Comunitats energètiques o autoconsum compartit?

Amb un grup impulsor d’onze membres, dos dels quals tècnics de  l’agencia local de l’energia del Consell Comarcal d’Osona, la cooperativa La Tonenca ha començat a caminar aquesta tardor per convertir-se en una nova comunitat energètica a Catalunya. Una comunitat energètica és un instrument organitzatiu que, a través de diferents actors locals, permet la participació activa en la transició energètica de forma conjunta. L’objectiu és generar beneficis socials i ambientals fomentant el desenvolupament de projectes d’energia renovable a nivell local. És doncs, una fórmula d’autogeneració i autoconsum cada vegada més popular i que, precisament, a Osona, ja és present a 25 pobles de la comarca. En aquest cas és a Tona, on la iniciativa ha generat molt d’interès entre la ciutadania, que s’han anat sumant com a socis de la cooperativa.

Segons explica un dels impulsors, Cèsar Guillén, físic i màster en Enginyeria de l’Energia per l’ETSEIB, explica que La Tonenca busca poder fer, en una primera fase, tres instal·lacions al municipi. Una en un pavelló municipal, l’altre a l’espai Muriel Casals i a l’Ajuntament. En total, sumarien 158 KWp distribuïts en 81, 50 i 30 kW aproximadament. Aquesta energia generada amb plaques fotovoltaiques la distribuïdora la farà arribar a cada soci, cosa que pot suposar un estalvi en la factura de la llum. En total, La Tonenca podria generar, d’entrada, un mínim de 1.400 kWh/any per soci.

Un dels avantatges de la manera com han engegat el projecte de La Tonenca, comenta Guillén, és que els socis no han hagut de fer una inversió inicial sinó que les comunitats han buscat finançament extern i subvencions per fer front a les primeres instal·lacions. D’aquesta manera, La Tonenca tindrà un crèdit a retornar i els socis, en funció de la quota que es decideixi pagar en assemblea, podrà beneficiar-se d’un estalvi que serà creixent a mesura que es retorni el préstec. La cooperativa calcula però que el projecte estarà rendibilitzat als cinc anys, dos anys menys que els projectes domèstics.

Acords amb el municipi

La Tonenca planteja instal·lar les plaques fotovoltaiques a les teulades de tres edificis de titularitat municipal, cosa que implica que l’Ajuntament els ha de fer una cessió de l’ús d’aquestes teulades. Aquest és un dels tràmits que ja han engegat, després de constituir-se com a cooperativa i registrar-se davant del notari. En principi, ja hi ha models de cessió i s’entén que, en l’acord, es posarà sobre paper que la comunitat cedeixi una part (entre un 5 i un 10%) de l’electricitat generada en aquell edifici públic per utilitzar-se en aquell espai.

Per Guillén, les comunitats energètiques -a part d’oferir una modalitat d’autoconsum que no implica que necessàriament les plaques s’instal·lin a la pròpia teulada- són una eina organitzativa per fer front a l’emergència climàtica i a la crisi “des de baix, donant poder a la població”. La Tonenca ha escollit ser una cooperativa de consum sense ànim de lucre i volen donar resposta a tots els requisits amb una “participació oberta i voluntària”. Alhora, estan disposats a donar veu a  totes les pimes i administracions locals que s’hi vulguin sumar.

Comunitats per davant

Aquest projecte és un exemple de comunitat energètica o de projecte d’autoconsum compartit impulsat per la ciutadania, cada vegada més conscienciada en la necessitat de buscar alternatives al subministrament energètic tradicional i, sobretot, davant la crisi energètica actual. Un cop tiri endavant, se sumarà a les comunitats que ja funcionen com la de Cornellà del Terri o la de Montolivet, a Olot, i també a les que estan en tràmit però que ja han rebut la subvenció que implementa l’IDAE com a comunitat energètica (Neo-Olost, Comunitat energètica del Pallars Jussà o Neo Tarsos, de Taradell, entre d’altres.

Tot i això, fonts de l’Institut Català d'Energia (ICAEN) assenyalen que, de moment, no poden tenir un registre concret de comunitats energètiques perquè el govern espanyol té pendent transposar les directives europees en relació a les comunitats energètiques per tenir clars els drets i deures d’aquesta entitat jurídica i que, així, es puguin convertir en una veritable eina per permetre la participació activa de la ciutadania en la transició energètica. Per aquest motiu, l’ICAEN considera que tots aquests projectes són d’autonconsum compartit, tal com regula el Reial decret 244/2019.

Actualment, la Llei 24/2013 defineix les comunitats d’energies renovables com un subjecte del sector elèctric. Segons aquest text, són entitats jurídiques amb participació oberta i voluntària de socis o  membres situats en les proximitats dels projectes d’energies renovables que siguin propietat d’aquesta entitat i desenvolupats per aquesta. La finalitat d’aquests ens és proporcionar beneficis mediambientals, econòmics o socials als seus socis o membres, i no pas beneficis financers. En canvi, la directiva europea 2019/944 del mercat interior de l’electricitat defineix una comunitat energètica en els mateixos termes però afegeix que participa, aquesta entitat jurídica, en la generació, distribució, subministrament, consum, agregació, emmagatzematge, serveis d’eficiència energètica o de recàrrega de vehicles elèctrics. És aquesta directiva, però, no està transposada.

De 500 metres a 1 quilòmetre

Precisament el Consell de Ministres acaba d’aprovar una modificació dels límits per poder realitzar instal·lacions d’autoconsum o autoconsum a través de la xarxa: ha eliminat, doncs, el límit dels 500 metres d’autoconsum i l’ha duplicat. Segons diu la ministra per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, Teresa Ribera, si es parla d’autoconsum “es produeix prop d’on vivim i pel propi consum”.

Des d’Enginyers Industrials de Catalunya, la portaveu de la Comissió d’Energia Laura Garcia, fa una valoració positiva d’aquest canvi tot i que el sector esperava equiparar els límits a dos quilòmetres. “L’òptim hagués estat 2 quilòmetres seguint els models de França i Portugal”, assegura Garcia. En aquests dos països, el límit se situa en aquestes dues variables.

A banda d’aquest canvi, demanat pels agents del sector, el govern espanyol ha apostat per eliminar la mesura que impedia que hi hagués més d’un titular en una mateixa coberta amb diverses instal·lacions fotovoltaiques. També es dona flexibilitat de les línies directes per a autoconsums industrials amb l’ampliació que la generació i el consum poden ser d’empreses diferents. Alhora, se simplifiquen els tràmits administratius per a qualsevol instal·lació de generació renovable de mida petita, fins a 500 kW i es declara d’utilitat pública les línies directes de les plantes de producció de gasos renovables i de connexió a la xarxa natural. D’aquesta manera es volen fomentar el biometà i el biogàs i el seu desplegament.

El contingut d'aquest camp es manté privat i no es mostrarà públicament.
CAPTCHA
This question is for testing whether or not you are a human visitor and to prevent automated spam submissions.