa a la Sagrera, una estació intermodal amb línies de rodalies, línies d'alta velocitat, tres línies de metro, una estació d'autobusos, estacionament de vehicles i també de bicicletes, que serà clau. Però la segona estació que té més trànsit, la de Plaça Catalunya, també la remodelarem de dalt a baix, així com la de Castelldefels i en farem de noves, com al Prat, Reus, Terrassa... Tindrem molts nous trens i es podran fer nous serveis. Realment, el Pla és molt ambiciós i els resultats seran espectaculars.

Si li pregunto quines línies passaran per Catalunya, encara no deuen estar definides, no?

És un Pla molt respectuós amb les competències i els serveis depenen de la Generalitat. El Pla fa una xarxa molt versàtil que permeti moltes combinacions, però ha de ser l'autoritat competent qui dicti els serveis. Amb això no ens hi posem.

I de totes aquestes estacions, quina hauria de servir a l'aeroport

Nosaltres creiem que el tipus de serveis que es facin han d'estar adequats a l'especial topologia de la xarxa. Tenim una xarxa que és com un embut. Arriben moltes línies i tenim només quatre vies per travessar Barcelona. I per tant, tot el que impliqui omplir molt aquestes quatre vies, no és una solució que doni més capacitat, independentment de qui deixi de fer aquest servei. Nomes fem un gran esforç econòmic perquè aquest embut tingui dos ròtules a Montcada i Torrassa perquè funcioni el millor possible, però si la nostra obsessió és embossar aquest embut, ho acabarem fent. Nosaltres plantegem fer serveis que contribueixin a que el sistema funcioni molt bé.

I em dirà el mateix si li pregunto per l'Estació de França?

És una estació que queda fora del nucli central. Nosaltres tindrem un esquema molt bo amb dues grans estacions quan Sagrera estigui operativa i l'Estació de França quedarà excèntrica. Però creiem que ha de continuar operativa perquè ens falten molts espais ferroviaris i a l'entorn no n'hi ha. Per exemple, comprarem més trens i més llargs. Un tren mesura 100 metres, si compres 101 trens nous, necessites deu quilòmetres més de via. No podem, doncs, prescindir d'espais on tenim via. És absolutament forassenyat pensar que podem tancar l'Estació de França i desmuntar-la. Fins que no tinguem elements substitutoris necessitem aquest espai. Possiblement però, sí que hi haurà configuracions de serveis que seran millors que els actuals que donin més capacitat i l'estació continuarà servint de capçalera d'alguns serveis.

En un àmbit més concret, és realista el desdoblament Montcada-Parets de la R3 tenint en compte la densitat urbana que travessa?

Tot és possible i l'únic que s'ha de fer és estudiar i treballar-ho. Nosaltres ja hem començat a parlar amb ajuntaments i hi ha solucions. No és res que ens hagi d'espantar; hem sabut integrar ferrocarrils en llocs més complicats. No és senzill, cal equilibri entre servei ferroviari, integració urbana, etc. però això no vol dir res més que busquem solucions a problemes difícils.

Per acabar, li volia preguntar pel projecte d'unió del Tramvia de Barcelona, un projecte en què va estar-hi implicat.

En soc art i part. Els projectes que s'aproven són els que vam deixar fets i han aconseguit un consens polític molt positiu. Crec que és el gran projecte de transformació urbana de Barcelona: transformar d'una manera tan radical la principal avinguda és emblemàtic. A París s'estan plantejant la transformació dels Camps Elisis amb paràmetres semblants, d'eliminar carrils per a vehicles privats, augment del transport públic, més espai per a vianants, grans carrils bici... El projecte de la Diagonal té tot això i té una decisió totalment lògica com és unir dues xarxes i eliminar una fricció del centre de la ciutat. Penso que serà un abans i un després per la ciutat de Barcelona. La ciutat de la congestió i la contaminació està morta i el projecte emblemàtic és aquest. I això vol dir que la ciutat no perd el tren del futur.